Ciutats lliures d’estigma

L’any 1992 es va proclamar el 10 d’octubre com el Dia Mundial de la Salut Mental, esdevenint una fita anual per difondre aspectes claus de la salut mental i conscienciar a la població. 

La salut mental és un dret universal i un repte: es preveu que l'any 2030 serà la principal causa de discapacitat. És un tema preocupant i que requereix accions efectives, considerant que les persones amb problemes de salut mental es troben entre els grups més exclosos de la societat.

Què és l’estigma?

L’estigma, tal com defineix la guia de comunicació antiestigma, Obertament, fa referència a l’atribució de qualitats negatives i despectives a un col·lectiu de persones, les quals passen a ser vistes, pensades i tractades a través d’un prisma construït per prejudicis i manca d’informació. Aquesta imatge estereotipada comporta una discriminació sistemàtica que constitueix una de les principals barreres per a la recuperació, el benestar i, en definitiva, la consecució d’una vida plena i normalitzada de les persones que passen per un problema de salut mental.

L’estigma per raó de salut mental és un problema global i la lluita per erradicar-lo ha de ser una prioritat en qualsevol societat democràtica i lliure.

I a l’entorn laboral, què passa? 

Una clara conseqüència de l’estigma en salut mental a la feina és la dificultat per accedir al mercat laboral. Les taxes d’atur són elevades i, en cas de treballar, s’oculta el diagnòstic per por a la discriminació. A Terrassa, actualment, comptem amb un Servei Prelaboral i Centres Especials de Treball (CETs) específics de salut mental, però cal treballar conjuntament amb les empreses de la ciutat per aconseguir que les persones amb un trastorn mental tinguin accés a l’àmbit laboral lliure d’estigma. 
 

“És l’hora de prioritzar la salut mental a la feina”, és el lema del Dia Mundial de la Salut Mental d’enguany. 
 

Des de la Comissió Antiestigma de la Taula de Salut Mental de Terrassa, commemorant el Dia Mundial de la Salut Mental s’han centralitzat la majoria d’activitats en la 2a edició del Mental Fest. Sota el lideratge de l’entitat Ocell de Foc Volant, aquest any s’ha posat el focus d’atenció sobre les dificultats d’accés a l’àmbit laboral. D’altra banda, s’ha dut a terme la I Jornada de la Taula de Salut Mental comptant amb la conferència de la Dra. Begoña Roman, filòsofa especialitzada en ètica aplicada. L’objectiu de totes les iniciatives és donar suport a les persones que tenen problemes de salut mental i apropar a la ciutadania a espais de reflexió i lliures d’estigma. 
 

El poder dels testimonis en primera persona

El Pla Local Antiestigma ens guia cap a un treball continu en un ambient col·laboratiu i de reflexió. Els membres que configurem la Comissió Antiestigma treballem per combatre l’estigma social i estructural així com la pitjor conseqüència: l’autoestigma. Per suprimir els mites i estereotips sobre les persones amb problemes de salut mental, comptem amb testimonis en primera persona on comparteixen les seves experiències i relats de recuperació, de vida normalitzada. La ciutadania accedeix als testimonis mitjançant xerrades o assistint a les biblioteques humanes. Altres modalitats d’intervenció són: les exposicions itinerants d’imatges reals de primeres persones que contradiuen cada un dels estigmes i el programa de la Ràdio Municipal de Terrassa PluralMent, sobre salut mental i experiències pròpies. 

Les Llars Residència de Salut Mental de la ciutat van iniciar estudis pilot de l’efectivitat de l’activisme sobre l’estigma i l’autoestigma. Els resultats reporten que el contacte estret amb persones amb trastorn mental redueix l’estigma de manera significativa. En un altre estudi, es va evidenciar que l’autoestigma es redueix significativament quan es porten a terme accions antiestigma en primera persona. Ser activista i defensar els drets inherents a la persona, empodera i protegeix de l’estigma.

La importància d’aconseguir entorns lliures d’estigma

L’exclusió i la discriminació dificulten reprendre els projectes de vida, la recuperació en totes les esferes vitals i gaudir d’una vida ciutadana activa. És clau aconseguir entorns saludables lliures d’estigma en tots els àmbits per fer-ho possible.

Ens queda camí a recórrer, però tenim la força, la il·lusió i el compromís per a dur a terme estratègies i programes que impactin de manera social i organitzativa. Una bona manera de començar és utilitzant un llenguatge inclusiu. Les paraules poden delimitar o ampliar els marcs mentals i els comportaments. Només així aconseguirem processos de recuperació i normalització. Us convidem a llegir la guia de comunicació antiestigma d’Obertament i la guia d’estil Com parlar de salut mental de la Federació Salut Mental Catalunya.

Fem canvi, sumem-nos!