Carta d’amor al turisme

Tot sovint, els darrers anys escric aquesta carta mentalment. Li dic carta i no article perquè avui no vull al·ludir als arguments i dades que fem servir des del sector turístic per salvar els mobles del relat: la importància econòmica, la redistribució, l’articulació econòmica d’entorns rurals en vies de despoblament... tot és cert, hi ha dades del PIB, de l’Idescat, de l’INE, l’OMT (Organització Mundial del Turisme) i centenars d’articles científics que ho avalen.

El context provocat pel model turístic imperant justifica la mobilització ciutadana que s’organitza per deixar de perdre sobirania i guanyar precarietat. Era la crònica d’un desastre vaticinat, per exemple, ja als anys 60 per la primera geògrafa que va estudiar la Costa Brava, Yvette Barbaza. Des de llavors, els professionals de la planificació turística han anat advertint successivament de la necessitat de gestionar el turisme per part de les administracions públiques i de no només promocionar-lo, de la necessitat de treballar les destinacions considerant la variable de la capacitat d’acollida o “carrying capacity”, de la necessitat de regular i gravar l’activitat turística amb una taxa que beneficiï la població.

Tampoc vull entrar en el detall de quelcom que, més o menys, tots els que treballem a l’ESS (Economia Social i Solidària), tenim present; que el problema no és el sector sinó el model socioeconòmic, que qualsevol activitat econòmica en un context de forta inèrcia neoliberal acaba arribant i mirant de sobrepassar tots els límits; els de la llei, l’honestedat i els del planeta, perquè és a l’altre cantó dels límits on es deixa enrere la competència i s’obtenen els màxims beneficis. Aquesta és la dinàmica diària del sistema en el qual vivim. Els que assumim que aquests límits estan establerts per protegir la vida, hauríem d’assumir també que és possible viure sense perseguir el màxim benefici. Fins aquí, tots d’acord?

Però el que voldria avui, parlant des de la meva individualitat, és explicar que, més enllà dels números i de les contingències dels darrers temps, hi ha persones que vivim del sector turístic de manera honesta, algunes també compromeses amb un canvi de model econòmic i social, algunes inclús compromeses amb el decreixentisme… però sobretot, vull explicar que hi ha professionals del turisme a qui ens apassiona treballar en aquest sector tan atracallat, on, a més de precarietat laboral, patim un menysteniment social i un intrusisme que deixa la presa de decisions estratègiques en mans de direccions poc capacitades, cosa que afecta el dia a dia i el futur d’un sector pel qual aquests directius estan de pas -fan turisme en el turisme, suposo-.

Hi ha moltes idees preconcebudes que s’han de revisar sobre el turisme. Il·lustrem-ho: Ara apreciem la dignitat de la feina d’un pastor o pastora i comencem a saber el profund coneixement que els cal i la transcendència de la seva feina i els seus ramats per l’ecosistema. Veiem ara també, contra tot pronòstic, que comencen a haver-hi joves que escullen “la vida del pastor" que planyia la casada amb un pastor de “Muntanyes Regalades”. D'igual manera, una bona cambrera o cambrer, per exemple, no improvisa els coneixements i la plèiade d’habilitats socials, cognitives i físiques que li calen, i no hi ha cap motiu pel qual no reivindicar i dignificar la professió de cambrer, començant pel sou i les condicions laborals, però també el seu prestigi social.

Que la teva professió sigui explicar el teu patrimoni, la teva gastronomia, fer conèixer i respectar el teu ecosistema, divertir, ensenyar, aprendre, ajudar i donar confort als altres en el seu temps de lleure ho té tot per ser la professió més bonica de totes. Només ha de ser la teva passió i, el gran repte, que la puguis exercir seguint una estratègia fonamentada en valors i objectius de bé comú.

La ciutadania ja ho reclama, però els professionals del turisme també ens hem de fer visibles i participar activament en el disseny i la governança del model turístic del futur que, òbviament, ha de substituir el que patim majoritàriament avui dia, però per això cal que actuem sense complexos com el grup d’interès que som, també dins del cooperativisme.