Mare, pare, de gran vull ser cooperativista

Heu sentit mai aquesta frase? Permeteu-me avançar-me i donar per entès que la resposta serà un no. Cap infant desitja muntar una cooperativa ni concep l’economia social com a una sortida laboral per al futur. I potser la gènesi de la qüestió no rau en els somnis dels infants en si, sinó en què en cap moment de la seva etapa educativa se’ls fa coneixedors de l’existència de l’economia social i solidària i, encara menys, se’ls planteja com a una possible alternativa de vida. 

Podríem definir el cooperativisme com a eina de transformació social, ja que, actualment, crear projectes autogestionats de manera democràtica per les mateixes sòcies és un gran mitjà de crítica al sistema econòmic capitalista, que beneficia tan sols a una part de la població i oprimeix i ofega la resta. És un gran mitjà per foradar el sistema que ens forada. En el fons, el cooperativisme és l’aliança de persones per generar una activitat econòmica; per proveir-se de béns o serveis a elles mateixes o a la resta de la comunitat. Per tant, és un accés als mitjans de producció per tal de no dependre de models basats en el capital i, en canvi, tenir models que es basin en el bé a la persona. 

Així doncs, promoure una educació que compti amb un eix transversal basat en l’economia social seria del tot favorable, tant en l'àmbit educatiu com social, per diverses raons. La primera, i la principal, seria obrir a les noves generacions la finestra al món cooperatiu, donar-lo a conèixer com a una possible forma d’organització econòmica alternativa a la convencional. Des d’un punt de vista educatiu, els mateixos valors del cooperativisme poden extrapolar-se directament als infants: es desenvoluparien persones amb més compromís social, més participatives, que treballin en equip i no en grup. A més, transmetent-los l’impacte que poden arribar a tenir les seves accions i la presa de decisions col·lectiva, seria possible aconseguir una futura ciutadania compromesa i que posés el focus en la vida de les persones en lloc del capital. 

Per altra banda, amb una mirada al futur, s’aconseguiria fugir dels currículums educatius centrats en el model capitalista tradicional. El cooperativisme ajuda a fomentar un tipus d’emprenedoria molt més social i, majoritàriament, més sostenible. Així doncs, es pot preparar als estudiants per afrontar els reptes globals des d’una economia social que prioritzi el bé global per sobre de l’individual. En síntesi, conèixer l’existència d’aquesta alternativa al capitalisme potencia que les persones siguin més crítiques amb el sistema actual, que qüestionin el sistema capitalista; organitzar-se anteposant els ideals i drets al lucre és clau per a començar a tirar endavant un sistema d’autogestió i benestar comú que s’ha de nodrir de democràcia, equitat i feminisme. El que es vol aconseguir incorporant la mirada cooperativista en l’educació és estendre un model econòmic que no tingui el focus en l’acumulació monetària de l’individu i que no entengui els preus com a única forma de comunicació. 

L’objectiu és clar: arribar a fugir del conflicte capital-vida, que crea un entorn estratificat, masculinitzat i competitiu. Duem tan arrelat a dins el sistema que se’ns ha imposat que és molt difícil desfer-se’n. I la base de tot canvi social es troba en l’educació, per tant, per transformar la societat, cal transformar l’educació. Cal replantejar el propòsit de l'educació i l'organització de l'aprenentatge, tal com diu Eduard Vallory.

Hem d’esquivar les lògiques capitalistes i idear-ne de noves per poder fer-hi front. És evident que la coalició entre el feminisme, l’autogestió i la democràcia cooperativista ens porta, o això sembla, a una metodologia més equitativa i factible per a totes les persones a l’hora de crear tant projectes econòmics com de vida. El cooperativisme situa el nodriment de la vida al centre de tot i, si és això el que volem, si volem fugir del capitalisme, posar la vida al centre i expel·lir el capital d’aquesta posició, la solució és molt clara: siguem cooperativistes.