Sobre la continuïtat a les cooperatives


    El tancament del projecte gastronòmic Terra d’escudella ha generat una espècie de catarsi col·lectiva al barri barceloní de Sants i arreu dels Països Catalans. El local era un referent de la gastronomia catalana i popular, per les seves taules havien passat nombroses persones dels moviments socials en el sentit més ampli i entorn que veien el Terra d'escudella com un referent d'una cooperativa d'èxit. Què és el que ha passat perquè s'abaixi la persiana?

    Un dels components claus ha estat la manca de relleu en el si de la cooperativa. Des de la covid fins al dia d’avui han estat quatre socis que han abandonat el projecte (un d'ells en excedència) i s’han quedat tres sòcies al capdavant amb una plantilla de deu treballadores no sòcies, el decalatge és clar. Les treballadores no sòcies, tot i afirmar-se en la seva implicació en el projecte es negaven a entrar a la cooperativa de cap de les maneres. Quina era la seva por? Segurament una de les causes és l'autoexplotació de les sòcies, que és un mal exemple engrescador per entrar a formar-ne part. La queixa constant pot generar rebuig.

    Des del meu punt de vista entrar a formar part com a soci en una cooperativa de treball és un “xollo”. Es pot capitalitzar l'atur per donar l'entrada de capital a la societat, sabent al mateix temps que una part important d’aquests diners es retornen a la persona en format de retorn cooperatiu si aquesta deixa el seu lloc de treball i si això passa en un període de temps suficient, el got del subsidi torna a estar ple. Per tant, entrar de soci et genera una espècie d’estalvis que no tens si ets treballador no-soci. Per altra banda, la teva aportació de capital fa que la cooperativa disposi de liquiditat, la qual cosa sempre s'agraeix. L’altra aportació, i segurament la més valuosa i apreciada, és l’aportació de capital humà. Una cooperativa només es pot entendre si la majoria o totes les persones treballadores en són sòcies.

    Ara plantejaré algunes de les coses que penso sobre per què la gent no vol fer-se cooperativista. Segurament veuen els socis com a gent amb més maldecaps que la resta. Les sòcies no fan la seva feina (arribar a l'hora i plegar quan toca) com la resta fins que la seva implicació va més enllà: fer hores fora de l'horari acotat, pensar en el negoci tothora, agafar el telèfon quan no es treballa, anar a cobrir baixes inesperades o un llarg etcètera que no està gaire ben vist des d'un treballador que la seva vinculació amb el projecte segurament no va més enllà del seu horari laboral, la paga i les vacances. I deixem-ho clar, el voluntariat i la militància no estan de moda. Potser aniria millor al relleu de les cooperatives si les treballadores no sòcies no veiessin a les seves companyes sòcies com unes matades que es mengen gripaus que si les veiessin com a unes espavilades. Segurament, si les condicions laborals de les cooperatives fossin com la resta d’empreses això no passaria, o segurament no tant.

    Un dels altres factors a tenir en compte és que estem parlant d’hostaleria. És un sector en què poca gent es considera professional, la majoria de gent ho utilitza com a feina pont mentre estudia o mentre busca una altra feina millor. Quantes vegades hem sentit la següent declaració d'intencions: “A mi no em cauen els anells per treballar, si cal, treballo de cambrer!”? A qui no li venen ganes d'anar a treballar a aquest gremi? Heu sentit mai a dir: “A mi no em cauen els anells per treballar en una cooperativa d’assessors, amb un horari de vuit a tres de dilluns a divendres i tres dies de teletreball!”? En una feina com l’hostaleria costa molt crear equips que perdurin en el temps i aquesta és una de les claus que fa que la gent no entri com a sòcia. També és cert que l’hostaleria té pics de feina on es necessiten reforços i que aquests són de poques hores, cosa que fa que la implicació de la treballadora sigui menor si hi treballa a temps parcial. Costa molt generar llocs de treball amb suficients hores per generar una implicació més definitiva amb el projecte. Per la nostra banda, tampoc hem sabut generar les dinàmiques perquè es fessin sentir seu el restaurant i passessin a formar part de l'equip gestor.

    Amb això he exposat alguns dels problemes que ens hem trobat com a cooperativa vinculada a l’hostaleria, tot i que els factors del tancament del Terra d’escudella no només són deguts a això sinó que també n'hi ha d'altres. La sorpresa per la comunitat no ha estat la mateixa que des de dins, ja que alguna cosa es coïa des de la crisi de la Covid, que ens va afectar d'una manera molt bèstia a la gent del sector que encara ara en paguem les conseqüències.
     

    Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


    No hi ha cap comentari

    Comenta aquest article