125 anys de cooperativisme organitzat

El cooperativisme català organitzat commemora 125 anys d’història. Més d’un segle sent un motor de creació de noves oportunitats a Catalunya mitjançant l’autogestió, la solidaritat i el suport mutu. Al camp i a la mar, als pobles i a les ciutats, milers de persones treballadores s’han autoorganitzat en cooperatives, sindicats, mútues, escoles i ateneus per fer front els reptes quotidians.

Durant aquests 125 anys el cooperativisme s’ha desenvolupat al compàs del context històric, teixint espais d’articulació d’estratègies i creant diferents organismes organitzatius segons les necessitats històriques. A mitjans del segle XIX, l’incipient moviment cooperatiu es va caracteritzar per la seva vinculació al moviment obrer, en tant que era una eina de transformació social. A finals del segle XIX, el cooperativisme havia crescut considerablement i es va tractar d’obtenir un marc legal propi que possibilités el desenvolupament de les cooperatives, la creació d’un òrgan de premsa, així com l’articulació d’espais de col·laboració regulars.

A les tres primeres dècades del segle XX, en un context d’entreguerres i efervescència obrera, es va consolidar el moviment cooperatiu organitzat, constituint-se la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya i les federacions provincials de Girona, Barcelona i Tarragona. Tanmateix, es van celebrar una sèrie de congressos tant a escala nacional com estatal, i Catalunya es va convertir en membre de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI).

Els anys trenta del segle XX van ser l’etapa més important pel cooperativisme català des d’un punt de vista polític. En el context de la 2a República, l’estat espanyol va promulgar la Llei de Cooperatives de 1931, de marcada inclinació obrerista, social i a favor de la cooperació. A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia va conferir al Govern de la Generalitat facultats executives i legislatives en matèria de cooperació, materialitzant-se en la Llei de Bases de la Cooperació per a Cooperatives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles, 1934.

Es tractava d'una Llei molt concreta, amb només 60 articles, que va permetre organitzar el cooperativisme a Catalunya pràcticament un segle després que aquest sorgís. Lamentablement, aquesta regulació va tenir una vigència real molt curta. El fenomen de les col·lectivitzacions i la victòria del bàndol revoltat va provocar l’any 1939 la derogació de totes les disposicions emanades del Parlament de Catalunya i de les Corts republicanes.

El període de la dictadura franquista es va caracteritzar per la dissolució de moltes cooperatives i per la subordinació de les romanents al sindicat del règim estatal, que intervenia la seva estructura democràtica i autonomia orgànica. No va ser fins a  l’última etapa de la dictadura i inicis de la Transició quan el cooperativisme es va començar a recuperar. A Catalunya, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 1979 va contemplar la competència exclusiva en matèria de cooperatives, que va derivar, el 9 de març de 1983, a la Llei 4/1983 de Cooperatives de Catalunya, la primera des del retorn de la democràcia.

Des d’aleshores, el cooperativisme català ha anat guanyant força i creixent de manera continuada. Actualment, lidera el rànquing de cooperatives del conjunt de l’Estat amb més de 4.700 cooperatives, el 19,17% del total. Tanmateix, en els darrers 10 anys s’han constituït un total de 1.562 cooperatives noves a Catalunya.

A més a més, a Catalunya hi ha cooperatives a tots els sectors econòmics: industrials, culturals, d’habitatge, d’atenció a les persones, d’ensenyament, d’energia i telecomunicacions, d’agroalimentàries i marítimes, entre d’altres. Aquesta heterogeneïtat esdevé una riquesa pel país, ja que les cooperatives s’adapten a les necessitats socioeconòmiques de l’entorn on rauen i en permeten la seva millora.

A escala organitzativa, en els últims anys s’ha donat pas a una articulació federativa més efectiva i adequada al context socioeconòmic. Així, igual que s'ha fet al llarg de la història d'aquest moviment, enguany volem commemorar els 125 anys del cooperativisme organitzat celebrant el primer Congrés del Cooperativisme des de la restauració de la democràcia.

I ho celebrem perquè volem situar el cooperativisme com a model econòmic de futur i ampliar la cultura cooperativista entre la població per generar orgull i sentiment de pertinença, així com per interpel·lar el sector polític i econòmic del país, de manera que reconegui el cooperativisme com un model propi, vàlid i estratègic per Catalunya.