Els pols cooperatius: una realitat diversa i arrelada

Redacció
Contingut fet en col·laboració amb elCugatenc

Els nodes d’economia social i solidària s’ajusten a les necessitats de cada comarca, dibuixant una intercooperació diversa temàticament i territorial

D’ençà el sorgiment dels primers projectes conscients de ser nodes de coordinació, cotreball i coproducció de l’economia social i solidària, la diversitat de pols s’ha fet palesa arreu del país. El sorgiment del terme “pols cooperatius” va donar un nom a moltes d’aquestes iniciatives que ja existien prèviament i va fomentar el sorgiment de noves. La creació de la Xarxa de Pols Cooperatius i d’Economia Social i Solidària evidencia la força de l’enxarxament alhora que dibuixa unes realitats diverses en funció del context comarcal de cada pol.

Els pols cooperatius tenen en comú ser espais que fomenten la intercooperació entre empreses i entitats socials però a cada poble prenen una forma. En alguns casos se centren en un espai de cotreball i en d’altres en el naixement de projectes productius comuns, en alguns tenen diversitat d’àmbits de treball i en d’altres s’agrupen temàticament. La Xarxa de Pols Cooperatius i d’economia social i solidària va néixer fa un any amb vuit projectes però ja hi ha nous nodes que amb les seves particularitats donen riquesa a aquest model econòmic, que pretén anar més enllà de la incidència política per crear projectes productius.

Una realitat d’enxarxament comarcal

Un exemple d’experiència prèvia és La Qperativa de Ripoll, una cooperativa que va començar el 2019 i que el 2022 va fer un pas definitiu per ser un pol cooperatiu, que en el seu cas es tradueix en tenir un espai al centre de la capital del Ripollès que serveix d’espai d’incubació per a persones emprenedores. A més de l’espai de cotreball, presten serveis de seguretat i salut, formatius, de comptabilitat, de prevenció de riscos laborals, jurídics, d’acompanyament cooperatiu i de gestió administrativa. També tenen La Llunera, una llibreria impulsada per la Cooperativa Mas La Sala. “Ara també preparem un projecte de realitat virtual sobre assetjament i joves amb la cooperativa Suara”, explica Paqui Cano, membre de La Qperativa. El pol cooperatiu de Ripoll també té un bar com a espai d’interrelació.

Com a altres comarques, al Ripollès troben reptes de creixement i consolidació, que en el seu cas passa per fomentar encara més l’economia social i solidària preexistent a la comarca però no tant enxarxada com a les zones del país: “Abans cada cooperativa anava al seu ritme però ara podem donar un impuls a l’activitat econòmica”. En aquest sentit, explica Cano, la Xarxa de Pols esdevé un puntal com a referència de la realitat d’altres indrets del país. En el seu cas, el suport institucional també és un repte ja que han trobat l’interès del Consell Comarcal però poc més que ànims per part de l’Ajuntament.

Precisament el suport jurídic i de finançament és un dels grans reptes a assumir per Núria Social, el pol cooperatiu de la Garrotxa, ubicat al bell centre d’Olot. Tot i això, és un projecte que ha aconseguit tenir una cantina, un espai d’oficines i un projecte cultural a la sala polivalent que ha sorgit de la rehabilitació de l’antic Centre Obrer i posterior cinema de la capital garrotxina. “El terme pol cooperatiu neix arran de la teorització d’Ivan Miró, sociòleg i cooperativista de La Ciutat Invisible”, explica Laura Comas, membre de Núria Social, tot posant en valor que la recuperació de l’antic Centre Obrer d’Olot es va començar a gestar el 2013, molt abans del sorgiment de la idea de pols cooperatius catalans.

Ara agrupen cinc projectes socioeconòmics tot i que el potencial és molt major perquè a la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de la Garrotxa hi participen 55 entitats. De fet, tot i no treballar directament a Núria Social hi ha diversos projectes comunitaris vinculats al pol sobretot mitjançant la sala polivalent, on poden desenvolupar activitats festives i culturals. “El principi clar és allò cooperatiu i comunitari”, defensa Comas, “és un espai d’esperança que genera un relat comunicatiu i de diàleg”. O sigui, a Núria Social treballen des de l’autonomia i l’autoorganització per passar d’“un paradigma antic” a “una esperança propositiva”. Són models de governança complexos que es posen en comú a la Xarxa de Pols, que alhora per al pol ripollès té sentit per conèixer reptes, projectes, recursos i models de viabilitat.

Una lògica també metropolitana

Els pols cooperatius són diversos perquè, des de l’arrelament al territori on sorgeixen, donen resposta a les necessitats del seu entorn, també a les zones metropolitanes. És el cas de la Teulada, a Tarragona. Amb el nom de xarxa cooperativa, va néixer la primavera del 2021 en forma d’associació per aconseguir un local i una unió de l’economia social i solidària del Tarragonès. És el mateix nucli que impulsa el Fòrum dels Barris, la comunalitat urbana de Tarragona, i un programa per fomentar l’empadronament de persones nouvingudes de la mà de la Diputació de Tarragona. Paral·lelament cadascun de les 12 empreses i entitats socials que en formen part tenen els seus propis projectes.

Pedro Redondo, membre de la Teulada, explica que el local comercial en lloguer on s’allotgen ha permès tenir un espai de treball compartit per a cinc dels projectes i un punt de repartiment de productes agroecològics: “Una part del procés va ser treballar amb l’Ajuntament que no tenia espais per cedir però sí que ens va fer suport amb una subvenció per a la reforma, que vam poder pagar també amb un crèdit de Coop57 i aportacions de les cooperatives”. Ara s’enfronten als reptes de consolidar l’activitat econòmica i l’equip tècnic així com d’aconseguir una participació més efectiva de les entitats.

“Cal detectar necessitats de la ciutat per donar-hi resposta, com hem fet amb el padró per a totes”, apunta Redondo fent referència a l’objectiu d’aconseguir fer de la Teulada una eina útil per a la ciutat, “per exemple, ens falta fer alguna cosa a nivell de carrer amb els comerciants i les associacions de veïns”. Tot plegat ho fan amb les experiències compartides de la Xarxa de Pols, de la qual també esperen poder mancomunar serveis perquè siguin més complets i barats.

És una referencialitat dins de l’àmbit de l’economia social i solidària que ja ha aconseguit Mala Peça, el pol cooperatiu de Sabadell, formalitzat com a cooperativa de segon grau (amb el nom Centdeu). Els sabadellencs disposen d’un espai de cotreball i la Mala Peça Llibreria. El seu avenç ha estat possible gràcies a un fons cooperatiu inicial. “Ens hem organitzat de tal manera que l’acompanyament i incubació de projectes i l’impuls de serveis i projectes coexisteixen amb solvència”, explica el Teler Cooperatiu, el nucli local de la XES sabadellenca. L’espai de cotreball també permet mancomunar recursos i, alhora, Centdeu ofereix serveis d’assessorament sobre gestió cooperativa i comunicació per a projectes emergents, gestió d’esdeveniments cooperatius i de gestió i comunicació amb perspectiva de gènere.

A Sant Cugat del Vallès, la Politja també ha esdevingut un dels actors referencials de l’economia social i solidària al municipi. Tot i que amb l’impuls de tres entitats el 2020, el pol cooperatiu santcugatenc va prendre embranzida un any més tard, llavors amb set entitats. Sota el seu paraigua han sorgit projectes com una assessoria en transició ecosocial per a organitzacions que ja s’ha fet a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) amb propostes concretes d’intervenció al campus i de forma adaptada arran del projecte de Banys Coeducatius, iniciat anteriorment per les cooperatives Arqbag i la Ciranda, a l’escola l’Olivera per treballar específicament els banys.

La relació amb l’ETSAV és clau ja que amb l’impuls inicial d’Arqbag s’hi fa una assignatura sobre organització cooperativa i món professional, que publica les conclusions en forma de llibre gràcies a Pol·len Edicions. A més, diverses de les cooperatives que formen la Politja comparteixen un espai de cotreball a l’ETSAV, sense perdre el vincle amb Cal Temerari, entitat impulsora que acull el primer espai de cotreball d’economia social i solidària de la ciutat. De la Politja també cal destacar la referencialitat que ha pres davant de l’Ajuntament com a actor indispensable de la taula d’economia social i solidària així com la vitalitat de les seves sòcies, destacant la capacitat de visibilització d’aquest model econòmic mitjançant Jornal.cat i elCugatenc, mitjans editats per dues de les membres de la Politja.

El pol de Sant Cugat també participa a la Xarxa de Pols com a lloc de coordinació i coneixença, una voluntat de descobrir experiències que també s’ha traduït en forma de viatge al País Basc aquest 2023 per conèixer altres projectes cooperatius. El seu repte principal és mantenir la capacitat de crear projectes d’intercooperació i interpel·lar altres entitats i empreses socials perquè hi participin activament.

Amb la lògica d’intercooperació, el Grup ECOs, a Barcelona, se situa com un referent històric que també es reivindica com a pol cooperatiu. De fet, és dels més rellevants del país ja que grupa 16 entitats sòcies que donen feina a 173 persones. Tenen la seva pròpia publicació, ECOS de transformació, i diversos locals a la capital del Barcelonès, destacant el gran espai de cotreball del carrer Casp. Com la resta de pols consultats a aquest article, participen de la Xarxa de Pols i tenen diversos projectes de formació, de recerca de sòls per habitatge cooperatiu i d’enfortiment i creació d’entitats de l’economia social i solidària, entre d’altres.

BiciHub, un pol temàtic per la mobilitat activa

La voluntat d’intercooperació dels pols cooperatius també pot generar propostes temàtiques, com BiciHub, un pol del Poblenou a Can Picó, una antiga fàbrica de propietat municipal des del 2007 i amb cessió d’ús a la cooperativa Biciclot per 30 anys des del 2015. Va ser llavors que va començar la rehabilització amb la voluntat de crear un hub per la mobilitat activa i en bicicleta. Dos anys després l’entrada de Barabara Educació, una cooperativa d’iniciativa social, es va fer una nova pensada sobre el projecte, que el 2019 va decidir constituir-se com a associació de segon grau agrupant entitats per la mobilitat sostenible i de l’economia social i solidària.

Sota el paraigua del BiciHub, explica Manuela Frudà, s’ha aconseguit tenir un espai de cotreball, dos espais d’ús puntual, un taller d’autoreparació obert a persones que no participen als espais de cotreball, cursos d’inserció laboral i un servei de bicicargo comunitària. També fan activitats de divulgació i formació vinculades a línies de subvenció així com les proposades per les iniciatives de les entitats que participen d’alguna manera del BiciHub. Tot plegat s’estructura amb un model híbrid de governança ja que no només passa per la voluntat de les entitats que hi participen sinó també pel seguiment de la cessió de l’espai per part de l’Ajuntament de Barcelona.

A més, aprofitant l’espai, fan visites guiades de caire patrimonial i també sobre el projecte. Per la particularitat del pol, Frudà dubta si el terme de pol cooperatiu se’ls escau plenament: “És cert que es genera intercooperació, que sempre intentem fer suport a les activitats econòmiques de les entitats i que organitzem l’estiu cooperatiu, un esdeveniment amb formació, divulgació i exposició de productes al barri”. No és l’únic pol temàtic. També existeix MTK Space, centrat en el món audiovisual.