Mobilitat sostenible: només greenwashing o una forma diferent d’entendre el món?

La mobilitat és un dels reptes principals de la nostra època. Cada dia es publiquen als mitjans desenes de notícies relacionades. Però sovint costa aclarir-se en el soroll mediàtic i tenir criteris per valorar-ne les múltiples dimensions; per no parlar del greenwashing i les propostes parcials i interessades de grans corporacions, empreses i, fins i tot, de polítics negacionistes. Intentem aclarir idees…

El concepte clau per entendre la mobilitat sostenible és l’accessibilitat. La possibilitat d'arribar en condicions adequades als llocs on es troben les coses que necessitem per viure: habitatge, feina, educació, assistència sanitària, comerç, relacions socials i comunitàries, etc. Per això, al llarg de la història s’han combinat dues estratègies: la proximitat i la mobilitat.

La proximitat és la distància espacial reduïda d'un lloc respecte de l'altre. O sigui, que les coses que necessitem estiguin a prop. I és important mesurar-la en unitats espaials (metres, desnivell…). Si mesurem en altres magnituds, com ara el temps, ens podem enredar i acabar “confonent la velocitat amb la cansalada”.

Per la seva banda, la mobilitat és el conjunt de desplaçaments que les persones i els béns han de fer per accedir als llocs on satisfer les necessitats. I aquí és important posar el focus en les persones i els motius pels quals es mouen. Aquest és un canvi de paradigma fonamental respecte del transport, que és el que ha predominat a l'hora de dissenyar la nostra mobilitat al segle XX.

I és que el transport sovint ha obviat analitzar els motius pels quals les persones i els béns es desplacen, i s’ha centrat  en les infraestructures i els vehicles. El seu principal objectiu és moure més i més… més passatgers, més tones, més quilòmetres i més de pressa. I aquesta idea de “quan més millor”, és el què la sostenibilitat obliga a qüestionar.

Aquí és on arribem al moll de l’ós, un altre concepte escabrós i disputat: la sostenibilitat. Per aproximar-nos pot ser útil recuperar la definició de l'Informe Brundtland. Però no el paràgraf més innocu i repetit fins a l'avorriment respecte a la solidaritat generacional, sinó el que posa en joc dues idees transcendentals: necessitats i límits.

Les necessitats són una construcció social i política, i van més enllà de les meres demandes que expressa el mercat. Per exemple: hi ha demandes de fer turisme espacial per quantitats ingents de diners, però la discussió respecte a per què hi ha persones que arrisquen les seves vides en una pastera fugint de la guerra o la fam, excedeix clarament aquest marc.

Els límits els imposa la capacitat del planeta, i estan condicionats per la tecnologia i l'organització social. Per exemple: com aprofitem la quantitat finita d'energia solar que arriba a la Terra cada dia dependrà de la tecnologia, però sobretot de l’organització social que determina qui pot “posseir” aquesta energia o quins impostos es paguen per la seva captació i distribució.

Així, ens trobem davant una evidència innegable: els nostres actuals sistemes de mobilitat són insostenibles. Per enfrontar-nos-hi, apareixen diversos enfocaments.

Hi ha qui entén que la manera com s'ha pensat el transport fins ara continua sent vàlida i que n'hi ha prou amb intentar reduir els seus impactes negatius a través de la tecnologia, malgrat que això impliqui augmentar les desigualtats.

Altres reivindiquem que no es tracta de seguir amb el business as usual del s.XX, sinó que hem de canviar la manera com pensem la mobilitat i les seves conseqüències positives i negatives, posant al centre la idea de les necessitats i transformant l'organització social.

Es tracta de connectar tots els punts. Per això, quan hi ha qui pretén vendre'ns que la mobilitat sostenible passa únicament per convertir els cotxes en elèctrics, sense considerar els efectes que això té en el consum energètic i de recursos, en les economies locals, l'equitat de les comunitats, l'autonomia infantil o la salut, la cosa no encaixa.

Pensem-hi…  Només si és bona alhora per a les persones, els territoris i el planeta és mobilitat sostenible. I després, acció!