Relats, relleus i camins de les transicions feministes a l’economia social de Catalunya

L’economia social i solidària (ESS) és un laboratori viu on experimentem noves formes d’organitzar el treball basat en la justícia, el feminisme i la cura, impulsades des de l’autogestió i el suport mutu. Tenim les condicions i la capacitat per reflexionar i analitzar les desigualtats que reproduïm, heretades del capitalisme, el patriarcat i el colonialisme. També, per imaginar i posar en pràctica nous models d’organització i redistribució del treball i la riquesa.

Des del 2015  a Catalunya, moltes entitats de l’ESS han emprès processos per ser més coherents amb els seus principis i esdevenir, per tant, entitats més feministes. S’agafava el relleu i la inspiració d’organitzacions de la cooperació internacional, de les lluites en l’àmbit laboral i, sobretot, dels moviments feministes del sud global que ens portaven anys d’avantatge.

Posar la vida al centre, el feminisme o l’ètica de la cura a les entitats de l’economia social i solidària es plantejava com un procés estimulant, creatiu i de lluita. Molts interrogants, molt entusiasme, molta intel·ligència col·lectiva i molta força al servei de l’economia feminista.

Algunes de les experiències -entre moltíssimes d’altres que no ens hi caben aquí! - que han estat far i punt d’inflexió són:

• La recerca “Femení plural. Les dones a l’economia cooperativa” (2015).

• El procés d’autodiagnosi i transició de Lafede.cat “Sembrant cures per cultivar canvis” (2017).

• El treball de sistematització de pràctiques  “De l’experiència al relat comú” (2018), en la que van participar moltes cooperatives feministes.

• El  llibret col·lectiu “Economia Solidària i Feminista. Pràctiques inspiradores que fan saltar les costures” (2020).

• El procés d’elaboració del “Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual” (2021) de la XES.

• La fundació de La Insòlita, xarxa de cooperació feminista (2022).

• La recent recerca “ResistènciESS: Polítiques locals de suport a organitzacions feministes i d’economia social i solidària” (2023).

Des de l’Economia Social i Solidària - en debat i diàleg amb altres agents de l’estat i més enllà -hem creat molta reflexió i pràctica. Sobretot molta pràctica que ens ha permès - mitjançant l’assaig i error - caminar per construir entitats més equitatives, justes, segures i curoses:

• Reglaments de Règim Intern que incorporen la pràctica feminista.

• Noves mesures de conciliació i corresponsabilitat que tenen en compte la família escollida i que busquen democratitzar les tasques de cura.

• Sistemes de bestretes basats en les càrregues de cura, les necessitats de salut o d’habitatge.

• Cultures de prevenció i abordatge dels conflictes, com a gran element de prevenció dels abusos de poder.

• Reconeixement i redistribució de les tasques de cura dins les organitzacions.

• Formació i sensibilització constant per identificar les violències i els privilegis.

• Protocols de prevenció i abordatge de les violències masclistes i LGBTQbòbiques.

Malgrat tot, encara tenim moltes resistències i obstacles: cultures organitzatives arrelades al productivisme que deixen fora la interdependència, infravaloració de les tasques quotidianes de cura a les entitats, desigualtats salarials i sostres de vidre, sistemes democràtics que no promouen una equitat real i efectiva i relacions de poder que no s’aborden des de la responsabilitat.

Però també comptem amb aliades molt valuoses: les companyes de la lluita antiracista, els moviments ecofeministes, homes de l’ESS compromesos amb les transicions feministes, i els espais d’intercooperació i suport mutu com la Xarxa de Transicions Feministes, que aglutina entitats de segon grau que treballen per promoure la incoporporació dels feminismes a les seves entitats.

Encara tenim molts reptes pendents: incorporar una pràctica antiracista i interseccional, articular el feminisme i l’ecologisme o instaurar pràctiques restauratives davant dels abusos de poder. A “l’exterior”- a l’àmbit laboral convencional - el marc legal avança amb normatives en matèria d’igualtat de gènere, assetjament i perspectiva LGBTIQ. Aquestes regulacions són una oportunitat que celebrem, que ens recolza en els nostres processos, que ens implica i a la que esperem haver-hi contribuït. I són alhora, un repte per mantenir l’autonomia creativa i crítica dels nostres processos col·lectius d’assaig i error, en tant que persones que hem decidit cooperativitzar el nostre treball.

Avancem malgrat les contradiccions. Estem construint una economia feminista que ens permeti reconèixer-nos vulnerables i interdependents. I seguim teixint xarxes i noves formes d’organitzar el treball que contribueixin a generar més equitat, més justícia i més cura.