La transició ecosocial: utopia o necessitat?

Neus Altisent i Silva

“Vivim temps decisius. Temps en què les generacions actuals tenen al davant la responsabilitat de fer front a una crisi ecològica global, capaç de determinar el futur de les societats humanes sobre el planeta. Com advertien els Nobel al Memoràndum d'Estocolm, els patrons d'insostenibilitat en la producció, consum i creixement demogràfic ja estan desbordant els límits biofísics del planeta”. Aquesta és una de les reflexions recollides al llibre ‘La gran encrucijada. Sobre la crisi ecosocial y el cambio de ciclo histórico’ dels autors Fernando Prats, Yayo Herrero i Alicia Torrego.

En la mateixa línia, segons l’últim informe de síntesi del Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic de les Nacions Unides (ONU) emès el març de 2023, “el canvi climàtic és una amenaça pel benestar humà i la salut del planeta i la finestra d’oportunitat que té la humanitat per assegurar-se un futur habitable i sostenible per a tothom es tanca ràpidament”. Asseguren que s’han fet alguns avenços després de l’Acord de París de 2015 (COP 21), on 195 delegacions estatals d’arreu del món van acordar un màxim d’escalfament del planeta de 2 graus i la revisió dels objectius cada cinc anys. Malgrat això, i passats els anys, les emissions d’efecte hivernacle, procedents principalment dels combustibles fòssils, no s’estan reduint de la forma ràpida i profunda que requereix l’emergència climàtica, asseguren des de l’ONU. I l’última cimera del clima, la COP27 celebrada a Egipte l’any 2022, n’és una prova: després de dues setmanes d’intenses negociacions no es va arribar a grans acords, a excepció dels fons de compensació a països vulnerables pel canvi climàtic. 

A la vista de tothom, la natura fa temps que envia senyals per actuar, des d'episodis recurrents de sequera a fenòmens meteorològics extrems. El canvi climàtic també provoca greus impactes a la biodiversitat. Segons l'informe sobre l'Estat de la Natura a Catalunya 2020, en els darrers vint anys, el territori català ha perdut el 25% de les poblacions de fauna salvatge, i aquestes pèrdues són més importants en zones humides (50%). Per tots aquests motius, la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) reclama “passar a l'acció, de forma urgent, per reduir i evitar la pèrdua de biodiversitat que estem vivint”. “La natura ha de ser la nostra gran aliada en el camí cap a la transició ecosocial”, asseguren.

En aquest sentit, són diverses les veus que defensen la necessitat d’aquesta transició ecològica i social, però de manera justa i de la mà de diferents actors del territori on el benestar social i la conservació de la natura siguin els valors centrals. Un procés que ha de portar a terme l’espècie humana per adaptar l’estructura econòmica, social, tecnològica, cultural i, fins i tot, política als límits del planeta. De tal manera que totes les persones puguin viure dignament tot mantenint el planeta habitable, a la vegada que es minimitzin i s’abordin les conseqüències negatives de l’escalfament global i es restaurin i regenerin els ecosistemes. 

Per liderar aquests canvis, l’economia social i solidària (ESS) hi juga un paper decisiu. L’ESS, que posa la vida al centre i s'integra en els sistemes de biosfera, és un model econòmic alternatiu al capitalisme que pot liderar una transició i pot tenir l’oportunitat d’accelerar i fer créixer les alternatives que està construint el sector, des de fa temps. 

Alternatives com el Fòrum per la Transició Ecosocial - Futurs Impossibles, celebrada el mes de febrer passat i impulsada per la XES, Coopolis i l’Observatori del Deute en la Globalització, és un espai de trobada i reflexió sobre el paper de l’ESS en la construcció d’escenaris de futur davant de la situació de crisi ecosocial. Per a Ruben Suriñach, co-coordinador del projecte, “aquesta transició no és una opció, sinó que és un procés inevitable, ja que la reducció en la disponibilitat d’energia i materials i els efectes del canvi climàtic ens obliguen a decréixer i haver de construir societats menys consumidores de recursos energètics i materials i més localitzades i resilients”.

En la línia del decreixement, la Xarxa per a la Conservació de la Natura aposta per la reducció del consum i, per tant, decréixer en les necessitats materials, sense reduir el benestar o la salut de les persones. I afegeixen que “està clar que per fer possible aquesta transició, hem de deixar de consumir combustibles fòssils i autoabastir-nos amb energies renovables”. Una transició cap a les renovables que asseguren s'ha de fer tenint en compte criteris socials i de conservació de la natura, tal com expliquen en el document de posicionament energètic de la XCN.

La transició ecosocial justa és també l’aposta del projecte d’Assessoria en Transició Ecosocial (ATESA) que està impulsant La Politja, el pol cooperatiu de Sant Cugat. Per a la portaveu de l’ATESA i membre de la cooperativa Arqbag, Irene Arce, “calen canvis polítics, econòmics, socials i culturals i, a banda, s’ha de tenir en compte que som ecodepenents i interdependents del planeta i de la resta de les persones que l’habiten”, assegura. 

Propostes de l’ESS per la transició ecosocial

Davant d’aquest escenari, diverses entitats d’arreu del territori català han pres la iniciativa i han posat en marxa projectes per a la transició ecosocial des de diferents àmbits. 

És el cas de l’ATESA, que acompanya empreses, entitats i institucions per detectar els reptes a treballar per avançar cap a models organitzatius que posin la vida al centre: les persones i les comunitats, tot respectant els límits biofísics del planeta. L’ATESA proposa un procés transversal participat dins l’organització, que permet diagnosticar les necessitats de canvi i dibuixar un full de ruta per a donar-hi resposta.

Inicialment, el model ATESA, impulsat per La Politja i intercooperat per Arqbag, Pol·len Edicions, La Sembra i Ensó, es basa en tres línies: la creació d’un model d’assessoria per organitzacions, on han participat en la ideació persones i entitats de l’ESS amb trajectòries professionals en diferents àmbits; la implementació d’un cas pilot a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC i la creació de continguts de reflexió a través de diferents publicacions entorn de la transició ecosocial des de diferents perspectives que faciliten criteris sobre el context i els reptes a afrontar.

Segons Arce, “la valoració de la prova pilot és molt positiva i s’ha vist molt necessària entre la comunitat educativa, un model que podria ser replicat a altres universitats”. En aquest sentit, Arce veu com un repte de l’economia social i solidària “conquerir l’espai públic, els models públics, incidir en les institucions i continuar enxarxant aquestes iniciatives i propostes alternatives de transició ecosocial”. 

Precisament, aquesta qüestió es posa sobre la taula des de Futurs Impossibles “cal veure quines dinàmiques socials, econòmiques, polítiques i culturals es generen a conseqüència de la crisi ecològica. És a dir, com incidim en els factors que poden fer que l’organització social tendeixi a un Estat ecofeixista (posar en mans d’una minoria selecta recursos visiblement escasos), a noves institucions populars o a un sistema parlamentari regenerat i reforçat”, assegura el co-coordinador del projecte Ruben Suriñach. Destaca que els factors sociopolítics per caminar cap a escenaris desitjables són el reforç de l’autoorganització popular, en què l’ESS juga un paper d’actor polític amb una major rellevància institucional i fa un salt d’escala en la capacitat econòmica i material; la mobilització i desobediència, un escenari en què puja la intensitat i la freqüència de la conflictivitat social; la incidència institucional, la necessitat d’un canvi electoral el 2027 que generaria canvis en cascada; i la comunicació, relat i canvi cultural, la necessitat de guanyar relat i generar una nova hegemonia cultural. 

Per tal d’aconseguir-ho, Suriñach aposta per què “tots els espais i actors rellevants de l’ecosistema de l’ESS donin centralitat a la transició ecosocial, hi hagi una millor coordinació de tots els agents (XES, Xarxa d’Ateneus Cooperatius, federacions de cooperatives, Comunalitats Urbanes, XMESS, l’AESCAT i la direcció general de l’ESS del Govern de la Generalitat), es treballin aquests canvis des de la territorialitat i es continuï sensibilitzant dins del sector mateix. Tot plegat, ho recull la constitució de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, convocada pel 6 de juliol, per construir un artefacte polític de coordinació de lluites que esdevingui un subjecte polític per empènyer cap a una transició ecosocial que sigui justa, democràtica i ecofeminista. 

En el territori català, hi ha diverses iniciatives que volen construir propostes des de l’ESS i que tenen la sostenibilitat ambiental, econòmica i/o social com a element transversal. És el cas del Cercle de Transició Ecosocial, impulsat per Coopolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, i entitats com Espai Ambiental, FoodCoop, Sostre Cívic i Batec. Promouen la construcció de propostes cooperatives que contribueixin a impulsar una transició ecològica justa a la ciutat de Barcelona i se centra en tres sectors estratègics: l’habitatge, l’energia i l’alimentació. 

En canvi, altres iniciatives tenen com a eix central recuperar el patrimoni natural per transformar el futur. Com el col·lectiu Eixarcolant que, des de 2016, executen projectes en els àmbits de la recerca, la dinamització territorial, la divulgació i formació, i l’assessorament per tal de recuperar espècies i varietats de plantes per un nou model agroalimentari. “El paisatge ha de continuar sent un mosaic. Per això l'agricultura diversa, sostenible i familiar i la ramaderia extensiva són imprescindibles perquè els ecosistemes continuïn funcionant”, assegura Marc Talavera, president de l’entitat.

Com asseguren les entitats de l’economia social i solidària, la transició ecosocial requereix canvis profunds i estructurals que van des del replantejament del model de producció i consum, la socialització del sistema financer, una millor redistribució de la riquesa i un aprofundiment en matèria de qualitat democràtica, democràcia econòmica i autosuficiència. Una oportunitat d’or de l’ESS per capitanejar aquest gran repte.