El descans és un dret i el dret a viatjar, un privilegi?

Rut Valls Fontcuberta

Ja som a l’estiu i amb aquesta estació de l’any arriben les merescudes vacances. Moltes persones destinen aquests dies a descansar, altres prefereixen aquest temps per viatjar i moltes d’altres no poden fer el que voldrien. Les vacances periòdiques retribuïdes formen part dels drets amb els quals compten les persones treballadores i, a més, les Nacions Unides contemplen el dret al descans a l’article número 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans, com un dret fonamental per a les persones. En canvi, viatjar és una altra cosa, és un privilegi? És sostenible?

El dret al descans

“Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades”. Aquesta és l’afirmació que contempla l’article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). El dret de cada persona al desenvolupament personal i a l’educació, està estretament lligat als horaris laborals raonables, al temps lliure i a les vacances pagades. Però, què és realment el dret al descans?

Raül Valls, investigador d’Alba Sud, associació catalana especialitzada en investigació i comunicació per al desenvolupament, explica que el descans és un dret que va ser conquerit per la lluita obrera enfront d'una classe empresarial voraç que volia treure el màxim benefici de l'explotació dels treballadors. “El descans i el lleure, que el moviment obrer relacionava amb la salut dels treballadors/es, va ser conquerit com un dret humà fonamental per garantir una vida digna de ser viscuda”.

“El dret al descans és necessari, no hem de ser peces d’un engranatge, sinó que som éssers lliures”, diu Dídac Costa, sociòleg, activista, escriptor i impulsor de l’ecovila Amat a la Garrotxa i posa èmfasis en la necessitat de “canviar el paradigma de què per sobreviure has d’estar venent la teva ànima al món capitalista”.

La conquesta de la jornada de 8 hores i vacances pagades van ser producte de les lluites socials de la classe obrera i durant el segle XIX ja es va reconèixer que les llargues jornades laborals sense descans, representaven un perill per a la salut de les persones i les seves famílies. Quins són els següents drets que es volen implementar? A molta gent li pot sobtar, però la següent mesura ja compta amb diversos plans pilots arreu de tota Europa. Es tracta de la jornada laboral de quatre dies, com argumenta Eduard Daura, tècnic jurídic de FACTO Cooperativa.

Però, en un món capitalista, on el creixement i la productivitat componen el centre de la vida, el dret al descans és realment un dret?

“El problema tant del treball com del descans, i d'aquestes necessitats humanes enteses com a drets, és la seva intensa mercantilització dins del marc capitalista, sobretot a partir del sorgiment d'una societat basada en el consum massiu”, afirma l’investigador d’Alba Sud. I afegeix que la forma d'organitzar la societat en favor del capital i la seva acumulació fa oblidar que el treball i el descans, són en realitat “les dues cares d'una mateixa necessitat humana: la reproducció quotidiana de la vida”.

“Podríem viure de moltes altres maneres”, diu el sociòleg Dídac Costa i posa d’exemple la ‘societat de la creativitat’, explicada en el seu llibre ‘Wikicràcia’. Allà fa referència a el fet que hi hagi màquines que ens treguin la feina en el sector del camp, en la indústria, als serveis i ara amb la intel·ligència artificial no hauria de ser un problema, ja que, si comptéssim amb una renda bàsica universal es podrien generar “espais d’abundància i creativitat que a més generarien capital” i ens permetrien no haver de relacionar el dret al treball amb el del descans.  

Quan pensem en les vacances, moltes vegades ho relacionem amb el fet de viatjar, però és un dret o un privilegi? 

Ho explica Laura Rubio, coordinadora del grup de voluntariat internacional a LaFede.cat “viatjar és un privilegi, en tant, no totes les persones del món poden fer-ho sigui per qüestions econòmiques o politicosocials. Ser conscient d'aquest privilegi, conèixer i reflexionar sobre quins són els motius que et porten a fer un viatge són necessaris abans de plantejar-se qualsevol estada”. 

Per tant, podem dir que el turisme hauria de respondre a la necessitat humana de lleure, descans i en conseqüència de salut, però, en canvi, es posa al servei d'una indústria que acaba utilitzant els mateixos mètodes que en altres àmbits de l'economia. 

Laura Rubio, recorda que “és necessari prendre consciència del respecte per la dignitat de les persones, sota el nostre privilegi de persones blanques i europees”.

“És un argument fals parlar de la "democratització" que el turisme ens ha portat mitjançant la possibilitat de viatjar a llargues distàncies i la insistència per part de l'Organització Mundial del Turisme del ‘dret a viatjar’”, afirma Raül Valls i continua “en termes de justícia social global, cal que com a societat ens replantegem les formes de turisme, retornant al seu sentit inicial: el descans, el lleure i la salut i no el consum accelerat de recursos naturals per continuar alimentant una acumulació de capital en mans de les grans empreses turístiques”. 

Des de diferents moviments ecosocials es promou el turisme responsable i sostenible 

El turisme responsable i sostenible, respecte a la població i l'entorn local, se centra en la preservació dels paisatges, la vida silvestre i els edificis històrics nacionals i el patrimoni cultural. És un turisme que preserva la natura i el medi ambient al mateix temps que beneficia la població local, ja que no hi ha un abús excessiu dels espais. 

Dídac Costa afirma que té un pensament més crític sobre el tema, en comparació a la majoria dels seus companys ecologistes que prefereixen tancar-ho tot perquè l’espai sigui impenetrable. “Cal distingir entre preservar bé un espai i tancar-lo per mi i els meus amics” i segueix “una cosa és ser egoista i l’altre ecologista. Una cosa és no voler aglomeracions massives en espais fràgils i una altra cosa és voler que l’espai en qüestió sigui meu i dels meus quatre col·legues perquè així quan hi vaig puc estar sol sense més gent”. 

L’investigador d’Alba Sud, Raül Valls, té clar que “el turisme pot acabar depredant la natura. El turisme actual ni és universal, ni és possible ecològicament, ni energèticament”. Pensa que, cal recuperar el turisme, desmercantilitzar-lo i posar-lo al servei de la necessitat de descans, lleure i salut, que sigui vist com el moviment obrer el va entendre a principis del segle XX, com un temps alternatiu i reparador al temps de treball.

El turisme no només pot depredar la natura, també en els nuclis urbans pot tenir conseqüències. Amb una indústria turística desenvolupada, pot desencadenar procesos de gentrificació i un turisme molt poc sostenible que comporta molts perjudicis tant per als espais com per la vida de la gent local. L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), que aglutina a més de quince associacions i col·lectius en defensa del decreixement turístic i de moviments de l’ESS, aposta per un missatge ben clar en quant al turisme “cal aturar l’especulació turístico-immobiliària, impedint qualsevol nou allotjament turístic; l’establiment d’un pla de reducció del parc existent i la dedicació dels edificis a usos socials”. Alguna de les seves lluites en la seva agenda ecosocial, és ‘Stop Creuers’. 

Per la seva banda, Dídac Costa afirma “cal recuperar espais i repoblar tot allò que abans estava actiu. Pel que fa al camp català crec que cal un replantejament profund. Des dels sectors ecologistes hi ha una certa por basada en fòbies irracionals que passi com a Lloret de Mar als anys 60 i 70”, quan es va obrir al turisme internacional, provocant un augment dels turistes i un creixement de la industria hotelera i turística de manera molt ràpida, per donar resposta a l’increment de turistes. “Però no estem en aquell moment i seria un altre model. Un turisme ben fet, sostenible, ben entès, evidentment, utilitzant plaques solars, gestió de residus, captació de l’aigua de pluja, models molt sostenibles”, afegeix.  

Costa parla també de la importància de diversificar els punts turístics “la solució és que no només hi hagi un punt per anar-hi sinó 200” i de recolzar els emprenedors, saber distingir entre un gran ressort i un petit pagès que vol complementar la seva activitat econòmica amb turisme responsable, “que el criteri no sigui no, no fer res, si no fer-ho ben fet”.

Alternatives des de l’ESS per gaudir del descans i dels viatges

Ca Amat es planteja com un espai de descans, una barricada anarquista en forma d’ecovila (espai sostenible autosuficient) com ho descriuen, un espai cooperativista, d’ecologia profunda. Dídac Costa, és l’impulsor i explica com “són necessaris els espais de descans i de reconnexió d’un mateix amb la natura, que és l’eslògan d’aquest espai des de fa vuit anys. No hem d’estar a la cadena de muntatge tot el dia perquè acabaríem tots tarats”.

Costa defensa un model de turisme diversificat i la necessitat d’oferir serveis com per exemple, ocellaires, càmpings ecològics, cases als arbres, espais naturalístics, treure profit de la biodiversitat i el paisatge i oferir activitats sostenibles. A Ca Amat ofereixen glamping, un tipus d’allotjament, que requereix una mínima intervenció per obtenir un espai comòde, una tenda de campnaya de lona sobre una tarima de fusta. I també hi ha zones d'acampada ecològiques, que no vol dir posar parcel·les totes iguals i caravanes, sinó, oferir espais de descans per posar-hi tendes.

Una altra alternativa des de l’ESS és el homecampere, “és l’airbn de l’acampada” diu el Dídac. Això -assegura- ofereix la possibilitat de complementar el salari del pagès diversificant les seves activitats. “Si tu tens 30 hectàrees, quin mal hi fa que li posis 4 tendes de campanya, efímeres. Fer-ho, suposa presentar papers, certificats...mil complicacions, tot per continuar mantenint els grans oligopolis en cada un dels camps, en aquest cas l’hoteler i els turismes rurals de diners i impedir que el petit, pugui fer 1000 euros, si tot va bé per deixar acampar unes tendes”. 

I si volem i podem viatjar? Voluntariats internacionals de LaFede.cat

“Des de Lafede.cat, entenem que un viatge a qualsevol país del sud global  que respon a la necessitat d'una estada de voluntariat internacional no és sinònim de descans” explica la coordinadora del grup de voluntariat internacional a LaFede.cat, Laura Rubio. 

Els voluntariats internacionals de LaFede.cat, les organitzacions per a la justícia global, s’organitzen a un país que no és el teu i es basa en una experiència educativa construïda en els valors i principis de la justícia, l’aprenentatge i la transformació personal i social.

És a dir, “s'entén que tot viatge amb un objectiu transformador en l’àmbit local i global i responsable amb l'entorn, ha de partir des d'una acció concreta i vinculat per una entitat especialitzada. D'altra banda, entenem que la transformació real d'un voluntariat internacional només es dona quan és una tasca col·lectiva i compartida amb altres persones” explica Rubio. 

Arran de l'actual crisi ambiental, hi ha un qüestionament a l'organització d'estades de voluntariat internacional, atenent l'impacte dels vols a escala global. “Des de Lafede.cat promovem que totes les organitzacions especialitzades han d’establir mecanismes que permetin recollir i quantificar l’impacte ambiental que generen les activitats de voluntariat internacional i publicar-los en un exercici de transparència, així com prendre mesures per tal de minimitzar-lo, com poden ser la priorització de les estades de llarga durada enfront de la curta durada, reduint els impactes al mínim durant l'estada.”. 

Des de l’ESS, per tant, s’intenta garantir el dret al descans i que sigui vist, com  a un dret per beneficiar la qualitat de vida de les persones, la seva salut i el seu temps de lleure. Garantint-lo com a un temps alternatiu i reparador al temps de treball. També defensa un turisme responsable, que respecti els espais, els diversifiqui i que sigui sostenible. Tot això, no és impossible, però cal un canvi de mentalitat respecte a certes maneres de fer i de viure i sobretot posar la vida de les persones al centre, garantint tots els seus drets.