Comunica’t: debatre per pensar i construir coneixement

Aquests dies estem veient com molts nens i nenes retornen a les escoles després d'un llarg estiu i, amb ells, els propòsits educatius que donen sentit a la tasca dels i les mestres. Hannah Arendt parlava de la necessitat i el deure que té la ciutadania de "participar en el món" i de com els centres educatius han de contribuir en aquesta fita. Sens dubte, calen, com a mínim un parell de requisits: disposar de coneixements valuosos i de les competències per mobilitzar-los. Per això, és imprescindible educar en valors cooperatius. Però quins beneficis aporta això per a la infància, l'adolescència i la ciutadania en general?

Un dels pilars d'educar amb els valors cooperatius és que és imprescindible que els nens i les nenes siguin capaços de comunicar allò que saben, cosa que esdevé un element fonamental en el seu procés d'aprenentatge tant a curt, mitjà com a llarg termini, com ho demostren diferents evidències, la literatura acadèmica i la investigació científica.

Això es deu el fet que en l'exposició oral es posen en funcionament àmplies xarxes de connexions que sustenten l'aprenentatge, que faciliten rememorar-ho i que, en conseqüència, ens permeten utilitzar-lo temps després. A més, exercicis com el debat posen en pràctica el raonament, el promouen, l'estimulen i l'incentiven. Així mateix, cal prestar atenció a altres elements cabdals. Per exemple, el debat implica que el grup que hi participa s'esforci a desenvolupar, perfeccionar i ordenar una o diverses idees. Per fer-ho, l'alumnat ha d'aprendre a escoltar de forma activa el que diuen els seus companys, donat que debatre implica mirar totes les cares d'una idea per poder passar de la mera opinió a la reflexió.

Benjamin Bloom i els seus col·legues de professió van proposar el 1956 una taxonomia de categories d'habilitats cognitives, sovint, plasmada en forma de piràmide; tot i que no representen un ordre jeràrquic. En la base situava les habilitats anomenades d'ordre inferior com, per exemple, el fet de "recordar"; mentre que en el cim trobem les d'ordre superior com "crear".
 

És en aquests propòsits on situem el programa Comunica’t de les escoles Creixen (un projecte educatiu de les cooperatives Suara, Abacus i Escola Sant Gervasi), que persegueix que els i les alumnes puguin conèixer i comprendre els fets o les informacions per poder elaborar i crear un discurs propi. Per tant, potencia que l’alumnat disposi d’arguments per a l’anàlisi que permetin emetre judicis basats en criteris organitzats, rigorosos i bells. No se’ns escapa alhora que els arguments ben informats són, sens dubte, un signe de salut i vitalitat en els sistemes democràtics. Per tant, un dels objectius d’aquest programa és que la construcció de coneixement es cristal·litza millorant el vocabulari de l’alumnat per aconseguir un lèxic ric, precís i acurat. Aquest model, a més, respon a un dret dels infants: fer possible la desitjada igualtat d’oportunitats. 

Ara bé, per poder assolir la construcció d’aquests discursos també hi ha un altre element clau: la comprensió. De fet, precisament per aquest motiu, en la base de qualsevol currículum es troba la comprensió lectora, l’expressió escrita i oral. Una idea que Daniel Willingham la resumeix de forma precisa en aquesta frase: “Ensenyar el currículum és ensenyar a llegir-lo”.

Per tant, per a construir un pensament crític és essencial que des de l’educació infantil fins a Batxillerat es duguin a terme de manera rigorosa i sistemàtica la comprensió lectora, l’expressió oral, l’escolta activa i el debat informat. Això ajuda a construir pensament crític, a posar en suspensió la mateixa opinió per haver de confrontar-la amb altres persones i, per tant, a suspendre el prejudici no contrastat mentre es llegeix, s’escolta i, en definitiva, s’aprèn. Educar en un sentit crític implica aprendre sobre un tema, conèixer allò que es defensa i amb quines evidències s’intenta demostrar allò que s’argumenta. És a partir de la construcció del discurs que es fa la transferència d’informació a coneixement, animat l’alumnat a organitzar les seves idees de forma raonada, coherent i, a ser possible, bella.

Per tant, un ensenyament basat en els valors cooperatius entén l’avaluació dels aprenentatges des d’una mirada amable, amb indicacions concretes i sempre orientada tant a la millora com el desenvolupament de la persona. Aquestes són condicions indispensables perquè l’aprenentatge que es produeixi sigui significatiu i perdurable en el temps, ja que la pràctica avaluativa incorpora l’autoreflexió de l’alumne, dels i les companyes, així com dels i les mestres.

No és suficient conèixer, sinó que també cal saber aplicar des de la lectura en veu alta, la lectura representada, l’escolta atenta i activa, així com des del debat argumentat, raonat i organitzat. En definitiva, tot això, ens permet mobilitzar el coneixement per a formar una ciutadania informada i compromesa.