L’aventura de crear una cooperativa a l’escola

Amàlia García i Fargas

Si pensem en la nostra infantesa, qui no té el record d’haver jugat algun cop a botiguetes? Fer un petit mercat al menjador de casa, convertir un racó del pati de l’escola en una botiga imaginària o, fins i tot, aprofitar els estius per muntar una paradeta amb les amistats i vendre a les veïnes polseres fetes a mà o pedres pintades de colors.

Ara bé, no tothom pot fer com els alumnes de 5è de primària de l’escola Ocata (Masnou) i afirmar que abans dels dotze anys ja havia creat una cooperativa. Es tracta de Green Fair, una cooperativa que ofereix productes artesanals fets amb llana ecològica feltrada i que forma part de les més de 400 iniciatives que aquest any s’han impulsat en el marc del programa Cultura Emprenedora a l’Escola (CuEmE).

 

El Liam, un dels alumnes implicats en el projecte, explica que la cooperativa Green Fair es basa en tres pilars fonamentals: “la igualtat, la inclusió i l’ecologisme” i repassa alguns dels productes que elaboren, com ara estoretes per al ratolí de l’ordinador, cossiols o sabons enfeltrats.

Georgina Fontboté, directora de l’escola, remarca que des del centre educatiu es dona molta importància a l’eix de la sostenibilitat: “Som Escola Verda i intentem que les cooperatives que es creen dins del projecte CuEmE sempre incorporin la perspectiva ecologista”.

El CuEmE és un projecte de la Diputació de Barcelona que busca fomentar la cultura emprenedora en el cicle superior d'educació primària per “desenvolupar valors, hàbits i habilitats que capacitin les persones per impulsar projectes professionals i vitals”. Durant el curs, l'alumnat d'una aula crea, gestiona i tanca una cooperativa, un procés que comporta constituir l'empresa, dissenyar i produir els productes, vendre en un mercat local, aportar part dels beneficis a algun projecte social i avaluar la feina feta.

 

Al CuEmE, un projecte que fomenta la cultura emprenedora a l’escola, hi participen més de 260 escoles de 107 municipis i se’n beneficien prop de 10.500 alumnes

 

El programa va néixer el curs 2011-2012 amb la voluntat de treballar conjuntament des de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local i la d'Educació. Tal com explica Teresa Sambola, coordinadora de l’Àrea d’Educació, actualment al CuEmE “hi participen més de 260 escoles de 107 municipis i se’n beneficien prop de 10.500 alumnes”.

 

El projecte aposta pel cooperativisme com a model i per a Mar Viura, una de les tècniques especialistes en el programa, això és essencial: “No es tracta de promoure qualsevol tipus d’emprenedoria; el fet de treballar a partir del cooperativisme implica que hi ha un valor democràtic, una aposta per crear projectes que no deixin ningú enrere i on cadascú pugui trobar el seu encaix”. Des de l’Escola Ocata comparteixen aquesta mirada: “El CuEmE permet treballar des del grup i sortir de la mirada individual; els alumnes s’esforcen per tirar endavant un projecte comú”.Per

Un procés d’aprenentatge constant

L’Escola Ocata participa en el projecte CuEmE des d’abans de la pandèmia. “Aquesta era una escola amb baixa matrícula i sumar-nos al programa suposava una oportunitat engrescadora de vincular-nos amb el poble, enfortir el projecte de l’escola i donar-nos a conèixer”, explica Fontboté.

Per a la directora del centre, el més interessant d’aquesta iniciativa és que es tracta d’una proposta totalment vivencial, que impregna el dia a dia del curs. “Si a llengua catalana s’ha de fer una comprensió lectora, es pot llegir alguna cosa que els sigui útil de cara a la cooperativa; fer els comptes de les vendes és una oportunitat per a treballar matemàtiques; i , per exemple, redactar notes de premsa o fer els rètols és una manera de treballar les tipologies textuals”. Tot això, assegura Fontboté, dona sentit als continguts que es treballen al llarg del curs i fomenta la motivació dels infants.

Sambola coincideix en el fet que gran part del valor del CuEmE és que és un projecte que es treballa al llarg de tot un curs i que “promou una sèrie d’aprenentatges multifactorials, des de matemàtiques o geografia fins a qüestions artístiques i de disseny”. A més, afegeix que també cal destacar “la part social; d’entendre que la creació d’una cooperativa ha de tenir un arrelament molt important de consciència social i comunitària”, així com la presa de decisions de manera participativa.

Mar Viura, tècnica especialista del programa: “No es tracta de qualsevol tipus d’emprenedoria; treballar el cooperativisme és una aposta per crear projectes que no deixin ningú enrere”

En aquest sentit, tothom coincideix a remarcar que el treball en equip és un dels pilars d'aquest projecte. La implicació dels infants és cabdal; des d’una primera fase, en què escullen quina cooperativa volen crear i es reparteixen càrrecs i tasques, fins a la part final de tancament de la cooperativa. “En un context molt individualista marcat per l’aparició d’eines com el ChatGPT, és molt important que des de l’educació primària es fomenti la creativitat, la imaginació i el treball comunitari”, sentencia Sambola.

La classe de 5è de l’Escola Ocata està molt contenta d’haver viscut aquesta experiència. Per a l’Álvaro la millor part ha estat poder vendre els productes de Green Fair a la Fira comercial i gastronòmica del Masnou; un espai on la cooperativa de l’escola cada any hi té parada. Alhora, també li ha agradat molt “fer els productes i aprendre junts, treballant en equip”. A la Gina, a part de participar a la fira, el que més li ha agradat ha estat poder gaudir d’alguns tallers que persones externes han vingut a fer a l’escola. En una ocasió, fins i tot va venir un pastor amb una de les seves ovelles per explicar als infants quin és el procés que se segueix per aconseguir la llana amb què es fa el feltre.

Relacions que traspassen les parets de l’escola

Una altra pota central del CuEmE és fomentar l’arrelament de les cooperatives al territori, promovent la relació de l’escola amb altres entitats i amb els ens locals. Aquí, explica Viura, entra en joc el paper dels ajuntaments: “La tasca dels tècnics de promoció econòmica és lligar l’entorn local amb l’escola, així com fer de mitjancers entre les cooperatives que hi hagi a la localitat i les escoles”. En general, assegura, hi ha molta predisposició a teixir aquests vincles, perquè “les entitats de l’economia social i solidària són generoses de mena”.

Amb tot, Viura considera que un dels avantatges del CuEmE és que és un programa molt pautat, però cada cooperativa, cada escola i cada ens local se’l pot fer seu i teixir les aliances que consideri més oportunes. L’important, considera, “és entendre que no es podria fer a l’escola i prou, necessites actuar com una cooperativa i, aïllada, una cooperativa no funciona”.

Alhora, també és interessant entendre aquest programa com una oportunitat per apropar l’economia social i solidària (ESS) a les famílies que potser no hi estaven familiaritzades. “Hi ha moments del projecte que coincideixen amb període de vacances i els infants porten feina a casa”, explica Viura. Això és una manera d’implicar-les: “Quan engresques a un infant, engresques tota una família”, sentencia.

Quins reptes queden al davant?

Tirar endavant un pla com aquest, però, també té les seves dificultats. Des de l’Escola Ocata, el principal repte amb què es troben és la dificultat d’encabir tot el que implica el projecte en un curs, tenint en compte la resta de temari que cal treballar.

Des de la Diputació de Barcelona, Viura remarca que el principal repte que han detectat és que encara queda feina per fer, per aconseguir que el CuEmE es converteixi en un projecte de centre. “Seria interessant aprofundir en el treball de valors com la democràcia o la participació des que els infants són més petits; no es pot treballar tot a cinquè de primària”.

Per a la directora de l’escola Ocata, Georgina Fontboté, el més interessant d’aquesta iniciativa és que es tracta d’una proposta totalment vivencial, que impregna el dia a dia del curs

Els alumnes de l’Escola Ocata estan molt satisfets de tot el que han après fent la cooperativa i d’haver pogut participar en un projecte que se surt del que habitualment fan a l’escola. Malgrat tot, remarquen que prendre decisions de manera col·lectiva no sempre ha estat fàcil i que, sobretot al principi, els costava perquè no hi estaven acostumats.

Per a Viura, un altre aspecte a treballar és la qualitat dels productes:. “Seria interessant sortir dels tòpics i, per exemple, explorar l’oportunitat de posar en contacte les escoles amb projectes que tinguin maquinària d'impressió 3D o impressió digital en diferents materials”.

Amb tot, Sambola defensa que el CuEmE encara té camí per recórrer, perfeccionant-se a partir de les valoracions que en fan els agents que hi participen. És des d’aquí, considera, que cal reivindicar la seva potència: “En aquestes darreres dècades, l’escola s’ha convertit en un eix de transformació de la societat, tal com hem vist en la sensibilització sobre qüestions com el reciclatge, el consum de tabac o l’educació viària”. Donar “eines de cooperació i de solidaritat als infants”, doncs, pot ser un primer pas per “generar canvis en el seu entorn” i això és “fonamental per al futur de la societat”, sentencia.