Sortir de casa, la celebració de la vida col·lectiva

Sortir de casa és una acció, però també és un concepte. Aquesta frase curta que s'ha popularitzat, en part, gràcies a la nostra cooperativa, representa una declaració d'intencions pel que fa a la nostra manera de viure. En una època en què la individualització és cada cop més evident, i ens ocultem relacionant-nos a través de les pantalles de la nostra habitació, sortir de casa és directament un manifest polític que celebra tot allò que es fa al carrer, al barri, al poble i al país. L'escoltem en format afirmatiu, imperatiu, interrogatiu. "Surt de casa!", "A mi m'agrada molt sortir de casa", "Sortim de casa?". De fet, com la gent connecta amb el concepte, molts cops, hi ha hagut confusions amb el nom de la cooperativa: que si "sortimdecasa", que si "sortirdecasa", que si "surtodecasa". El que és segur és la complicitat amb la qual el públic ha connectat amb la intenció d'abandonar el món conegut de la llar per llençar-se a la vida col·lectiva.

Han passat ja catorze anys del naixement del projecte de Surtdecasa. Un projecte que va néixer de la mà de Neus Barberà, Anna Zaera i Robert Roig a les Terres de l'Ebre l'any 2010, amb la intenció de cartografiar l'activitat cultural de tota la Catalunya tradicionalment oblidada als grans mitjans de comunicació. En aquell moment, començaven a aparèixer les xarxes socials i això va motivar que la proposta s'estengués de manera exponencial, comptant amb centenars d'interaccions. A poc a poc, anàvem explicant allò inexplicat a través de milers d'entrevistes i d'actes d'agenda. La comunitat cultural ebrenca, gestors culturals i públic en general de seguida van celebrar el seu naixement i la solidesa del projecte. Van ser anys de feina molt intensa per l'equip promotor, que va recórrer cada poble i poblet donant a conèixer el projecte, com si es tractés d'una caravana ambulant en defensa de la cultura.

Recordem que llavors el concepte "ruralitats" o "cultura rural" encara no s'havia popularitzat, i que aquesta sensació que existia també una Catalunya no metropolitana, culturalment parlant, es feia difícil d'entendre. Fins i tot nosaltres teníem la sensació, molts cops, d'estar predicant al desert, amb alcaldes o responsables polítics que molts cops no entenien res de res. No va passar el mateix entre la comunitat periodística. De seguida van aparèixer periodistes del Penedès, de l'Empordà, de Ponent, la Catalunya Central, del Camp de Tarragona i molts territoris més que, seduïts per la idea, la van voler clonar al seu lloc d'origen. És així com, de sobte, Surtdecasa s'havia convertit en una gran xarxa de periodistes difonent l'activitat cultural des de la seva zona zero. En aquell moment, recordo que dèiem que Surtdecasa s'havia convertit en una estructura d'Estat, ja que articulava l'oferta cultural en xarxa. Era un periodisme situat, coherent i que promovia l'equilibri social entre els territoris. És curiós com ha canviat tot en aquests catorze anys, ara les Terres de l'Ebre estan al capdavant de la innovació cultural amb festivals com l'Eufònic, el Rihihiu, el Deltebre Dansa o l'Ebrelumen.

Amb els anys, ja constituïts com a cooperativa, Surtdecasa va entrar a formar part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, de la qual som referent territorial a les Terres de l’Ebre, i va sumar figures clau a l'equip com Jordi Segarra, Roger Mula, Núria Sarabia o Goretti Martínez. Amb l'equip ampliat, l'activitat del mitjà de comunicació es va començar a diversificar, i vam començar a oferir serveis en la confluència entre la cultura i la comunicació. Un dels més destacats és l'edició de la revista artesana Rara, un projecte que representa molt bé la maduresa de la cooperativa. La Rara és una comunitat, un enllaç i una nova narrativa, que vol enfortir les connexions i la xarxa cultural que ja existeix. Un punt de trobada pel diàleg entre persones de les comunitats locals i rurals amb tota la xarxa de projectes artístics contemporanis de la Catalunya rural. En aquest cas, utilitzem dinàmiques i eines pròpies de la creació artística per plantejar temes d'interès cultural a través de diferents formats com poden ser cartografies, fotoperiodisme, diaris íntims, poesia, vídeo, o interaccions presencials com ara cicles o xerrades.

Surtdecasa, vam descobrir després, encaixava perfectament amb la majoria dels ideals cooperatius com el treball en equip, la defensa del territori, de la igualtat de gèneres i la justícia social. Sense saber-ho s'havia construït un projecte que contribuïa a la diversificació cultural del país i que avançava el que més endavant es convertiria en un pilar pel que fa a les estratègies culturals europees: promoure les veus que neixen més enllà dels centres institucionals i fer valdre la vida cívica més enllà dels entorns urbans.

Per Anna Zaera, periodista i sòcia de Surtdecasa SCCL, cooperativa referent territorial de la Federació de Cooperatives de Treball a les Terres de l'Ebre