Compra pública responsable: una oportunitat per a l’economia social i solidària

La directriu europea de contractes públiques de 2014 estableix una visió estratègica de la contractació pública. Això vol dir que més enllà de la provisió d’obres, serveis o subministraments, s’ha d’aprofitar la seva importància quantitativa i capacitat transformadora alineant-la amb altres polítiques públiques en favor de la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. Aquesta introducció d’un segon objecte dels contractes, social o ambiental, complementari a l’objecte principal permet rendibilitzar i fer un ús més eficient dels recursos públics.

La llei espanyola de contractes del sector públic de 2017 transposa aquesta directriu europea. També hi ha diverses normes i instruccions autonòmiques i locals que la desenvolupen. Els aspectes més rellevants que es tenen en compte en aquesta concepció estratègica de la contractació pública són: la integració de consideracions socials i ambientals com a criteris d’adjudicació i condicions d’execució; la reserva de contractes per a empreses d’inserció, centres especials d’ocupació d’iniciativa social i altres organitzacions d’economia social; la divisió dels contractes en lots per afavorir l’accés de les PIMES i de l’economia social i l’aplicació d’una pluralitat de criteris d’adjudicació per obtenir una millor relació qualitat-preu. 

El principi de la millor relació qualitat-preu com a criteri d’adjudicació és especialment rellevant i suposa un canvi de paradigma. Se supera la visió economicista del criteri de la proposició econòmicament més avantatjosa amb la inclusió en la valoració d’aspectes de qualitat, socials i ambientals.

Dissortadament, avui dia no estem aprofitant aquest potencial. Tot i que existeixen experiències i bones pràctiques capdavanteres. La realitat és que aquesta nova concepció de la contractació pública no acaba d’arrencar i no és ni de molt una pràctica generalitzada en el conjunt de les administracions. 

La realitat que trobem és una combinació entre manca d’impuls polític, reticències i inèrcies administratives per falta de recursos i capacitació. Això fa que els criteris econòmics continuïn sent prevalents i que no es prioritzi la qualitat ni el compliment de requisits socials i ambientals. Hi ha bones pràctiques, però quasi sempre són casos aïllats i no pràctiques generalitzades que responguin a una política pública planificada i sistemàtica d’objecte de seguiment. 

En aquest escenari, no s’aprofita el potencial de la contractació pública per fomentar l’economia social i solidària. Per això, des de les seves xarxes i organitzacions s’ha de reclamar un nou impuls a la visió estratègica de la contractació pública.

L’economia social i solidària ofereix productes i serveis de qualitat i dignifica l’ocupació amb remuneracions i condicions de treball justes, però té una baixa participació en la contractació pública perquè no pot competir amb els criteris economicistes que encara predominen en les adjudicacions malgrat els canvis normatius. 

Per aprofitar les oportunitats és fonamental tenir en compte els aspectes econòmics que poden fer possible que el principi de la millor relació qualitat-preu passi de la teoria a la realitat. Cal incloure tots els costos en els pressuposts de licitació, especialment els costos salarials, reduir la valoració del preu i incrementar el pes dels criteris de qualitat, revisar les fórmules matemàtiques que sobrevaloren les ofertes que més baixen els preus i impedir les baixes temeràries.

Perquè la compra pública responsable esdevingui una oportunitat per a l’economia social i solidària també són aspectes clau: la planificació de la contractació pública amb consultes preliminars al sector, la millora de la capacitació, la creació de directoris, de procediments, de models i d’instruccions tècniques i el seguiment dels requisits socials, ambientals i d’impacte. Des de l’ESS seguirem fent sensibilització i incidència per a fer-ho possible!