Com ha afectat la Covid-19 a l’economia social i solidària?

Redacció

Aquest 14 de març es compleixen tres anys de la declaració de l’estat d’alarma arran de la pandèmia mundial de Covid-19. El món va aturar-se per lluitar contra la propagació del virus i com a conseqüència va deixar en pausa tot el que estava en funcionament. 

D’entre totes les conseqüències negatives que va portar l’aturada massiva a escala global, l’economia social i solidària va ser un de tants sectors afectats. Està format per quatre famílies d’organitzacions que posen les persones al centre: el Cooperativisme, el Tercer Sector Social, el Mutualisme i l’Economia Solidària, totes treballen per desmuntar la desigualtat del sistema establint alternatives a l’economia actual, a la relació amb l’entorn i la cura de les persones. És un sector en creixement i en constant treball, és per això que la Covid va marcar un abans i un després al correcte desenvolupament de les tasques. 

La pandèmia va colpejar l’economia social i solidària amb diverses mesures i canvis, les modificacions més recurrents amb què es va trobar el sector va ser l’aplicació del teletreball, ERTO i reducció de salaris i, en menor mesura, reducció de jornada. D’entre totes les dades, l’informe “Afectació de la COVID-19 a l’Economia Social i Solidària” de l’AESCAT posa l’alerta en què el 2020 dues de cada tres cooperatives de treball van patir una disminució de clients i el 81,7% van haver d’aturar projectes, contractes o comandes. 

Les conseqüències de la crisi de la Covid eren inevitables i el sector social va haver de prendre mesures dràstiques per fer front al que venia. Tot i la sacsejada que va provocar la pandèmia i el confinament, les organitzacions participants en l’economia social i solidària van demostrar quins són els seus valors i es va crear una xarxa de suport entre elles. La resposta a la crisi imminent va ser aquesta: suport mutu i intercooperació per superar l’obstacle. 

Dues de cada tres cooperatives de treball va patir una disminució de clients

Organització i valors per fer front a la crisi 

La resposta en massa de l’economia social i solidària va ser una gran eina per a la conservació i foment de les empreses que formen part del sector. Una de les iniciatives que van prendre algunes organitzacions va ser formar una xarxa d'interconnexió per acompanyar-se mútuament. La cooperació del sector englobava fons de solidaritat econòmica, propostes per donar resposta a l’emergència sanitària, sociocomunitària i socioeconòmica. L’economia social i solidària va saber treure el millor per trobar solucions a la crisi que tenia davant, però tot i això, i amb diferència, el cooperativisme va ser l’activitat que va patir més conseqüències durant i després de la pandèmia. 

Les organitzacions van demanar línies d’ajudes directes i específiques per a les empreses i entitats de l’ESS. Reclamaven un increment de la partida econòmica de la Generalitat de Catalunya dirigida a serveis social i d’atenció a les persones en els pressupostos.

L’ESS posa al centre el valor de les cures, és per això que el 58,6% de les cooperatives van prendre mesures extraordinàries de cura per a les persones que en formen part, segons el baròmetre de 2021. El que es traduïa en mesures per a la flexibilització del treball, adaptació al teletreball, atenció a la conciliació familiar i l’aplicació de mesures sanitàries per afrontar la Covid-19. Així com els suports emocionals i l’acompanyament a les persones que ho requerien. 

Les cooperatives, el sector més afectat, tres anys després 

Temps després del tancament i de l’estat d’alarma, l’economia social i solidària comença a poder respirar amb tranquil·litat. El món encara segueix en procés de regulació, però les mesures restrictives han desaparegut i a Catalunya només es conserva la mascareta als centres sanitaris. 

El directori de les cooperatives de treball fa un baròmetre anual amb la participació de nombroses cooperatives. Analitzant les conclusions extretes dels baròmetres dels anys 2020, 2021 i 2022 s’ha pogut comparar la situació anterior amb l’actual. 

S’ha comprovat que el sector de l’economia social i solidària a Catalunya va quedar molt marcat per la crisi sanitària i actualment està patint les conseqüències de la inflació econòmica. Si comparem els informes del baròmetre cooperatiu des de la Covid-19 fins ara, es pot afirmar que l’evolució ha estat positiva sobretot gràcies a la feina de xarxa entre cooperatives durant l’estat d’alarma, que a part de crear connexions també posava molt valor a la conciliació i les cures. 

La xarxa entre cooperatives, la conciliació i les cures van ser clau durant l'estat d'alarma

En termes econòmics, l’any 2020 les cooperatives van patir baixades del sou mínim de 16,41 € l’hora a 12,26 € l’hora en un any, un patró que també seguia el sou més alt. El tancament del 2020 va ser bastant negatiu, ja que el 60,4% de les cooperatives participants en l’elaboració de l’informe asseguraven haver aplicat un ERTO, la rebaixa salarial o la reducció de jornada de les persones treballadores. Però tot i la mala previsió, el 81,05% de les cooperatives diu que la facturació de l’any 2021 va augmentar en relació amb l’any 2020 i el percentatge de les que van necessitar finançament ha disminuït del 45,2% del 2020 al 37,9% del 2021. 

Tot i les dades negatives, l’informe afirma que “en general, les dades mostren una afectació per la COVID-19 menor del que es podia esperar”. Gran part de les cooperatives encaren positivament l’any següent, després de la pandèmia i les conseqüències negatives de la crisi afronten el nou cicle amb positivisme, més de la meitat (66,3%) pensen que anirà millor. 

També s’ha vist reflectit un increment pronunciat de la facturació després de la pandèmia en un 81,1%, a més hi ha més presència de protocols en cas d'assetjament sexual, plans d’igualtat i més mesures de conciliació. De totes maneres, encara hi ha un 10,10% de les cooperatives que no aplica cap de les mesures anteriors. 

En qüestions laborals, segons el baròmetre 2022, el 2021 va tancar amb dades positives i amb una bona previsió per l’any consecutiu. S’indica un augment de persones treballadores en un 49,49% de les cooperatives. El 77% de les cooperatives no ha aplicat cap mesura laboral de les 7 preguntades sobre la situació pandèmica: ERTO, reduccions de jornades, vacances forçades o baixades salarials. 

En matèria d’igualtat, hi ha més dones en càrrecs de direcció o gerència (51,93%). De les dades anuals analitzades, el percentatge de dones en càrrecs de direcció o gerència comença a superar el 50%. Si bé ara supera mínimament el 50%, cal remarcar que l’any 2020 les dones ja representaven el 50,4% de les persones que ocupen els càrrecs amb més poder de decisió. L’entorn cooperatiu celebra que les dones cada vegada estan més presents als càrrecs de més responsabilitat i aposta perquè continuï avançant. 

En clau general a partir del 2021 es va trencar una tendència d’empitjorament de resultats que durava des de l’any 2017. Però les cooperatives de treball alerten que tot i les dades positives del baròmetre, encara hi ha molt camí per avançar i molta feina a fer en l’entorn de l’economia social i solidària.