Més enllà del dret a l’habitatge

Mònica Ortiz Amalrich

L'habitatge cooperatiu arriba per transformar el concepte de viure i conviure amb propostes d'autogestió, incentivant la interacció social i la vida comunitària. Un model que aposta per la sostenibilitat i l’eficiència energètica, activant el mercat social i l'economia social i solidària (ESS), afavorint el manteniment i la regeneració del patrimoni arquitectònic. Uns fonaments que defensen un nou estil de vida, d'entendre les relacions entre les persones de la comunitat i el seu entorn.

Més enllà dels problemes econòmics i legals als quals ha de fer front, recollits en el reportatge ‘Reptes de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya’, aquest model té un evident repte si vol ser casa d'acollida per a tots els col·lectius de la societat, també pels més vulnerables o més desprotegits pel sistema. Una demanda molt present en l’entorn de l’ESS és doblar esforços en treballar per la inclusió i la diversitat en el perfil social dels projectes. Es tracta del col·lectiu sènior, els joves, les persones amb mobilitat reduïda o altres discapacitats, dones víctimes de violència masclista... I és que tots els desafiaments amb què es pot trobar un projecte es multipliquen quan l'habitatge cooperatiu va destinat a un grup de persones amb necessitats específiques, com pot ser l’accessibilitat, l’assistència mèdica o la necessitat d’espais concrets.

L'informe sobre ‘Assequibilitat econòmica de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús: diagnosi, reptes i propostes’, elaborat per La Dinamo Fundació i altres cooperatives, conclou que "la situació de vulnerabilitat econòmica està vinculada a altres condicions de vulnerabilitat vital, pel que es requereix d’un grau d'acompanyament especialitzat". Des de la cooperativa d'habitatge en cessió d'ús, Sostre Cívic, afirmen que “els projectes inclusius permeten als col·lectius més vulnerables crear llaços i integrar-se de manera més natural en la comunitat".

En clau feminista, l'habitatge cooperatiu s'enfronta al repte de complir amb les necessitats socials i vitals de les dones. La Renegà n'és un exemple, un habitatge cooperatiu en cessió d'ús impulsat per un grup de dones de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental). El projecte innovador i inclusiu amb perspectiva feminista per a dones en procés de recuperació de l'autonomia i on s’hi suma el repte de tenir dos habitatges d’empoderament, d'alta autonomia, destinats a dones supervivents de violències masclistes.

Des de La Renegà afirmen que l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús “el feminisme ha vingut per quedar-se”. "Per nosaltres és molt important que les dones que vinguin a viure se sentin que formen part d'una comunitat i que el temps que estiguin puguin gaudir d'un espai segur, on les relacions són igualitàries, recíproques i de suport mutu. El feminisme hauria de ser una de les bases del cohabitatge", asseguren. D'aquesta manera, des de La Renegà apunten que volen fer "un espai de dinamització feminista on crear una comunitat d'aprenentatge i d’empoderament personal, col·lectiu i comunitari al territori, trobant l'equilibri entre la vida quotidiana i involucrant-nos en les lluites del territori".

El número de cooperatives feministes va en augment i això respon, consideren des de La Renegà, a la voluntat de treballar no només pel dret a l’habitatge, sinó que per aconseguir una vida que valgui la pena viure. “Necessitem construir comunitats que posin les cures al centre i hem de creure que les cooperatives feministes poden ser palanca de transformació per a les comunitats i pels territoris on vivim”, exposen des de La Renegà. Un dels principals reptes serà crear un sòlid ecosistema, una xarxa de cooperatives ecofeministes on "no ens sentim soles i buscar enfortir-nos i sistematitzar sabers i experiències", conclouen.

Pel que fa al col·lectiu sènior, en declaracions a Jornal.cat, el president del Consell Rector de la cooperativa de cohabitatge sènior del projecte WALDEN XXI, Josep Maria Ricart, afirma que “en projectes per a gent gran, el finançament és clau i pot ser l'èxit o al fracàs d'un projecte" i afegeix que "la majoria dels nostres socis som persones jubilades i que, per tant, no poden accedir a sòl públic per les limitacions de les normes de l'Habitatge de Protecció Oficial".

Ricart, amb setanta-tres anys, és un dels impulsors de Walden XXI, un antic hotel abandonat dels anys setanta i que va començar inspirat en el model ANDEL dels anys vuitanta a Dinamarca, denominat també "sènior cohousing". El seu model és autogestionat per a les persones sòcies i compta amb l'ajuda externa de professionals per a temes de salut o inherents com poden ser els arquitectes, serveis generals o gestió del projecte, etc. "Establir una comunitat sòlida és essencial per fer real el projecte", assegura Ricart. "Ara estem finalitzant la primera fase, que és potser la més complicada en tot projecte cooperatiu d'un cohabitatge per a gent gran”, com és complementar i acabar d'omplir la totalitat de les unitats de convivència, l'obtenció del crèdit hipotecari i altres models de finançaments com són l'emissió dels títols participatius, llicències d'obres i tots els permisos necessaris per començar a rehabilitar íntegrament l'edifici. Tot i els entrebancs que s'han anat trobant des que va començar l'aventura, Ricart creu fermament que la creació de projecte de cohabitatge cooperatiu sènior és del tot necessari i beneficiós per a les persones grans que cerquen un estil nou de vida comunitari i sostenible. "No volem que ens infantilitzin o idiotitzin, volem tenir una vellesa independent, activa, empoderada i autogestionada. I aquest model d'habitatge ens ho permet", conclou Ricart.

Els efectes en salut

Tot i que encara és d’hora per extreure resultats conclusius, hi ha estudis que vinculen que l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús pot tenir efectes positius en la salut física i mental de les persones que hi viuen. Així ho recull el projecte de recerca que està duent a terme el Grup d'Habitatge i Salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona per avaluar l'impacte en la salut i el benestar del model a Catalunya. Entre altres coses, l'estudi posa de manifest que la salut va més enllà de tenir uns bons serveis sanitaris. Per exemple, el caràcter indefinit de la cessió d'ús i l'estabilitat de la quota mensual tenen un impacte directe en la sensació de "seguretat residencial i tranquil·litat emocional" de les persones que hi viuen. L'existència de caixes de solidaritat "redueix l'ansietat econòmica", en cas de no poder fer front a les quotes mensuals. En el cas del caràcter comunitari del model, "enforteix el suport mutu i ajuda a la reducció de l'aïllament", promovent "estats emocionals i cognitius positius i una millor de l’autoestima". Aquests efectes positius es multipliquen en col·lectius com per exemple, el de la tercera edat.

En aquest sentit, Josep Maria Ricart està d'acord en el fet que aquest model de convivència en comunitat ofereix un nivell més gran de suport social i cura mútua, així com "l'oportunitat de mantenir-se socialment compromès a mesura que envellim". Per Ricart, aquests projectes també poden ajudar a resoldre alguns dels desafiaments socials i econòmics relacionats amb l'envelliment de la població, incloent-hi la soledat no desitjada i la manca de places en residències privades més assequibles. "La soledat no desitjada, mata", sentència Ricart. "Personalment, crec que el projecte Walden XXI m'ha portat a sentir-me viu, i crec que el sector de l'habitatge per a la gent gran ha de ser el futur de la societat, molt més col·laborativa, sostenible, comunitària i assequible".

Pel que fa a l'estudi de l'Agència de Salut Pública, continuen fent seguiment dels participants i encara se n'estan extraient dades conclusives.

Recuperació de l'entorn i el patrimoni

Un altre dels reptes del moviment a Catalunya és consolidar-se com una opció per la recuperació de l'entorn ecològic i la regeneració del patrimoni arquitectònic català. Catalunya disposa d'espais idonis que poden donar a l'habitatge cooperatiu la possibilitat de col·laborar amb la transició ecosocial. Un exemple és el projecte que avança en una antiga fàbrica de paper i de teixits en desús, impulsat per La Fàbrica de la Transició, una cooperativa formada per un grup de quatre persones, entre les que hi ha un arquitecte, que treballen per la rehabilitació d'aquest espai catalogat situat al Catllar, al costat del riu Gaià, al Tarragonès. L’edifici, situat  enmig d'un espai natural protegit, té capacitat per generar 20 pisos. 

Un altre exemple és El Turrós, el primer habitatge cooperatiu de la Garrotxa que compta amb l’aixopluc de la cooperativa Sostre Cívic. Es tracta d’una finca rústica de 240.000 m² dels quals 40.000 són de conreu i bosc. "Impulsem projectes rurals per viure del camp, enlloc d'anar a viure al camp i, per tant, treballar les terres". El Turrós està plantejat com un projecte integral de vida rural, on treballen per la dinamització i promoció de pràctiques d'economia alternativa i cooperativa a la comarca. "És paradigmàtic la manera d'entendre la ruralitat i la repoblació d'antigues masies al territori", afegeixen des de Sostre Cívic. Actualment, a Catalunya n'hi ha fins a 29 projectes rurals.

Eficiència energètica i sostenibilitat

En sintonia, l'habitatge cooperatiu no s'entén sense la sostenibilitat i l’eficiència energètica. Des de Sostre Cívic apunten que no entenen “el creixement pel creixement, hem de demostrar la sostenibilitat dels projectes a llarg termini”. De fet, les cooperatives treballen per a crear llars dignes, assequibles, personalitzades i sostenibles en comunitat. I és que la crisi energètica mundial, amb la pujada del preu dels subministres, obliga a promoure i dissenyar projectes pensant en la reducció del consum d'energia i amb unes instal·lacions més sostenibles. Construccions de fusta, mètodes d’autoproducció d’energia, sistemes de recollida d'aigües grises o fins a models de mobilitat compartida per reduir l’impacte de l’habitatge en l’entorn, són algunes de les innovacions sostenibles que ja contempla el model. Exemples com La Balma, els Cirerers o la Borda, constaten que és possible construir habitatge cooperatiu des de l'economia social i solidària.

Segons Sostre Cívic, a mesura que l'habitatge cooperatiu creix, proliferen les cooperatives d'arquitectes o constructores, com Societat Orgànica, Lacol Arquitectura o Col·lab que treballen en la millora ambiental de l'edificació. Fins i tot algunes d’elles, afirmen des de l’entitat, “amb un vessant d'inserció social que treballen amb persones amb risc d'exclusió social”. Per Sostre Cívic cada vegada que es tira endavant un habitatge cooperatiu "estem alliberant un espai del mercat privat que posem al servei de la comunitat" i conclouen que "no construïm només habitatges per viure-hi, sinó que han d'estar al servei de la transformació social".

L'habitatge cooperatiu té a l'esquena el pes de convertir-se en el motor d'una nova manera d'entendre l'economia, posada al servei de les persones i no del lucre.