L’antídot

Antídot: Substància o medicament que s’usa per a combatre l’acció d’una metzina ingerida o inoculada

A la dècada dels 80 del segle XX, es va sacralitzar la reacció neoliberal que va consagrar el lliure mercat com a element regulador de les relacions econòmiques, apostar per les retallades d’impostos als rics, atorgar a grans corporacions privades el paper de motors de promoció del creixement econòmic i convertir en residual el paper de la inversió pública en la implementació de polítiques per activar l’economia. Reagan i Tatcher van ser artífexs d’aquest reaccionarisme econòmic que rebutjava frontalment considerar la proposta keynesiana, internacionalista, multilateral i molt més coneixedora de la història, que havia establert fórmules perquè el món tirés endavant després de la gran depressió econòmica dels anys 30.

Des de llavors vivim en un món cada vegada més asimètric en què el deute d’una persona es converteix en l’actiu d’una altra i el dèficit d’una nació és el superàvit d’una altra. Un món en què l’ànim de lucre i l’acumulació de capital han esdevingut valors socials i econòmics allunyats del que realment haurien de plantejar i garantir les relacions econòmiques a petita i gran escala, que és la simple satisfacció de les necessitats reals dels col·lectius humans.

No és fàcil definir què és l’economia social i solidària; és molt més senzill definir-ne les característiques: el guiatge cap al compromís comunitari, la sostenibilitat, la inclusió, l’equitat, la participació, la no acumulació de capital econòmic, la solidaritat, la promoció del canvi social i una total independència respecte dels poders públics i econòmics. En definitiva, una economia basada en els valors socials col·lectius.

L’economia social sempre ha estat viva en els principis del cooperativisme, que des d’antic ha estat el mitjà d’expressió d’aquest tipus d’economia, l’estructura empresarial que, de manera funcional, ha permès dur els seus plantejaments a la praxis econòmica quotidiana per a la difusió de béns i serveis.

Al 2020, Bellpuig va ser el primer municipi de Ponent en integrar-se a la Xarxa de Municipis per a l’Economia Social i Solidària. Això ens ha permès compartir  experiència i coneixement amb altres poblacions i esdevenir vectors d’accions per al foment de l’economia social a casa nostra. Així ens hem conjurat perquè l’Ajuntament de Bellpuig adoptés els rols d’impulsor, divulgador, promotor i afavoridor de l’economia social i del cooperativisme a nivell local.

Però cal un altre factor: l’acció ciutadana. Cal convenciment social perquè una massa crítica de gent, apoderada i auto-organitzada entomi el repte i agafi les regnes del seu futur. Per sort hem trobat aquest substrat a nivell local, tenim la gent que ha fet seva l’organització d’un teixit econòmic que fuig de models acumulatius i se centra en la satisfacció de les necessitats col·lectives comunitàries, situant les persones i les seves necessitats al centre de les nostres accions.

En tenim diversos exemples al municipi, com són l’Espai de CoTreball Llotja de Bellpuig, que acull iniciatives cooperatives del sector energètic i del sector audiovisual; la inclusió de clàusules socials en la contractació pública de serveis com el gimnàs municipal, que afavoreixen les estructures empresarials cooperatives i garanteixen un retorn social de la gestió d’espais esportius municipals; com la Cooperativa de Cures la Sempreviva, que ha permès garantir serveis de cures d’alta qualitat tècnica i social a les nostres cases i dignificar les professionals del sector econòmic de les cures, altament feminitzat i precari; o com és la Comunitat Energètica Local Energies Compartides de Bellpuig i Seana, una cooperativa pionera que està a punt de realitzar importants inversions en energia fotovoltaica, mobilitat elèctrica compartida i punts de recàrrega de vehicles elèctrics a Bellpuig.

No existeix un altre camí: l’economia o és social i solidària o acaba esdevenint hostil per a les persones. L’acumulació de riquesa i l’ànim de lucre com a valors econòmics creen violència, desigualtats i pobresa. La metzina neoliberal dels anys 80 que també va servir de base per a la creació d’una Europa dels Estats, va permetre a les elits polítiques i econòmiques de l’establishment europeu barrar el pas a la noció d’una República Federal Europea en la qual la ciutadania pogués tenir influència real sobre les decisions col·lectives d’Europa, vam esdevenir menys lliures i més dependents econòmicament. L’economia social i solidària de base ciutadana que sempre cerca la consecució del bé comú és l’únic antídot disponible per fer front a la metzina ingerida. Des de Bellpuig intentem difondre aquest antídot.