El cooperativisme ha de ser la rereguarda del moviment obrer

El passat dijous 10 d'octubre ens trobàvem a les 18h al Bar del Cafè Nou de Mataró amb en Bernat Mateo i l'Eloy Martínez per començar una tertúlia que vam titular "Habitatge cooperatiu. Una solució a l'accés de l'habitatge?". El context era l'ideal. Darrere nostre, l'arxiu de la Unió de Cooperadors de Mataró i, el Cafè Nou, un edifici històric del cooperativisme de la capital maresmenca. De convidats, dues persones que viuen de ben a prop el tema de l'habitatge, si és que algú ho pot viure des de la llunyania, però, entenguem-nos. Som moltes les joves i no tan joves que ens enfrontem a un mercat immobiliari que es troba a uns preus desorbitats i gens equilibrats amb els nostres salaris. Ens demanen fiances i garanties que juntes doblen o tripliquen el preu del lloguer i nòmines, contractes i avals que han de justificar uns sous que no tenim.

Fa no gaire vam descobrir que nosaltres, les llogateres, tampoc no ens hem de fer càrrec dels honoraris de la immobiliària de torn, però amb saber-ho no n'hi ha prou. Perquè com bé va indicar l'Eloy Martínez en un punt de la tertúlia, la llei de regulació del lloguer que ens empara actualment no és garantista i s'incompleix constantment. Això ens obliga a haver de conèixer i reclamar els nostres drets a cada un dels diferents obstacles que se'ns interposen en aquesta llarga odissea que és trobar un lloc on viure. La càrrega de garantir els drets vigents regeix, de nou, en una classe obrera sobrepassada perquè no existeix una policia del lloguer o, més aviat, no està del bàndol que ens agradaria.

Enmig d'aquesta selva sorgeixen alternatives que asseguren un bon tracte amb les persones que lloguen, una empatia pel que fa a les capacitats econòmiques de la classe treballadora i una consciència pel que fa al context general del mercat de l'habitatge. Era aquest el punt que ens portava a ser allà. Volíem entendre com funcionaven els habitatges cooperatius i, sobretot, si podien ser una solució a aquesta crisi generada pel lliure mercat i l'especulació amb els drets bàsics. El Bloc Cooperatiu del Maresme, representat per en Bernat Mateo, ho té molt clar. Ells creuen possible la transformació del mercat de l'habitatge de la comarca a través de buscar "solucions comunitàries i cooperatives a un problema endèmic i actual". L'Eloy Martínez ho feia valdre quan va dir que en el moment en què s'és capaç de sortir de les lògiques del mercat sobre un món nou que posa el benestar i el desenvolupament de les capacitats humanes al centre. Això és molt bonic, aquí no hi ha debat. El debat està en la capacitat real que tenen aquests projectes de donar una solució al conjunt de la classe treballadora.

Els habitatges cooperatius en règim de cessió d'ús són projectes que tenen la capacitat d'extreure habitatge fora del mercat i blindar-los de l'especulació. Els dos tertulians es posaven d'acord que sovint acaben servint de laboratoris d'experimentació amb noves formes de sociabilitat no regides per les imposicions que determinen les lògiques del benefici. També, tenen el poder d'impulsar projectes socials i de crear llocs per viure per a dues o fins i tot tres generacions. La hiperdependència al suport volàtil de les institucions i a la disponibilitat del sòl els allunya, però, de convertir-se en l'alternativa definitiva.

És per això que des dels sindicats d'habitatge es fan dues propostes com a pla de xoc de la crisi actual: imposar una baixada dràstica dels preus del lloguer de com a mínim un 50% i la prohibició immediata dels pisos buits i pisos turístics. No serem ingenus, sabem que no hi ha actualment cap govern favorable a aquestes mesures. Tant en Bernat com l'Eloy arribaven a la conclusió que ningú no ens trauria les castanyes del foc, i per tant cal que el cooperativisme es converteixi en la rereguarda d'un moviment obrer que ha de lluitar per la superació de la societat capitalista que ens ha dut a la crisi actual.