Històries rere les dades: l’exemple de Triángulo Téxtil

Triángulo Téxtil neix amb la missió de recuperar una producció tèxtil local que generi valor econòmic i social a la indústria de la moda i impulsi l'obligada transformació cap a un model sostenible: Slow fashion. L'activitat de confecció tèxtil ha suportat en les darreres dècades una desvaloració contínua motivada per la deslocalització de la producció nacional cap a països asiàtics. Per això, Triángulo Téxtil vol apropar les artesanies tèxtils tradicionals al sector de la moda. Vol convertir-se en un canal que atengui la demanda de producció artesanal nacional del sector de la moda, apropant-la a mans artesanes que encara perduren gràcies a l'arrelada afició entre les dones i, en gran manera, a les festes tradicionals locals.

Recuperant la producció artesana i de proximitat

“Bàsicament, pretenem recuperar la confecció local, que s’està perdent. Ens feia molta pena que una activitat com la confecció s’anés perdent, sobretot a la Loli, una de les dones amb qui vam iniciar el camí, que està a punt de jubilar-se i tota la vida ha cosit”; la Beatriz ens descriu així el motiu principal d’haver-se llançat a un projecte d’aquesta magnitud.

És en el moment en què el taller s’independitza de la Fundación per poder treballar tot el dia quan sorgeix la necessitat de finançament, principalment per al condicionament del local nou i la compra de màquines i mercaderies. El format de cooperativa i l’elecció de les finances ètiques, en concret FonRedess, van anar de bracet, i van sorgir de l’assistència d’algunes de les sòcies futures a l’Escuela de Economía Social y Solidaria (ESS) d’Andalusia. Allà els van parlar de les finances ètiques, i a elles els va semblar que era l’opció més natural i propera a la seva idea de projecte socioempresarial.


Cooperativa, ESS i finances ètiques com a base

“És cert que les administracions ens van atorgar alguna subvenció per impulsar la creació de la cooperativa, però ja se sap que es cobren un cop ja has iniciat, o fins i tot acabat, les activitats. Per això, des del dia u vam comptar amb el finançament de FonRedess, un fons per al desenvolupament de xarxes d’economia social i solidària, que tenia una proposta financera que ens encaixava a la perfecció”, explica la Beatriz.

Va ser precisament a l’Escuela ESS on van conèixer Javier Moreno, gestor de FonRedess, a qui van explicar el projecte i les necessitats financeres i que els va informar dels requisits, que, com a la majoria d’entitats de finances ètiques, inclouen un informe d’impacte social i mediambiental. Com que complien els requisits, per les característiques del projecte (com la proximitat o la futura creació d’ocupació per a dones vulnerables), a més dels avals, per descomptat, se’ls va atorgar el préstec que els va permetre crear la cooperativa i el taller propi.

Un altre dels requisits era que la cooperativa es fes sòcia de FonRedess, i, encara que ja han liquidat el préstec concedit, continuen al fons. “Continuem sent-ne sòcies perquè creiem en la intercooperació entre entitats de l’economia solidària, però a més a més ens dona una certa seguretat que, si arriba un moment en què es torna a necessitar finançament, ho tindrem molt fàcil. Si ens cal fer una nova inversió en maquinària, sabem que tenim el suport de FonRedess, ja que, ben segur, no podríem comptar amb la banca convencional”, assegura la Beatriz.

Camí per recórrer també a les finances ètiques

Pel que fa a l’operativa bancària per al dia a dia de l’activitat econòmica de la cooperativa, la Beatriz reconeix que encara no han fet el pas a les finances ètiques. S’han plantejat diverses vegades de passar a Fiare, però requereix un esforç de gestió que ara mateix no poden assumir a causa del volum de feina que tenen.

A la pregunta de si van tenir una mica de pànic “existencial” a l’hora de demanar el crèdit (des de projectes petits i de l’ESS de vegades les finances semblen un món hostil), la Beatriz ens respon que sí, que no els va resultar fàcil fer el pas per la por del “deute”. Però en tenir el matalàs de la subvenció de la Junta d’Andalusia, sabien que podrien tornar el préstec. És cert que de seguida que van poder el van tornar, com si cremés, i reconeixen que, sense capital, l’única cosa amb què juguen actualment és amb el temps de les sòcies, cosa que a la llarga pot ser un problema.

El futur de la cooperativa passa per la incorporació de noves sòcies, ja que el model que volen construir està basat més en la feina de les sòcies que no pas en treballadores. Tot i això, la Beatriz reconeix que és difícil, en el sector de la confecció, trobar persones amb el perfil necessari i que, a més, vulguin assumir els riscos (de moment són pocs, això sí) d’incorporar-se a una cooperativa. Ho tenen clar: per lluitar contra l’imperi dels preus baixos, de la precarietat laboral i de la contaminació ambiental a la confecció cal ser una mica activista, a més de cosidora o artesana tèxtil.

 

Històries rere les dades

Cada any, l'Observatori de les Finances Ètiques publica el Baròmetre de les Finances Ètiques, una radiografia completa del sector en l'estat espanyol. L'informe recull i agrega les dades de les diferents entitats i les presenta de manera senzilla i rigorosa, donant a conèixer la magnitud i l'evolució del sector. Aquesta eina es complementa amb un suplement que destaca alguns dels projectes finançats de cada any i també mostra si aquests projectes utilitzen assegurances ètiques en el seu dia a dia.

Per LaClara Comunicació pel portal ‘Històries rere les dades‘ que recull projectes que les Finances Ètiques fan possibles.