Un independentisme racista

Les darreres eleccions catalanes van confirmar el que era un secret a veus, i és que hi ha un vessant obertament racista de l'independentisme català. El passat 12 de maig, aquesta tipologia va obtenir la seva primera representació al parlament català amb dos diputats i amb més de 110.000 vots en les eleccions autonòmiques. Davant d’aquest panorama sociopolític, cal  fer-se dues preguntes: com s’ha arribat fins aquí? Què ha provocat aquest gir d’una part del moviment independentista? 

Històricament, el moviment independentista català havia emmarcat la seva reivindicació d'autonomia i sobirania sota el paraigua d'una lluita d'explotació d'un poble sobre un altre, establint el debat en clau centre-perifèria, on l'estat central espanyol explotava a la terra catalana i minvava els seus recursos en interès de les altres parts d'Espanya i en detriment de la ciutadania catalana. Això s'ha pogut observar amb consignes proclamades per les faccions independentistes clàssiques com: "Madrid ens roba" o "El poble català produeix més del que rep de l'estat espanyol". Aquestes són consignes que ressonaven en els carrers i debats de televisió en l'últim procés d'independència entre l'any 2010 i 2017.

Però ara el panorama es planteja diferent, almenys per la facció de l'independentisme racista. La identitat catalana ja no es veu suposadament amenaçada per Madrid, en tant que figura representativa d'Espanya, o almenys no és l'única i principal amenaça de Catalunya, sinó que aquesta s'ha situat en la migració racialitzada provinent del continent Àfrica o Abya Ayala, i aquesta amenaça es veu accentuada encara més si les persones migrants processen la religió musulmana. Vet aquí que alguns referents de la ultradreta catalana en diferents espais es proclamin obertament islamòfobs. Tot això sota el marc d'una suposada anàlisi política fet per alguns partits que s'apropen més a les teories conspiranoiques del supremacisme blanc com pot ser la teoria del gran reemplaçament. Cito a la senyora Sílvia Orriols en una entrevista feta pel canal de televisió de La Sexta: "L'estat Espanyol ha trobat un mètode fàcil, factible, ràpid i resolutiu per aniquilar-nos, enviant-nos massivament immigrants de procedència ant-occidental i a més a més conflictius per generar aquesta inseguretat en els nostres carrers i anar-nos diluint com a nacionalitat". La senyora Orriols, Diputada del Parlament de Catalunya està parlant d'una substitució demogràfica, una de les teories racistes més utilitzades en els anys seixanta per grups supremacistes com el Ku Klux Klan.

Per donar compte de com sorgeix aquest vessant racista de l'independentisme català, s'ha de partir de dues visions principals:  una més concreta, i és la situació de Catalunya dintre del marc estatal Espanyol, i una altra més genèrica, l'actual crisi capitalista i socialdemòcrata en el marc europeu. 

L'any 2017 va representar el punt més àlgid del moviment independentista català amb la declaració de la DUI (Declaració Unilateral d’Independència), però al mateix temps va confirmar la derrota del moviment independentista liderat pel senyor Carles Puigdemont. Des de llavors part del territori català s'ha trobat en una incertesa a causa de la incapacitat de reconfiguració de l'espai polític independentista clàssic, el qual està representat parlamentàriament per Junts i ERC. Això ha donat pas al naixement de noves alternatives les quals han buscat allunyar-se tant de les forces de l'independentisme clàssic com de les forces que denominen espanyolistes. Aquestes noves alternatives han assumit part del discurs independentista més conservador afegint-li un vessant que fins ara no s'havia trobat en l'independentisme català, una part racial. Aquí és on hem d'ampliar la nostra visió per poder entendre aquesta nova línia de l'independentisme català.

Per comprendre aquest nou vessant reaccionari i obertament racista de l'independentisme català, hem de poder observar a través de la situació excepcional de la política catalana que es llegeix en clau de bloc independentista i bloc nacionalista. La ultradreta espanyola representa els interessos de l’estat espanyol, de la burgesia nacional i de la reproducció capitalista, justament aquest últim punt va en contra dels interessos de la petita burgesia catalana i les classes mitjanes, ja que aquesta es troba en conflicte amb l’estat espanyol per la redistribució de recursos. En conseqüència, és impensable que una força d'ultradreta que és l'eina de repressió de la burgesia nacionalista espanyola es pugui establir com a solució de la crisi general del capital per la petita burgesia catalana i les classes mitjanes catalanes independentistes, quan els seus interessos es presenten almenys formalment com incompatibles. 

El vessant racista de l'independentisme català respon principalment a les conjuntures generals del moment de crisis d'acumulació capitalista i el procés de correcció i proletarització que s'està duent a terme en aquests moments a la classe obrera i de forma més accentuada a la classe obrera migrant.El sorgiment concret d'una ultradreta racista en l'espai d'acumulació català respon a la conjuntura concreta de Catalunya i a la situació general i reaccionària d'Europa, la qual busca generar un enemic extern a les identitats europees/occidentals per responsabilitzar-les del moment de decadència en el que es troba el continent i per reforçar la construcció d’identitat nacional dels diferents espais d’acumulació.