Eines per a impulsar la diversitat i la inclusió a l’audiovisual

Una indústria audiovisual diversa i inclusiva és una indústria sana perquè explica històries complexes des de noves perspectives i, ajuda a crear una cultura cada cop més rica. Fa temps que sentim com plataformes, estudis i grans productores del món anglosaxó treballen amb aquests objectius i creiem que és hora que la indústria audiovisual catalana faci un pas endavant en aquest sentit.

Dins del marc del Festival de San Sebastián, Dones Visuals i ODA (Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals d’Espanya) vam presentar dues eines per analitzar el sector i per crear un audiovisual més inclusiu i igualitari. Ho vam fer dins de la taula rodona ‘Transformemos el audiovisual: Diversidad e igualdad frente y detrás de cámaras’. La conversa també va comptar amb la intervenció de  representants de l'ICAA i l’ICEC.

Els temes principals de la taula van estar enfocats al voltant de la guia de Dones Visuals ‘Transformem l'audiovisual. Bones pràctiques per a un audiovisual divers, igualitari i inclusiu davant i darrere de la pantalla’ i ‘l’Informe ODA 2023’. D’una banda, l’Informe ODA analitza la representació de la diversitat en la ficció espanyola, en el cinema i la televisió durant l'últim any per aconseguir una millor representació als mitjans de les persones LGBTIQA+, racialitzades, amb discapacitat i cossos no hegemònics. D’altra banda, la Guia de l’associació Dones Visuals és una eina per a acompanyar a projectes audiovisuals a reflexionar i incorporar propostes de bones pràctiques en qualsevol etapa del procés i en qualsevol departament de treball.

Jorge Gonzalo, director d'ODA, va explicar que en els inicis de l'Observatori van veure com als Estats Units hi havia dades i estudis analitzant la representativitat del sector, cosa que faltava a Espanya. “El que crea l'audiovisual és en el que ens convertim. Si no veiem un col·lectiu en la televisió i el cinema, és com si no existís”. Gonzalo va posar d'exemple que fa 5 anys només el 20% de la gent deia conèixer a alguna persona trans. És a dir, la majoria de persones entenen el que és ser trans a través del que veuen en la televisió: “el que veiem en les pantalles és importantíssim perquè crea l'imaginari col·lectiu”.

Carme Puche Moré, cineasta i portaveu de Dones Visuals, va exposar que dins de la indústria hi ha moltes persones que volen canviar les coses, però a vegades no saben com fer-ho: “Fan falta recursos per a crear eines com la guia que ens donin unes pautes a seguir”. Puche va recordar que les males pràctiques en relació amb la discriminació no es limiten només al gènere, per tant, cal tenir en compte les persones racialitzades, l’orientació sexual, la diversitat funcional, etc. És vital comptar amb lideratges respectuosos, amb equips de maquillatge que sàpiguen treballar amb els diferents tons de pell o tipus de cabells i amb un departament de càsting que sàpiga quines paraules utilitzar per fer crida i interpel·lar als col·lectius.

Pel que fa a les històries que es creen en l’audiovisual, el director de l'Observatori va parlar  de la importància d'escriure personatges sense estereotips: “L’única manera de trencar el cercle és incloent la diversitat en tots els equips. Un equip més divers porta a narratives menys convencionals i enriqueix l’audiovisual”.

En aquest sentit, el test que inclou la Guia de Dones Visuals serveix per a analitzar projectes i detectar aquestes narratives discriminatòries. Puche va llançar una reflexió: “Si un script editor pot dir que el teu personatge és pla, per què hi ha resistència a dir que s'està estereotipant un personatge?”.

En conclusió, Dones Visuals i ODA vam posar de manifest que la igualtat passa perquè tots els agents de la indústria entenguin la seva responsabilitat i coneguin les pràctiques que impulsen la transformació a un audiovisual més inclusiu.