Per una relació corresponsable entre producció i consum

Quan pensem en un projecte agroecològic, ens solem imaginar un projecte petit de producció hortícola, amb volums de producció no gaire grossos i amb un mercat de proximitat. Però l’agroecologia inclou tots els sectors de la cadena alimentària, amb molts productes diferents. Hi ha projectes agroecològics d’horta, però també de formatges, pa, làctics, licors, cerveses, melmelades o vi, per posar alguns exemples. I el mercat dels productes secs i de consum més esporàdic ja no és tan proper ni tan homogeni. Això fa que, en general, els canals de venda per abordar-lo siguin més variats, complexos i amb majors costos. Parlem de la necessitat de vendre a nivell de vegueria o de tot el país, de fer-ho en botigues i restaurants (i ja no només grups de consum o venda directa) i de treballar amb distribuïdores.  

Però aquests canals impliquen més intermediaris i el marge per aquestes petites productores és cada cop més ajustat. I la venda directa online, sovint venuda com a solució a tots els problemes, representa un repte molt gran per a estructures molt petites, especialment en el marc d’immediatesa i consumisme fred del capitalisme.

Hi ha bones notícies, però: les consumidores agroecològiques són cada cop més en nombre i en implicació (almenys a nivell de fidelització), i això és una finestra d’oportunitat. Per a ser viables, les petites productores no necessiten milers de clients per vendre desenes de milers d’unitats dels seus productes. Segurament ja en tindrien prou amb uns pocs centenars de consumidores que anualment compressin unes poques unitats de productes cada una. Si parlem de producte sec (llarga caducitat) i de consum esporàdic, les consumidores podrien omplir el rebost any rere any i despreocupar-se d’aconseguir uns productes difícils de trobar per altres canals. I si ens imaginem aquest cicle anual, llavors un sol cop a l’any es podrien fer i enviar els paquets de tothom, amb ruta pròpia fins i tot si hi hagués prou densitat, i no serien comandes online esporàdiques que tallen el ritme de feina i que cal segur enviar per paqueteria a un preu més elevat.

Finalment, si aquestes consumidores s’impliquen en les petites productores i les fan viables any rere any, no es mereixen que les cuidin i s’obri amb elles un canal bidireccional per fer-les partícips dels projectes?

Totes aquestes reflexions van acabar desembocant en el que s’ha encunyat com a “Comunitat Corresponsable”. “Comunitat” perquè no són clientela qualsevol, sinó que és gent que creu en aquell projecte i els seus productes més enllà de consumir-los. “Corresponsable” perquè paguen un preu just pels productes i es responsabilitzen també del projecte amb una quota anual que es renova automàticament cada any i que inclou els costos de logística i de la trobada anual corresponsable (el gran moment de fer comunitat i fomentar la bidireccionalitat).

Uns anys després que Tres Cadires creés la seva Comunitat Corresponsable, l’interès creixent per aquest concepte i canal de venda va provocar la redacció del manual específic, la realització del web www.comunitatscorresponsables.cat i la creació ja d’unes quantes comunitats més. La majoria a través de les convocatòries d’”EL SALT”, la segona de la quals està en marxa i s’engloba també en el projecte Ruralitats Comunitàries. La idea d’aquestes convocatòries és oferir a projectes productius agroecològics la possibilitat de crear la seva pròpia comunitat, amb un acompanyament en la seva creació i difusió. I inclou també la implementació d’un programari de gestió ERP claus en mà. I és que la segona necessitat de les petites productores, després de vendre més i millor, sol ser la necessitat d’una eina professional per a la facturació, el control d’estocs, la comptabilitat… i la gestió, ara també, de les sòcies corresponsables. Finalment, EL SALT és també una bona oportunitat per seguint fent xarxa, compartir experiències i millorar el model.

Per Quim Pérez