Poden les cooperatives ser àgils?


Tot i que les organitzacions àgils i les cooperatives comparteixen un propòsit clar i col·laboratiu, les cooperatives sovint s’enfronten al repte d’integrar la presa de decisions democràtica amb la rapidesa que exigeixen els entorns competitius actuals.

Reptes per a la transformació àgil de les cooperatives en l'era digital

En un moment en què la transformació digital és imprescindible per a les empreses, la tecnologia es presenta com l’eina definitiva per millorar l’agilitat i l’eficiència. Tot i això, no totes les organitzacions avancen al mateix ritme, i existeixen grans diferències en l’adopció d’aquestes eines segons el seu nivell tecnològic. Però, realment la tecnologia pot, per si sola, transformar les cooperatives amb governs participatius i democràtics en empreses més àgils? La resposta és evident: no.

Les tendències dels últims anys en el món del “management” giren al voltant de dos grans conceptes: l’agilitat empresarial, terme llançat per les escoles de negocis i les consultores que agrupa una sèrie de conceptes i metodologies aplicades en la dècada anterior, i els nous models d’organitzacions participatives que, sense diferenciar sector d’activitat, ens fan recordar propostes del model cooperatiu des d’una mirada d’autogestió. Aquests dos conceptes desemboquen en un concepte resultant que es denomina “organització àgil”.

Assenyalats pel mantra històric que acompanya al sector cooperatiu amb el relat que les cooperatives són més lentes i ineficients que les restes d’organitzacions, podem preguntar-nos si les cooperatives poden ser àgils.

Les organitzacions àgils són entitats que funcionen més enllà de l’objectiu de simplement vendre i guanyar diners; tenen un propòsit clar i potent que busquen impactar positivament en el món. Aquest propòsit guia tot el que fan i és compartit i entès per tots els membres de l’organització. Alguns exemples segons els impulsors de la terminologia, inclouen IKEA, Nike, Tesla, Microsoft, Netflix entre d’altres.

En l’àmbit estratègic, aquestes organitzacions promouen una estructura no jeràrquica, reemplaçant-la per una xarxa d’equips autogestionats que operen dins d’estructures planes, facilitant així la col·laboració i la presa de decisions ràpida i eficaç. Aquesta estructura elimina els sils i fomenta una cultura de lideratge compartit i servei.

En termes de processos, es destaquen per la seva agilitat a l’hora de prendre decisions i la seva capacitat per aprendre contínuament dels clients a través d’interaccions curtes, tot prioritzant sempre l’entrega de valor. Utilitzen objectius i resultats clau (OKR) per a guiar aquests processos de manera efectiva.

Des del punt de vista de les persones, les organitzacions àgils disposen d’equips formats per professionals altament capacitats, empoderats i amb un fort esperit emprenedor. La motivació d’aquests professionals és alta, ja que se senten alineats amb el propòsit global de l’organització, mostrant flexibilitat per canviar de rol i equip dins de la mateixa empresa, i adoptant un estil de lideratge que prioritza el servei sobre l’autoritat.

En l’àmbit tecnològic, aquestes organitzacions es caracteritzen per la seva habilitat per adaptar-se ràpidament i incorporar noves tecnologies que aporten valor al negoci, a les persones i als clients.

Fins aquí podem detectar força similituds entre organitzacions àgils i cooperatives, sobretot en aspectes vinculats a propòsit, a l’estratègia i i a les persones (segurament no tant des del vessant tecnològic), però és important remarcar la diferència en termes de profunditat sobre el que respecta el seu significat.

En ambdós casos es dona gran importància al propòsit i els valors compartits. No obstant això, en les cooperatives, aquest propòsit sovint es vincula més directament amb el benestar de les seves sòcies i la comunitat, mentre que en les organitzacions àgils, el focus pot estar més orientat cap a la innovació i l’adaptabilitat en un context empresarial competitiu.

Encara que ambdues promouen estructures més planes i participatives, les cooperatives tenen com a pedra angular la democràcia en la presa de decisions. L’empoderament i la participació de les treballadores estan motivats per una propietat compartida i beneficis mutus. En les organitzacions àgils, amb equips de treballs reduïts i autogestionats, la presa de decisions pot ser més flexible i estar basada en l’eficiència i l’agilitat, sense requerir necessàriament un procés democràtic, i la motivació pot estar més en la realització personal a través de la contribució al propòsit empresarial o resultats.

 

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

  • Gràcies per l'article i opinió Joan Martínez. Només com apreciació, el propòsit d'una organització i les metodologies organitzatives (agile), són dues categories diferents. Potser dir que les organitzacions amb implantació de treball agile, busquen un impacte positiu en el món, és una vinculació de categories diferents i que no corresponent, Òbviament sense entrar a encetar un meló per consensuar què vol dir "impacte positiu".

Comenta aquest article