La resiliència cooperativa

Laura Arias Rodríguez

Crisis econòmiques, dictadures, pandèmies sanitàries, canvis de model de consum, competència agressiva, despoblació de zones rurals… Són només alguns dels entrebancs amb els quals s’han trobat tots els sectors productius amb els anys. Ningú no se'n deslliura, tampoc les cooperatives. Què les fa fortes davant d’aquestes situacions? Com han salvat les profundes crisis econòmiques, polítiques, socials i de consum que han afectat el país? La millor explicació es troba en l’exemple. Concretament, de quatre cooperatives amb activitats diferents: agrària, tèxtil, industrial i cultural.

Transformar-se o desaparèixer

Igualada, 1902. Són el lloc i la data de naixement de la cooperativa La Primavera, la llavor incipient del que a dia d’avui és Unicoop Cultural. Aquella primera expressió va durar un parell d’anys i el 1904 va deixar lloc a La Económica. Lluís Segura i Rosich, actual president d’Unicoop Cultural, en recull molt bé la història. “La Económica és, per dir-ho d’alguna manera, la nostra àvia, al 1904 es constitueix físicament, pero no es va constituir legalment fins al 1909”, detalla. Poc després, al 1912, va néixer una altra cooperativa al municipi: La Económica. Amb els anys, ambdues es van fer grans i fortes. Van ser molts els intents infructuosos per unir totes dues cooperatives.

L’any 1936 es fusionen, tot i que no duraria gaire. “En el moment que arriba el 39 i acaba la Guerra Civil, tot el que fa tuf a cooperativa se’n va en orris i els estaments d’aquell moment els obliguen a canviar totalment, a dissoldre les cooperatives i a convertir-se en la cooperativa La Victoria, el nom ho diu gairebé tot, no?”, pregunta Rosich. En aquell moment s’hi podia comprar oli, farina, pa i altres productes bàsics que, justament començaven a patir desabastiments per a la població. La Victoria va continuar activa fins que l’any 1975, amb les últimes raneres de la dictadura franquista, li van canviar el nom i va passar a anomenar-se Unicoop.

Superada un època històrica complicada, la cooperativa va tirar endavant amb l’activitat de supermercat, forn, cafè i oferta cultural, amb una biblioteca amb prop de 5.400 volums. Però a finals dels 80, arriba una crisi profunda causada per un canvi de model de consum. “Les cooperatives van perdre mercat, van aparèixer les grans superfícies i la competència porta a la davallada d’Unicoop”, relata el president de la cooperativa.

Unicoop va trobar-se al llindar de la desaparició. “L’any 88, les entitats que en aquell moment érem a la casa, entre les quals el grup de teatre Gralla Manufactures Teatrals, ens n’adonem que la casa se’n va de baixa, que la perdem i fins i tot es van haver de vendre els baixos de l’edifici per parar els cops”, detalla Lluís Segura i Rosich. La situació era tan complicada que l’única opció que tenia la cooperativa era reinventar-se o morir. “Vam canviar totalment l’essència del la cooperativa antiga, continuem sent una cooperativa de consum, però ara de consum cultural”, remarca. Des de llavors, diverses entitats culturals formen part d’aquest projecte cultural comunitari, com ara el Teatre L’Aurora, i les instal·lacions ofereixen una programació cultural estable.

La unió que germina

Arbeca, 1919. Els sindicats Arbeca Nova i L’Oliva Arbequina neixen per agrupar els esforços dels agricultors d’aquesta zona lleidetana. Com Unicoop, van sobreviure el seu pas per la dictadura franquista, tot i que també els va deixar empremta. L’any 1942 va entrar en vigor la llei del règim dictatorial de cooperatives agràries, que obligava a les cooperatives dels pobles petits a fusionar-se. Els dos sindicats es van unir en el que a dia d’avui és la cooperativa Arbequina. “Inicialment es dedicava pràcticament de manera exclusiva a l’oli i la seva comercialització, posteriorment es va ampliar l’activitat al vi perquè al terme municipal hi havia bastant vinya i més endavant es va crear també una secció de serveis de maquinària, insecticida, crèdit, i també de cereal amb panís”, explica Josep Pau, membre del consell rector i soci “de tota la vida” de la cooperativa.

La fórmula cooperativa és una organització que funciona i respon molt bé a les necessitats concretes de l’agricultura

A dia d’avui, L’Arbequina té mig miler de socis. Arribar amb bon estat de salut al segle de vida no ha estat fàcil, però la fórmula cooperativa és una organització que funciona i respon molt bé a les necessitats concretes de l’agricultura. “El pagès, quan té un producte no sap on portar-lo, on vendre, i ha de preguntar preus als comerciants, se li complica la vida, en canvi quan va a la cooperativa, ho deixa allà i té una descàrrega fàcil, està ben gestionat i sap que després el benefici que generi el producte es repartirà entre els propis pagesos”, detalla Josep Pau. Ell mateix era pagès i conreava oliveres, ametlles i cereals. Tot i que ja està jubilat, en continua formant part perquè considera que el cooperativisme dona força al sector primari. “Una cooperativa és el pal de paller de l'activitat econòmica dels pobles agrícoles, molts pagesos petits, si no en fossin socis, no tindrien capacitat de portar els seus productes a altres llocs”, rebla.

Cooperativisme contra la despoblació

L’espluga Calba, 1970. La cooperativa John Fil va néixer en aquest petit municipi lleidatà per reforçar l’economia local i evitar la constant pèrdua de població. “L’any 69, una pedregada va destrossar les collites i molta gent marxava a Barcelona. Joan Llort, un mossèn nou al poble, va pensar que calia fer alguna cosa, va ajuntar uns quants joves del poble i va triar el sector tèxtil”, relata Montse Balcells, gerent de Som Punt. Aquesta cooperativa és l’hereva d’aquella primera, la més antiga a Catalunya dedicada al tèxtil. El grup va començar a teixir jerseis amb màquines manuals en uns baixos cedits per l’Ajuntament. “Com que la cosa va anar funcionant, s’hi van anar sumant persones, es van comprar terrenys i construir i vam arribar a ser més de 80 persones”, assegura Balcells.

Els inicis van ser molt bons, hi havia molta feina i molta gent. Però les crisis econòmiques han passat factura a aquesta cooperativa. “A partir de la Covid tots els nostres clients van haver de tancar, no arribaven les matèries primeres i vam tenir moltes dificultats”, reconeix la gerent. A més, en ser una cooperativa tampoc no es podien beneficiar dels ERTOS i altres ajudes dedicades a les empreses. “Es va assumir amb recursos propis de la cooperativa, no es va fer fora ningú, tots vam continuar aquí treballant menys”, detalla.

Un cop superada la pandèmia, tot apuntava que seria un bon any però la guerra d’Ucraïna va fer enfilar els preus, sobretot dels subministraments. “Nosaltres utilitzem gas pel vapor de les rentadores i aquests costos se’ns van triplicar, va ser complicat assumir-ho i es va haver de fer un canvi d'estratègia”, apunta Montse Balcells. Un canvi d’estratègia que ha desembocat en la creació de Teixint Futurs, un projecte per fer formació a altres tallers. A banda, van engegar un projecte de micromecenatge a través de la plataforma Goteo per aconseguir finançament i augmentar el volum de producció. També han creat la seva pròpia marca de roba, STJor després d’haver treballat exclusivament per a altres empreses durant dècades. “Vam crear la marca STJor per no haver de dependre sempre de tercers, ja que sabem fer les peces, les sabem fer bé i sabem gestionar, és per tenir més estabilitat dins de la cooperativa”, afirma Balcells. I tot plegat, es fa des de la cooperativa de nova creació Som Punt, on actualment hi ha 27 persones.

El relleu cooperatiu

Barcelona, 1982. Els treballadors de Tallers Alá van decidir agafar el relleu a l’amo de l’empresa, que es jubilava i volia minvar el negoci per acabar sense càrregues econòmiques. Es van assessorar a través del col·lectiu Ronda i van arribar a un acord amb el propietari per quedar-se la matriceria a canvi dels deutes que l’amo tenia amb la plantilla. Van organitzar-se i es van constituir en forma de cooperativa amb el nom de Mol-Matric. “Els inicis van ser molt difícils, hi havia pares de família, matrimonis joves, amb fills o sense que no podien cobrar cada mes perquè hi havia moltes despeses, l’anterior propietari havia anat aprimant el taller i retallant volum de treball”, explica Alberto Sierra Magaña, l’actual responsable de manteniment de Mol-Matric, matricer de professió i soci de la cooperativa.

Gràcies als estalvis que tenia un dels socis i que va invertir en la cooperativa, la matriceria va poder arrencar. “Van comprar material, van començar a rodar, cada mes cobraven justet per poder menjar, els que tenien fills cobraven una mica més però tenien els diners justos per subsistir”, relata Sierra Magaña. “Mica en mica van anar tancant el cicle de facturació i van anar remuntant i actualitzant la maquinària”, afegeix. Cada treballador va assumir rols diferents, es van anar establint les funcions pròpies de cada empresa i també es van crear els estatuts de la cooperativa.

“No hi havia ningú amb preparació en recursos humans o financers però es van anar desenvolupant el millor que podien, l’economia de Mol-Matric funcionava gairebé com una economia domèstica, com un llibre de comptabilitat”. Mol-Matric va aconseguir reflotar, créixer i fer-se un lloc a la matriceria. Tant és així que les instal·lacions del Poblenou els van quedar petites, les van vendre i van traslladar-se a un taller més gran al polígon industrial Santiga a Barberà del Vallès. Ara mateix són una cinquantena de treballadors que fan peces metàl·liques de gran format per a sectors com l’aeronàutic, els aerogeneradors, l’energia eòlica o el ferrocarril. Han aconseguit posicionar la seva cooperativa en el mercat mundial.

“Des del primer moment em va cridar l'atenció que feien assemblees i es decidia què fer, quan, com i qui feia les coses, m’agradava l’autogovern"

El factor humà

Per al responsable de manteniment de Mol-Matric, que es va incorporar a la cooperativa de matriceria l’any 96, l’èxit d’aquesta aventura es deu principalment al factor humà. “Des del primer moment em va cridar l'atenció que feien assemblees i es decidia què fer, quan, com i qui feia les coses, m’agradava l’autogovern, que no hi hagués ningú que dictés res ni que mirés de mala forma a ningú, vaig sentir com s’estimaven els uns als altres, l’amistat que hi havia, l’afecte i la facilitat per fer les coses”, expressa Alberto Sierra Magaña.

Un argument que comparteix la gerent de Som Punt: “Que tots siguem una mica amos de l'empresa ha sigut la clau perquè té la implicació de la gent, que ha sigut al màxim sempre de tothom, la gent s’ha adaptat a les circumstàncies, si hem hagut de reduir els sou, fer més o menys hores i ha estat un punt fort per poder aguantar els moments durs”, assevera Montse Balcells.

L’arrelament al territori

Els esforços dels socis i treballadors de la cooperativa Som Punt no només han beneficiat els qui en formen part, sinó també la demografia del petit poble de les Garrigues on se situa. “Un dels objectius és donar opcions de feina a la gent perquè es pugui quedar a viure aquí, estem en una zona en la qual això costa molt i ajudem a frenar el despoblament”, explica la gerent. I anant més enllà, assenyala que com més persones es quedin a viure al poble, més serveis aconseguiran per a la comunitat. “Aquí, a l’Espluga Calba, és un motor econòmic, al final ajuda a retenir la gent a territori i és un benefici global”, diu.

Per a Josep Pau, de la cooperativa Arbequina, al camp de l’agricultura, les cooperatives també contribueixen a l’arrelament en tant que ajuden a la pagesia a mantenir l’activitat lligada a la terra, especialment davant dels contratemps. “Cada vegada és més complex, està disminuint el nombre de pagesos, els pocs que es queden, gestionen més volum de producció, l’èxit d’una cooperativa està, sobretot, en donar molts serveis i fer fàcil la vida del pagès, si dona bon serveis als pagesos, la gent s’hi sent compromesa i porta el producte”, reflexiona. D'aquesta manera, les cooperatives es converteixen en un atractiu, un imant per mantenir l’arrelament dels pagesos locals i assegurar que perdura el treball de la terra.

Un arrelament que no només es dona en els sectors de l’agricultura i la indústria tèxtil, sinó també en molts d’altres, com en el cultural. Unicoop Cultural busca de manera anàloga un arrelament a Igualada a través d’una oferta d’espectacles a preus populars. “Sabem que Barcelona és un motor, les sales són molt importants i poden posar uns preus molt més elevats que no pas nosaltres, però volem donar la possibilitat i l'oportunitat a la gent d'Igualada a qui li agrada la cultura de poder-la viure aquí”, explica Lluís Segura Rosich.

El factor comú d’aquestes quatre cooperatives històriques, Unicoop Cultura, L’Arbequina, Som Punt i Mol-Matric, és la voluntat d’aportar valor conjuntament

La cooperació fa la força

El factor comú d’aquestes quatre cooperatives històriques, Unicoop Cultura, L’Arbequina, Som Punt i Mol-Matric, és la voluntat d’aportar valor conjuntament. “De moment, aquest esperit cooperatiu és el que ens fa mantenir-nos, no sé què passarà d’aquí a cinc o deu anys, però ara hi ha un equip de gent treballant amb moltes ganes”, explica el president d’Unicoop Cultural.

Un esperit cooperatiu que ja va marcar una diferència en el passat, que es manté en el present i que té tot el futur per endavant. Tant si és per agafar les regnes d’un taller de matriceria condemnat al tancament, per donar oportunitats laborals amb una indústria tèxtil en un poble rural, per fer forts un grup de petits agricultors o per mantenir viva la cultura a nivell local. En aquests casos, la cooperació ha estat, fins ara, la resposta.