Trasllat a Espanya per demanar asil a través del consolat: realitat o ficció?

L’article 38 de la llei espanyola d’asil reconeix a les persones que es troben en un país de trànsit el dret a demanar al consolat espanyol el trasllat a Espanya per sol·licitar protecció internacional. Per exemple, una persona afganesa que ha fugit i es troba al Pakistan podria demanar al consolat espanyol a Islamabad el trasllat a Espanya per demanar asil. Sona molt bonic, però la pregunta és: en la pràctica, es garanteix sempre aquest dret? Sorpresa per ningú: no. Com passa en moltes ocasions amb els drets de les persones migrants i refugiades, existeixen múltiples barreres administratives i dificultats que impedeixen un accés real als procediments.  

La primera barrera són els mateixos consolats i ambaixades, autèntiques fortaleses inexpugnables. Contínuament ens trobem que és difícil conèixer el seu funcionament, sigui per demanar un visat o iniciar aquest procediment per demanar asil a Espanya.  

Un altre problema greu és que no està regulat. El propi redactat de l’article 38 de la llei d’asil indica que el reglament haurà de determinar les condicions d’accés així com el  procediment per avaluar la necessitat de trasllat. Tu has vist aquest reglament? Jo tampoc, perquè després de 15 anys des de la publicació de la llei d’asil, encara no existeix. Aquesta falta de desenvolupament reglamentari afecta directament la seva aplicació.  

És per això que no va ser fins que es va pronunciar el Tribunal Suprem el 2020 que s'ha començat a aplicar aquest procediment. Un segon pronunciament del TS en la sentència 199/2024 torna a posar llum en la seva aplicació. Tenim doctrina que confirma la seva aplicació. Llavors tot resolt, no? Doncs, no. Tot i que existeixin aquests pronunciaments, això no implica que l’article 38 s’apliqui correctament i de forma eficaç. Vegem-ho.  

Recordem, en primer lloc, el que va succeir ja fa dos anys: el passat 24 de juny de 2022, en què més d’una trentena de persones van ser assassinades a la tanca de Melilla. En  declaracions posteriors, el ministre Marlaska justificava l’acció violenta de la policia en el fet que les persones comptaven amb vies legals per accedir a Espanya. Es referia a aquest procediment de sol·licitud d’asil a través del trasllat pel consolat. Però el que no va assenyalar el Sr. Ministre de la Vergonya és que en la pràctica és gairebé impossible accedir-hi.

Celebrem que recentment s’hagi fet efectiu aquest dret i un jove sudanès supervivent de la massacre de Melilla, que es va quedar al Marroc, hagi estat traslladat a Espanya per demanar asil. Tot i això, el trasllat s’ha efectuat un any i mig després que els seus advocats presentessin la sol·licitud.  

Des de l’àrea de migracions de IACTA també acompanyem a diverses famílies que volen demanar protecció internacional a Espanya. D’una banda, representem a una família afganesa al Pakistan que havia fugit per múltiples amenaces de mort del règim talibà perquè el pare és opositor. Va rebre una ordre de detenció i un amic seu va ser assassinat i torturat. Van arribar al Pakistan i des de llavors van començar a enviar correus al consolat espanyol per aconseguir una cita. No va ser fins un any més tard que el consolat va respondre. Valorant aquesta greu situació de risc, des de IACTA es va sol·licitar una mesura cautelar de trasllat de la família. Finalment, celebrem que, després de tanta espera, la mesura s’hagi fet efectiva i la família hagi pogut viatjar a Espanya.  

D’altra banda, ens han contactat diverses famílies palestines que es troben a Egipte i que volen venir a Espanya per demanar protecció internacional. Quan vam contactar amb el consolat espanyol al Caire ens exigien que abans de concedir una cita per aquest tràmit calia presentar proves documentals per demostrar la seva situació de risc en el país on es troben, Egipte. Un requeriment contrari al que estableix la doctrina del Tribunal Suprem en què s’aclareix que el risc ha de ser al país d’origen, no al país de trànsit. Un requisit arbitrari que posa en risc la vida d’aquestes famílies.  

En el marc d’aquesta violència que exposem i denunciem, des del nostre projecte SACAF estem treballant en propostes comunicatives i d’incidència política per promoure un canvi orientat en la garantia real dels drets de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades. Com per exemple, exigir mesures i protocols que  fomentin i garanteixin l’aplicació de la doctrina ferma del Tribunal Suprem en relació amb l’article 38 de la llei d’asil.


Per Mar Soriano Marfà, advocada.