Apunts sobre comunicació amb valor

En un context d’esgotament d’estímuls informatius i plataformes que mercadegen amb la nostra privacitat, qui ens dediquem a la comunicació i volem fer-ho des de la perspectiva d’una comunicació que aporti valor, sovint naveguem en el terreny de la contradicció o, si més no, del qüestionament constant. Com ens allunyem del soroll i convertim la comunicació en una eina de transformació social? A cada publicació, a cada reunió, a cada campanya, a cada estratègia, a cada acte… podem optar només per generar impactes o per fer-ho, a més, de manera que incrementin consciència i minimitzin petjada. O encara més, comunicar de manera que creem comunitats conscients i cohesionades, comunitats que siguin engranatge per generar encara més transformació.

D’entrada, i sembla tan obvi que sovint s’acaba oblidant, la importància de connectar recurrentment amb el sentit profund de les accions de comunicació: el perquè, la motivació, la necessitat a resoldre. Convivim amb un ritme de comunicació galopant que fa que sigui tremendament habitual dedicar molts recursos a persones fent tuits, vídeos, webs i no dedicar-ne quasi cap a valorar quina és l’aportació d’aquestes accions a l’assoliment real dels objectius del projecte.

La inversió econòmica i petjada ecològica que suposen aquestes accions de comunicació tenen un retorn en canvi de consciència ecosocial? La resposta, tant sí com no, ha de tenir a veure en menys és més, perquè ni el planeta ni els nostres cervells tenen capacitat suficient per seguir assumint aquest ritme. Menys accions de comunicació amb més contingut i més aliances. Per exemple, per promoure la convivència entre persones locals i nouvingudes a un barri, què té més sentit: fer una campanya de sensibilització a les xarxes socials o promoure un sopar de veïns i veïnes al carrer que impliqui el comerç, les entitats i el veïnat? Sovint, ens aferrem a lemes i fotografies captivadores quan la resposta ja va escriure Estellés: “baixa al carrer i participa”.

Però encara podem multiplicar més el potencial transformador si apoderem la comunitat, si enfortim el sentiment de pertinença entorn el projecte. Quan impulsem projectes amb mirada ecosocial tenim la sort que són projectes tan carregats de sentit que ràpidament s’hi genera un vincle emocional. Preguntem-nos: Què ens fa sentir part d’una cosa? Possiblement, a grans trets, tothom coincidirà en algunes raons com que em faci sentir bé, que tingui un relat convincent, que generi confiança, que hi participi gent que m’agrada, saber que compten amb mi, poder-ho explicar amb il·lusió… doncs aquestes són les necessitats a resoldre des de la comunicació! I com es tradueix això en el dia a dia? Doncs en generar espais de participació i reconeixement, canals fluids d’informació i complicitat, materials que vingui de gust compartir. Així des d’aquesta perspectiva convertim les persones de comunicació de les organitzacions en agents facilitadors, agents que promouen la conversa amb la comunitat, per tal que sigui la comunitat qui comuniqui per nosaltres.

I ja per acabar-ho de reblar, aquest valor de la comunicació el podem mesurar? Podem mesurar la petjada ecològica que generen les accions de comunicació? Podem mesurar el canvi de valors en el públic a qui destinem les accions de comunicació? Sí, segur, no només podem fer-ho sinó que ho hem de fer, i en això estem! Seguirem sembrant!

Per Aina Serra Julià  i Sílvia Llombart Munner, directores de La Sembra, agència de comunicació social.