Ens posem Mans al Terra?


Estem en un moment de la història on la terra ens està demanant que acceptem les seues regles. Però no solament estem ignorant els seus senyals, sinó que a més ens provoquem problemes absurds a nosaltres mateixos (polítics, religiosos, econòmics...). Ens creiem l'espècie superior de l'evolució i podríem pensar que aquesta afirmació és certa des d'un punt de vista tecnològic, ara bé, des d'una visió natural no sabem adaptar-nos a cap mitjà. El que fem és modificar els mitjans al nostre antull, i el pitjor de tot, sabem que no ho estem fent bé, però, no fem res per a solucionar-ho. Els dinosaures semblaven uns animals amb menor intel·ligència que nosaltres, ara bé, almenys es van extingir per un meteorit i no per la seua ineptitud en l'adaptació amb l'entorn.

Necessitem fer un canvi de rumb, fer-nos responsables dels nostres actes del dia a dia i deixar de veure enemics entre nosaltres, quan realment el nostre enemic, som nosaltres mateixos. Hem d'adaptar-nos al mitjà que ens envolta, ja que no som imprescindibles i no ens necessita, però sense ell, no podríem sobreviure.

Un clar exemple de la nostra catastròfica evolució és el tracte que li donem al sòl, el cobrim amb capes i capes de ciment, fent ciutats i poblacions cada vegada més i més grans, carreteres, centres comercials, indústries, etc. La part que deixem sense cobrir i dediquem a l'agricultura, la maltractem, traient tots els seus nutrients, aplicant pesticides i fertilitzants químics, la llaurem, deixant-la descoberta, privant de la llar i la protecció a tots els microorganismes que viuen en ell.

Un sòl sa és un ésser viu en si, el qual treballa silenciosa, lentament i constantment pel nostre benestar, captant CO₂ de l'atmosfera, filtrant, acumulant i promovent el cicle curt de l'aigua, nodreix a les plantes de les quals ens alimentem, al cap i a la fi, cada àtom del nostre cos, ha format part d'ell, i mentrestant, l'estem maltractant.

Per què no fem res quan sabem que estem afeblint el que és una part vital de la nostra existència? La resposta és fàcil. D'una banda, és per la ignorància. Tenim molts coneixements dels éssers vius que hi ha en el nostre camp de visió, però només coneixem un 1% dels éssers vius que viuen a l'interior del sòl i les seues funcions. D'altra banda, no volem prescindir de les "comoditats" que el sistema ens ha anat brindant.

Però no tothom està en el mateix punt. Un grup de persones s'ha ajuntat per a formar la Fundació Mans al Terra, per a utilitzar-la com a eina per a protegir-lo, o més aviat, per a protegir-nos a nosaltres mateixos i convertir-se en Guardians del Sòl. La idea és adquirir la quantitat més gran de terrenys possible, de manera que una vegada aquests terrenys formen part de la Fundació, puguem protegir-los de l'especulació immobiliària i de l'agricultura que hem estat aplicant en les últimes dècades. En definitiva, la Fundació pretén que la terra es pertanya a si mateixa.

La forma en la qual s'adquireixen els terrenys és a través de la compra o la donació. Busquem aportacions econòmiques i, amb aquestes, la fundació compra les terres perquè estiguen a la seua empara, amb la idea de formar una xarxa de terres protegides cada vegada més gran. El canvi més gran és que la Fundació Mans al Terra no pertany a les persones, sinó que pertany als sòls que protegeix.

 

Què fa la fundació amb aquestes terres?

Aquests terrenys es posen a la disposició de qualsevol col·lectiu, entitat o persona física particular que vulga posar en marxa un hort o projecte que tinga com base, la protecció, regeneració i la cura del sòl, després d'estudiar el projecte que es vol posar en marxa, se cedeix l'ús i es fa un seguiment per confirmar que s'estan seguint els punts establerts.

Vols formar part dels Guardians del Sòl? Hi ha moltes formes, pots difondre el nostre missatge, fer aportacions econòmiques, col·laborar amb nosaltres o apadrinar una terra per a donar-li l'ús que es mereix, cuidar-la i protegir-la. Posem-nos Mans al Terra.

 

 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article