Transició ecosocial en clau de solidaritat global

La crisi ecosocial global que en l'actualitat afecta, de manera desigual, a les persones en el món, evidencia el que des dels feminismes coneixem com a conflicte entre el capital i la vida.

Vivim en un escenari d'expansió de conflictes entre l'acumulació de riquesa i la cura de la vida, un fenomen amb fortes dimensions de gènere, que s'està donant en l'àmbit global per la gestió dels recursos naturals i béns comuns. Cada dia són més les vides en conflicte com a resultat de la multiplicitat d'eixos d'opressió que travessen els cossos i territoris, fruit de les violències estructurals del sistema neoliberal, colonial, extractivista, classista, racista i patriarcal, agreujades des del model de producció i consum imperant, que impulsa la privatització i mercantilització de tots els béns i recursos, i que genera més desigualtat, empobriment, violència i privació de drets en un context d'emergència climàtica, ecològica i energètica.

Com podem generar respostes que enforteixin i ens permetin donar passes cap a una transició ecosocial justa i feminista?

Els abordatges i les pràctiques possibles són múltiples i diverses. Per ajustar-me a l'espai, només em centraré a donar petits pinzellats entorns alguns elements que considero configuren la base i la palanca pel canvi: posar les cures i la sostenibilitat de les vides al centre.

Aquest passat mes de maig a Catalunya hem tingut espais on compartir estratègies col·lectives de transformació amb membres del ‘Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur’, una iniciativa formada per un grup de persones i organitzacions de diferents països llatinoamericans per a la construcció, enmig de l'actual crisi civilitzatòria, de dinàmiques socials que garanteixin un futur digne. Plantegen una diversitat de propostes que són molt inspiradores i que es fonamenten en 14 principis recollits en la seva Declaració de 'Bogotà Hacia un pacto con la Tierra: Geopolítica de las transiciones y re-existencias', i dels que en destaco tres:

Per una banda, el fet de fonamentar la necessitat d'arrelar la transformació ecosocial en una lògica de justícia global, que sigui crítica i alternativa a les propostes hegemòniques de transició ecològica des del Nord Global, com és el cas de la transició cap a energies renovables que no considera els impactes múltiples al Sud Global.

El segon element central que vull destacar és la necessitat de reconèixer i defensar els drets de la natura. Sostenibilitat de la vida com a solidaritat amb el conjunt de la ciutadania ecològica que no coneix fronteres i que suposa comprometre'ns a preservar l'espai de vida comú, des de l'ètica de les cures, l'acció, l'optimisme, les solucions i sota la premissa que és primordial un canvi de paradigma que ens porti a modificar les prioritats i la idea que tenim de vida bona o bon viure. Un exemple paradigmàtic en aquest sentit és la històrica victòria el 20 d'agost de 2023 del "Sí" en la Consulta Nacional sobre el Yasuní a l'Equador, com a exemple al món en mantenir el petroli sota terra i així tenir cura de l'Amazònia, preservant la biodiversitat, combatent el canvi climàtic, protegint els pobles en aïllament voluntari i trobant alternatives a l'extractivisme. Realitat que ens ha obert un camí clar d'actuació per avançar solidàriament i a escala internacional en la transició cap a un model econòmic i social que protegeixi la vida i la natura, sense combustibles fòssils.
 

Per últim, des de la centralitat del pacte de cuidar-nos en i per a la [re]construcció de les nostres societats, i consolidar aquesta transformació des de reivindicar el Dret a la cura com un compromís col·lectiu. 'Tenir cura de' vol dir sostenir la vida i és, per tant, un coneixement i una pràctica essencial que ha de ser reconeguda i valorada com a conjunt de tasques essencials per a la vida i la felicitat, aquesta última entesa com a satisfacció de necessitats bàsiques i suficients que ens permetin restablir els equilibris relacionals i ecosistèmics, ampliant els marcs d'actuació connectant amb la protecció dels drets de les generacions futures.

Des del 'Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur' es visibilitza un corrent de pensament i unes pràctiques feministes que aborden totes les formes de cuidar-nos: cures interpersonals, auto-cures, així com les cures als éssers no humans que comparteixen en interdependència amb nosaltres aquest planeta. Les cures en tant que aspecte clau del benestar que han de ser assumides i compartides activament per tots els integrants de la societat. Assumir col·lectivament o en comunitat alguns aspectes de les cures i la reproducció de la vida és la base de la construcció del comú, fent universals els valors dels afectes, des de l'emoció, des de la cooperació i des del rebuig de les jerarquies, des de societats emancipades on totes les persones tinguin el ple domini del seu cos i del seu temps, a partir d'una nova redefinició del multilateralisme en clau de solidaritat, reciprocitat, igualtat, interdependència i ecodependència.

Des de Catalunya tenim l'espai de l'acTe, l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial des d'on ser capaces de generar respostes urgents, radicalment valentes, situades i arrelades localment per abordar un conjunt de dimensions, ecològica, relació amb la natura, reproducció social, salut, participació política, per vides dignes i vivibles per a totes.