L’associacionisme educatiu té una llarga trajectòria a Catalunya, un territori on esplais i agrupaments escoltes han estès un model d’educació en el lleure impulsat des del voluntariat i que aposta per la transformació social. Si pensem en la tasca educativa d’aquestes entitats, segurament ens venen al cap les imatges d’uns campaments d’estiu, d’un grup d’infants un dissabte a la tarda fent activitats de coneixença al barri o d’una assemblea que s’allarga més del previst.
Ens hem plantejat mai, però, si en aquesta aposta per transformar la societat l’associacionisme educatiu transforma també l’economia? I, si és així, podem dir que caus i esplais són part de l’economia social i solidària (ESS)?
“Com que no hi ha treball assalariat, tendim a pensar que la tasca dels esplais i els caus no té a veure amb l’economia”, explica Pau Mora, tresorer de l’Equip de Coordinació d’Esplais Catalans. Des del seu punt de vista és important trencar amb aquesta idea i tenir en compte que el lleure associatiu gestiona pressupostos importants: “Els esplais i els caus prenen decisions polítiques quan gestionen els diners; la seva economia té un impacte”.
Per a Marta Sanvicente García, cap d’economia d’Escoltes Catalans, un punt de partida interessant també és replantejar-nos què entenem per economia: “Es tracta d’un concepte molt ampli, que engloba la gestió de recursos que fem per satisfer les nostres necessitats; incloent-hi aquelles necessitats que no són materials, com és el cas de l’educació”.
“Tothom té clar que prefereix aquest model a un sistema capitalista; però una cosa és la teoria i una altra molt diferent és el dia a dia de l’entitat”
Assumim, doncs, que aquestes entitats educatives de base voluntària i sense ànim de lucre fan activitat econòmica. Ara bé, ho fan des d’una perspectiva transformadora? L’Escola Lliure El Sol, una cooperativa que desenvolupa formació en el món del lleure i l’associacionisme a Catalunya, destaca que cada cop més entitats juvenils es posicionen com a anticapitalistes. Per a Miquel Martorell, coordinador pedagògic de la cooperativa, això “és el primer pas per demostrar que volem i podem resoldre les nostres necessitats en un mercat social que posi la vida al centre, no el lucre”. Si fem aquest nexe en el pla teòric la connexió amb l’ESS és molt evident; però el repte, considera, és materialitzar aquesta connexió en les pràctiques de l'associacionisme educatiu.
Malgrat tot, la realitat és que gran part de les entitats de base no es reconeixen encara com a part de l’economia solidària. Per a Mora, esplais i caus se senten lluny d’aquest món: “Tothom té clar que prefereix aquest model a un sistema capitalista; però una cosa és la teoria i una altra molt diferent és el dia a dia de l’entitat”.
Apropar dos universos distants
En aquest context, l'Escola Lliure El Sol s’ha unit amb Pam a Pamper dissenyar conjuntament una formació destinada a apropar l’ESS als esplais, agrupaments i casals de joves. Fes anticapitalisme, passa’t a l’ESS és una formació destinada a monitores, caps i casaleres (terme col·loquial per anomenar les persones que participen als casals de joves) per incorporar pràctiques de l’ESS als seus espais i activitats. “Les joves que participen d’associacions de lleure educatiu solen identificar-se amb valors com l’educació popular, el lliure-pensament, el feminisme, el compromís o el cooperativisme, entre d’altres; des de l’ESS compartim aquests valors i creiem que els pot interessar aterrar-los a les pràctiques de les seves entitats”, explica Judit Quintana, tècnica de Pam a Pam.
La clau d’aquesta proposta formativa és que se centra sobretot en les pràctiques. “La gent que està als esplais, agrupaments o casals sovint té els continguts teòrics molt desenvolupats, però el que passa és que el dia a dia de les entitats se'ls menja i sortir de la zona de confort per canviar les seves pràctiques no els és fàcil”, explica Raimon Carreras, director de l’Escola Lliure El Sol.
En aquest sentit, Miquel Martorell creu que també hi ha una certa resistència al canvi i valora la formació com una oportunitat per generar noves preguntes, traslladar debats a les assemblees i aprofitar aquelles persones més crítiques o motivades perquè “facin de corretja de transmissió de canvi a les seves entitats”.
La perspectiva de gènere, l’arrelament territorial i la transparència també són àmbits en què les pràctiques de l’associacionisme educatiu s'alineen amb els criteris de l’ESS
Revisar les pràctiques: punts forts i reptes
Esplac, Escoltes Catalans i l’Escola Lliure el Sol coincideixen força en la seva anàlisi de la realitat de l’associacionisme educatiu. Seguint la línia dels criteris de Pam a Pam, que serveixen per valorar si una iniciativa compleix els paràmetres de l’economia solidària, hi ha diversos àmbits on els agrupaments i els esplais són referents.
Un clar exemple és el criteri de democràcia interna: “Es tracta d’una pràctica inherent al nostre funcionament, ja no només pel que fa a les assemblees de base o de l’entitat, sinó també pel que fa a la participació infantil i juvenil”, destaca Sanvicente. La perspectiva de gènere, l’arrelament territorial i la transparència també són àmbits en què les pràctiques de l’associacionisme educatiu s'alineen amb els criteris de l’ESS.
Malgrat tot, hi ha àmbits on encara queda molt camí a recórrer. Un exemple són les finances ètiques i transformadores, un tema que Esplac i Escoltes Catalans estan treballant internament, per exemple, amb la creació d’un recurs sobretresoreria transformadora. Altres àmbits poc explorats són el de llicències lliures i obertes o el de proveïdores, on les pràctiques varien molt segons l’entitat. Per últim, encara hi ha molts aspectes a treballar en relació a la inclusió i la diversitat dins l’associacionisme educatiu, un punt que sota els criteris de Pam a Pam quedaria dins de la cohesió social. “Aquí topem amb una limitació de la mateixa economia solidària, que és molt blanca i eurocèntrica”, sentencia Martorell.
Quan parlem d’aquests reptes és important tenir en compte les dificultats que enfronta l’associacionisme educatiu. “Tothom sap que ser de la banca ètica és incòmode, igual que no utilitzar Google; però per a un esplai o un cau les incomoditats s’acumulen molt ràpidament i potser impliquen hores que no es poden assumir des del voluntariat o generen sobrecostos que no es poden sostenir”, defensa Mora. En aquest sentit, des d’Esplac aposten per fer incidència a les administracions públiques o altres entitats que puguin oferir subvencions o beques, perquè aquest pes no recaigui sobre les entitats de base. Si no ho fem així, afegeix, “ens trobem, per exemple, amb què molts esplais compren al Makro o llocs similars perquè, si no, els campaments surten molt cars i potser hi ha infants que no hi poden participar”.
“Volem ser l’embrió d’un nou sistema econòmic post i anticapitalista i la gent jove d’aquestes entitats hi té molt a aportar”, asseguren des de la XES
Els primers passos d’una transformació profunda
Amb tot, des de la consonància de valors i les ganes de reivindicar el lleure associatiu com a part de l’economia transformadora, Esplac i Escoltes Catalans han decidit fer-se sòcies de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Per a Sanvicente, “es tracta d’una molt bona oportunitat per donar a conèixer la tasca del lleure dins de la XES i, alhora, apropar les persones implicades en el lleure a una forma diferent de fer economia, respectant les persones i l’entorn”.
Des de la XES comparteixen aquesta mirada: “Volem ser l’embrió d’un nou sistema econòmic post i anticapitalista i la gent jove d’aquestes entitats hi té molt a aportar”, assegura Judit Quintana. Ara el repte, assegura Mora, és veure quin impacte té aquest apropament als esplais i agrupaments de base, ja que “la seva organització és diferent de moltes de les entitats que formen part de la XES”.
Per aconseguir que la transformació de l’associacionisme educatiu sigui profunda, des de l’Escola Lliure El Sol obren la porta a “impregnar el projecte educatiu de tot això”, implicant infants, joves i famílies. Per a Escoltes Catalans això és bàsic, explica Sanvicente: “el nostre màxim objectiu és contribuir en l’educació; fent que l’apropament a l'economia solidària no es quedi només en l’assemblea de caps o en un grup de joves que faci una activitat concreta”.
En aquesta línia, el recurs sobre Tresoreria Transformadora que Escoltes i Esplac han impulsat juntament amb La Coordi, Comerç Just i Finances Ètiques i el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ) inclou una part de recursos pedagògics per a treballar amb infants, amb famílies i a les assemblees. “La informació que hi ha en aquest recurs la pots trobar perfectament a les webs de les entitats de finances ètiques, però allà no trobaràs com aterrar aquesta informació a la teva entitat i això és essencial”, explica Mora.
No ofegar-se en les contradiccions
Recórrer aquest camí de canvis no sempre és fàcil, per això és important acompanyar als esplais i agrupaments a gestionar amb cura les contradiccions. Per a Pau Mora és important col·lectivitzar l’esforç amb les famílies i anar a poc a poc: “no podem demanar als esplais un compromís enorme amb l’ESS quan encara no els hem format prou i sovint tenen problemes molt més grossos”. Des del seu punt de vista, s’ha de saber triar quines lluites tirar endavant a cada moment i començar per canvis senzills, com pot ser fer el pas a la banca ètica.
“Un dels perills de l’economia solidària o el consum conscient és que acabi sent un moviment només moralitzador”, defensa Miquel Martorell. L’important, assegura, és “centrar-se en aquelles accions que, per petites que siguin, són importants i tenen un impacte transformador”. El director de l’Escola Lliure El Sol hi està molt d’acord i considera que “en un moment en què la gent jove veu un futur complicat i pessimista, l’economia solidària ofereix il·lusió o esperança, animant-nos a conèixer i tastar alternatives possibles”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari