Formacions per a persones que volen emprendre o que tenen anys d’experiència en entitats de l’ESS, assignatures de grau que poden ser l’únic contacte amb aquesta mirada de l’economia de l’estudiantat o programes oficials de màsters i doctorat: hi ha múltiples cursos que omplen el territori i generen nous projectes pràctics i d’investigació. Com és l’oferta formativa en ESS als Països Catalans i com ha evolucionat?
Fer-se un lloc en el món de la universitat és un dels reptes de l’ESS, ja que la mirada alternativa de l’economia rarament està present en els plans d’estudis més enllà de la iniciativa d’algun membre del professorat, una realitat que es repeteix en gairebé tots els centres universitaris i formatius. No obstant, iniciatives diverses arreu del territori la intenten revertir.
En aquest article fem un petit recorregut per algunes d’aquestes formacions parlant amb Josep Manel Busqueta, professor del curs d’Economia Social de Ponent Coopera i la UdL a Lleida; David Abril, membre de l’Ateneu Pere Mascaró de Mallorca; Teresa Savall i Rafael Chaves, coordinadors del Màster en Economia Social de la UV, a València; Rosa Garcia, professora d’economia de la UAB i amb diverses alumnes de l’assignatura Organització cooperativa i món professional, a l’ETSAV de la UPC, a Sant Cugat.
L’ESS, present als graus universitaris?
“Al llarg de la carrera, sovint es mostren les mancances del sistema productiu capitalista i les conseqüències, però molt poques vegades les alternatives”, assenyala Núria Rondon, alumna de l’assignatura Organització Cooperativa i Món Professional de l’ETSAV de la UPC. L’assignatura del grau o el màster d’Arquitectura està pensada perquè els alumnes prenguin contacte amb aquestes alternatives i posin en pràctica un projecte cooperatiu que després es publica en un llibret.
Assignatures com la de l’ETSAV (i d’altres consultables en aquest recull) volen introduir en els plans d’estudis de grau i postgrau una mirada sobre l’economia que és poc freqüent. Rosa Garcia, professora d’economia a la UAB, destaca que “tant entitats de l’ESS com l’estudiantat demanaven una formació en noves formes d’economia i cooperatives”. D’aquesta pressió en surt un postgrau, en ‘Economia Social i Solidària. Desenvolupament local, cooperativisme i transformació social’ que ara enceta la 7a edició.
Formació contínua i màsters
Més enllà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també hi ha iniciatives. A les Illes Balears, l’Ateneu Pere Mascaró organitza cursos un cop l’any juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) des de 2018. David Abril, membre de l’Ateneu i docent dels cursos, destaca que l’ESS no arriba al 2% del PIB a les Illes, mentre que a Catalunya ronda entre el 8 i el 10%.
El curs de l’Ateneu s’ofereix anualment de manera alternada a la universitat i a centres educatius o el consell d’educació, dirigit a docents, fet que els permet incidir també a la secundària. En aquest sentit, Abril destaca la importància de la formació professional: “la formació ocupacional és un desert, no s’hi ensenya cap tipus d’economia fora de la capitalista”.
Al País Valencià la implantació de l’ESS també està menys desenvolupada que a Catalunya. Hi ha, en canvi, la formació més completa en crèdits i àmbits que s’ofereix des d’una universitat: el Màster Universitari en Economia Social (Cooperatives i Entitats no Lucratives) de 60 crèdits i que compta amb 18 edicions.
Rafael Chaves n’és un dels coordinadors i assegura que quan el van iniciar, amb l’impuls del Pla Bolonya i des de la xarxa ENUIES, havia de ser a nivell estatal. Però no es va acabar d’implantar i des del IUDESCOOP van acabar sent els primers i únics en fer un màster, tot i que anys més tard n’han sortit a Múrcia, el País Basc i Andalusia.
En altres casos, la formació s’ofereix de manera conjunta entre universitats i entitats de l’ESS. És el cas del ‘Curs d’especialització en economia social i solidària’, que va sorgir entre la Universitat de Lleida i Ponent Coopera. Josep Manel Busqueta,un dels impulsors, destaca que el fet que sigui virtual els ha permès superar el “topall” que hagués pogut tenir si fos presencial a Lleida, cada edició compta amb entre 20 i 25 persones.
Qui ha d’ensenyar: les universitats o les entitats de l’ESS?
D’entre la diversitat de formacions consultades, una diferència crida l’atenció: el màster de la Universitat de València és oficial i es va dissenyar des de la universitat, en el marc de la reforma de Bolonya a principis dels 2000, i té una estructura plena de màster, amb dues especialitzacions i un programa oficial de doctorat derivat. En canvi, la resta de formacions parteixen de convenis entre entitats del sector de l’ESS i les universitats.
Chaves, del País Valencià, planteja una certa tensió entre el sector i el món universitari. “A vegades hi ha recels mutus”. Ho exemplifica en l’estructura de les formacions: “Sovint les cooperatives creen les seves pròpies institucions formatives i d’investigació i no considera pròpies les estructures existents”. Alhora, “molts cops no hi ha gent interessada en el tema a les universitats”, afegeix.
Sobre aquesta qüestió, Rosa Garcia desde la UAB admet que, a Catalunya, “tot i que és molt potent el teixit d’ESS i genera moltes propostes, a nivell d’universitats no s’ha anat més enllà”. “Un màster suposa una estructura important”, assegura Garcia i explica que a la UAB tot ha començat poc a poc. Considera que “hi hauria d’haver més diàleg, perquè on les entitats aporten frescor i reflexió, les universitats tenen una visió des de fora que és necessària per avançar”. Destaca que el postgrau va néixer de la voluntat de treballar per millorar aquest diàleg i que sigui més fructífer.
El finançament
A Catalunya els cursos estan subvencionats per la Generalitatper tal de promoure el coneixement i el creixement del món de l’ESS, fet que abarateix el preu per l’alumnat. Aquest finançament públic ha permès, per exemple, que la formació de Lleida passi de dependre de l'Ateneu Ponent Coopera a ser una entitat pròpia.
Al País Valencià i les Balears, cada entitat o universitat ha buscat formes de generar programes de finançament. En el cas de Mallorca, ha estat gràcies a Caixa Colonya, una entitat de banca ètica, i del programa de Funcas. David Abril explica que, en part, ha estat a través d’un projecte pilot de tallers intergeneracionals d’educació financera no convencionals: “res de bancs explicant a la gent com ha de gastar, sinó gent gran amb pensions de menys de 800€ anant a explicar a centres educatius com s’administra una casa”. A València, d’altra banda, han generat un programa de finançament propi del màster a través de Caixa Popular.
Present i futur
La nova LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) a nivell estatal, aprovada el març de 2023, fa una menció explícita a la funció de les universitats de ser promotores de l’economia social. Per Chaves, “per a les universitats hauria de ser un mandat de prestar atenció de manera proactiva a l’economia social”.
Tot i això, ja hi ha llavors plantades amb projectes de futur, com un possible nou postgrau a la UIB de cara al curs 2024-2025, que seria molt similar al que ofereix La Ciutat Invisible junt amb altres entitats, dissenyat per David Abril junt amb Ivan Miró de La Ciutat Invisible, per bé que de moment és només una proposta.
Alguns dels reptes plantejats pels docents i entitats, doncs, són que les formacions nodreixin els ecosistemes d’entitats de l’economia social tant de persones més formades com de projectes, i que les universitats ofereixin espais de reflexió i intercanvi. En tot cas, tant el suport institucional com l’enxarxament cada vegada major entre les iniciatives ha permès un creixement important de les formacions, moltes incipients i d’altres amb més d’un lustre d’existència, que s’estan consolidant.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari