Ens valoren però no ens compren, posem-hi remei

Enguany fa 125 que el cooperativisme català modern va néixer oficialment i el seu tret de sortida van ser diversos congressos i assemblees per començar a articular aquelles primeres iniciatives cooperatives que brotaven arreu del país. Aprofitant l'efemèride, la Confederació de Cooperatives, amb molt encert, ha promogut un esdeveniment per commemorar-ne la trajectòria centenària, el moment present i, sobretot, per reflexionar sobre el seu futur.

En aquest context i en el discurs inaugural, Guillem Llorens, president de la Confederació posa de manifest que el cooperativisme és la forma empresarial més ben valorada de la societat catalana. Un subidón recorre en la sala del palau de Congressos.

El bajón apareix quan comprovem que la resta de formes empresarials, molt menys valorades son, no obstant això, triades de forma majoritària i aclaparadora per crear empreses, per treballar-hi i com a consumidors per comprar-hi. Una paradoxa sobre la qual cal reflexionar. A priori és com quan et diuen que t'estimen, però no es volen casar amb tu. Això de les cooperatives cau simpàtic, és guai, però per les coses de menjar triem valors més segurs.

La informació no és un rampell del president en un moment de clímax congressual, és una dada extreta d'un estudi d'opinió fiable i contrastat. Llavors la pregunta, de difícil resposta, és com podem transformar aquesta valoració positiva en una realitat tangible? És a dir, com fem queens valorin i ens comprin? Gestionar això és molt complex, no obstant això, més difícil seria partir d'una valoració negativa. Comencem bé, aprofitem el vent de cua.

No tinc la recepta guanyadora, segurament no existeix. Aporto el meu gra de sorra perquè a més de caure bé les cooperatives tinguin un paper rellevant en el teixit empresarial, només així podrem transformar la realitat.

Si us plau, posem exemples d'èxit. Les persones no comprem només paraules boniques i principis ensucrats. Empreses cooperatives que ens siguin útils en el consum o en el treball que fan tangibles els principis cooperatius. Explicar que som 5.000 cooperatives o 2.700.000 cooperativistes està bé per fer de lobby, però cal també explicar Caixa d'Enginyers, Som Energia o Abacus per posar alguns dels molts exemples que, per sort, tenim a casa nostra.

Expliquem que en una cooperativa ens podem guanyar bé la vida, si ens volem fer rics ens hem equivocat de lloc, però no volem cooperatives de pobres, justament l'objectiu és revertir això. Per fer-ho hem de tenir un projecte empresarial sòlid i competitiu, perquè els clients ens puguin escollir a nosaltres.

Les cooperatives han de crear valor i riquesa econòmica i social, com més millor, compatible amb els seus valors per descomptat, així després en poden fer un repartiment més just i equitatiu, als mateixos cooperativistes i a la societat en general.

Tenir empatia amb l'entorn i transformar el món és una empresa colossal que no podem fer sols i ens calen aliances. Hi ha moltes empreses convencionals que fan coses extraordinàriament positives, moltes més de les que ens imaginem, no tot es redueix a l'IBEX35. Antonio Cancelo, que va ser president de Mondragon, repetia de forma insistent que sempre veia als cooperativistes en congressos de cooperativistes. Sortim de casa, de la nostra zona de confort, explorant les fronteres i els límits.

En resum, fem-ho i expliquem-ho fàcil, amb una proposta seductora que no faci tirar enrere a la gent que pot pensar que això només és per una selecta minoria de creients. Cal projectar, comunicar i donar visibilitat a un cooperativisme amb vocació d'impacte que sigui atractiu per les generacions futures. I per sobre de tot, insisteixo, ens cal ensenyar i reivindicar les moltes experiències exitoses. A banda dels valors veure que és possible i funciona és el que més convenç.