La mentoria social, una resposta comunitària a les desigualtats

Berta Francàs Guillén

L’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat a través del voluntariat que es fa en la mentoria social esdevé una eina poderosa per a la cohesió i inclusió social d’aquests col·lectius, a la vegada que contribueix a trencar mites i estereotips.

A totes les persones ens agrada sentir-nos acompanyades, saber que podem comptar amb algú i tenir la confiança suficient per compartir-hi el que ens calgui. Sembla cosa fàcil, però no tothom té a l’abast aquest suport incondicional que ens ajuda a sostenir el nostre dia a dia. És el cas, sobretot, de persones en situació de vulnerabilitat social, que sovint troben la resposta a aquesta necessitat vital en les relacions de confiança i els vincles que es generen a través de la mentoria social.

La mentoria social és capaç de promoure relacions que es converteixen en boniques històries de vida com la de l’Abdourahman Ceesay, de 18 anys i la seva mentora, Iolanda, que des de fa tres anys acompanya l’Abdou a assolir els seus objectius personals i professionals. I és que en això consisteix la mentoria social, en un procés en el qual una persona amb experiència i coneixements, la mentora, ofereix suport, orientació i acompanyament a una altra persona, la mentorada, per ajudar-la a assolir els seus objectius.

Una relació en la qual són ingredients essencials el voluntariat, la confiança, la comunicació i el tenir en compte el context social per fomentar el desenvolupament personal i la inclusió social de la persona mentorada, especialment en contextos vulnerables. Ho explica la catedràtica de Psicologia social de la Universitat de Girona, Carme Montserrat: “La mentoria social és una eina i un mètode d’acció i intervenció social que promou la relació entre persones en base a un procés voluntari per les dues parts. En aquest procés una persona en situació de vulnerabilitat pot gaudir d’un acompanyament a través de la relació. És una eina que es basa en la comunicació, la voluntarietat i que serveix per construir una relació. Aquest acompanyament educatiu té beneficis tant per qui acompanya com per la persona acompanyada”.

“La mentoria social és una eina i un mètode d’acció i intervenció social, un acompanyament educatiu que té beneficis tant per qui acompanya com per la persona acompanyada”

Així ho viu la mateixa Montserrat, que a banda d’experta en recerca educativa, infància, joventut i comunitat, és també mentora a Punt de Referència, entitat referent en acompanyament a jovent tutelat i on acompanya un jove: “Fer mentoria aporta poder conèixer realitats socials des d’una altra visió, la de la persona que les viu, i això ajuda a poder entendre el món des del seu punt de vista. És molt ric perquè t’obre la mirada i t’aporta molts coneixements, tant en base a les relacions fortes que es forgen, com a nivell de realitats que sovint ens són desconegudes”, explica.

En aquest context, Punt de Referència està impulsant una campanya de captació de persones mentores sota el títol ‘Per tu és un gest, per mi un món’. La iniciativa pretén captar 100 noves persones mentores abans d'acabar l'estiu per acompanyar al jovent tutelat i extutelat durant nou mesos. Durant el 2022, un 65% del jovent de Punt de Referència va valorar la mentoria com una eina per emancipar-se.

Vincles que marquen vides

Una vivència que comparteix l’Abdourahman, jove de Punt de Referència que ha experimentat la mentoria en primera persona i que, un cop finalitzat el programa, tant ell com la seva mentora han decidit mantenir la relació: “Soc negre però tinc una mare catalana, com a resultat de l’èxit de la meva relació de mentoria; he tingut una sort molt gran amb la meva mentora. A Punt de Referència ajuden a qui necessita ajuda, i en el meu cas, ha estat una molt bona experiència.

“Com a estrangers, necessitem persones com la Iolanda, la meva mentora, a prop: gent en qui confiar i saber que hi podem comptar de manera incondicional”, assegura. I és que en una societat en la qual sovint la tecnologia domina les nostres interaccions, la mentoria social ens recorda la importància de les connexions humanes en el desenvolupament personal i comunitari: tot i que inicialment les relacions de mentoria es construeixen artificialment per part de les entitats que les porten a terme, amb el temps es fan naturals, i això contribueix al fet que el jovent pugui reforçar tant la part emocional com la comunitària.

Cal tenir present que inicialment, el jovent es relaciona únicament amb els equips tècnics dels diferents programes que ofereixen acompanyament, i els resulta complexa la relació a nivell social. Per això, la mentoria esdevé una gran oportunitat per acostar realitats, trencar estereotips i millorar les seves opcions de futur: “Sense la meva mentora, jo avui no estaria estudiant, i això jo no ho oblidaré mai; ella m’ha ajudat i em segueix ajudant en tot el que necessito, i tenir algú així al costat és molt important per poder seguir endavant”, explica l’Abdou.

“Veure que algú que ho té tot, està disposada a dedicar part de la seva vida a ajudar-te, és el més important que es pot rebre”

A més, des de la resignació, però amb un somriure esperançador assegura que la societat no ho posa fàcil a les persones en situació de vulnerabilitat social: “A vegades et trobes amb gent que, pel sol fet de ser negre, quan t’hi acostes a parlar no et miren ni a la cara. Tot i ser una persona igual que ells, et fan sentir com si fossis diferent. Per això, trobar persones com la meva mentora és la sort més gran que es pot tenir: veure que algú que ho té tot, està disposada a dedicar part de la seva vida a ajudar-te, és el més important que es pot rebre, perquè com a ‘chicos negros’ ens costa molt tenir relació amb la gent”, lamenta.

Una situació a la que cal afegir-hi les traves burocràtiques i idiomàtiques a les quals s'enfronten joves com l’Abdou: “Recordo una vegada que vaig tenir problemes amb el passaport; hi anava jo i no em feien cas, i al final la meva mentora em va acompanyar, i llavors ens van escoltar i em van solucionar el problema. També recordo que a l’escola, per exemple, ens van oferir optar a un projecte pel que t’havies d’inscriure fent una carta de sol·licitud i una sèrie de tràmits. Ella m’hi va ajudar, com també em va ajudar a preparar l’entrevista a la qual m’havia d’afrontar, i al final em van donar el projecte”.

Aquesta relació que es forja en la mentoria social no només impacta en la vida individual de les persones mentores i mentorades, sinó que també contribueix a la construcció de societats més fortes i resilients. Ho posa de manifest la directora de la Coordinadora de Mentoria Social, Raquel Carrión: “La mentoria social aporta beneficis bidireccionals i té un impacte positiu en el benestar emocional tant de les mentores com de les mentorades, que els aporta un empoderament a nivell competencial i d’habilitats transversals. La mentoria social també és una eina poderosa per trencar estereotips, ja que apropa cultures i realitats molt allunyades, connectant dos mons que de manera natural no s’haguessin trobat mai. Aquest fet de conèixer realitats diferents contribueix a la inclusió d’aquests col·lectius en situació de vulnerabilitat a l’oci, a la cultura i a una participació més activa a la societat”.

“La mentoria social és una eina que trenca mites, desfà algunes creences i prejudicis socials”

D’aquest poder multiplicador de la mentoria com a mètode d’acció i intervenció social també en parla Montserrat, que assegura que és una de les respostes comunitàries més potents, capaç de canviar trajectòries vitals: “Tot i que encara hi ha molt de camí per córrer, perquè encara no és massa coneguda per a la població en general, la mentoria té un alt impacte: és una eina que trenca mites, desfà algunes creences i prejudicis socials que es tenen, perquè quan tu coneixes i construeixes amb l’altre, deixes de tenir prejudicis i creences que tenies cap al vulnerable”.

La Coordinadora de Mentoria Social, pionera en l’impuls a la mentoria social

Amb aquesta idea de contribuir a la transformació social a través de la mentoria neix a Catalunya la Coordinadora de Mentoria Social, pionera en l’impuls de la mentoria social en col·lectius en situació de vulnerabilitat i que actualment agrupa 26 entitats i organismes de tot l’estat espanyol amb un total de 37 projectes que teixeixen una xarxa d’esforços i coneixements per promoure una mentoria social de qualitat.

Amb aquest objectiu, des de la Coordinadora a banda de promoure la mentoria, es genera coneixement sobre el seu impacte, i s’incideix en les polítiques públiques perquè incorporin la mentoria en les seves accions. I és que segons explica la seva directora, Raquel Carrión, “tot i que la mentoria social es troba en un molt bon moment i fins i tot des de la mateixa Generalitat de Catalunya s’està donant suport a projectes de mentoria i ja s’inclou en les polítiques socials i educatives per abordar la realitat de les persones més vulnerables i millorar les seves oportunitats, encara cal seguir-la potenciant perquè arribi a més gent i a més col·lectius. Encara costa que la ciutadania es mobilitzi per fer mentoria; no es coneix prou el potencial que té”, lamenta.

De les 26 organitzacions i institucions que formen part de la Coordinadora de Mentoria Social, 14 són a Catalunya, i el 2023 al territori català es van fer 1.314 tàndems, amb 1.376 persones mentores (el 74% de les quals dones) i s’han acompanyat 1.388 persones, la majoria de les quals infants i joves (de 0 a 29 anys).

Tot i així, les entitats que formen part de la Coordinadora es dirigeixen a diferents col·lectius i abarquen diversos tipus de mentoria social: socioeducativa, molt enfocada a prevenir l'abandonament escolar i acompanyament a estudis superiors; educativo-laboral, enfocada a inserir professionalment a joves que venen d'estructures familiars amb menys recursos; dones víctimes de violència masclista, que treballen amb dones que han rebut violència masclista i s'enfoquen a reparar i reconstruir-ne la identitat perquè ha quedat danyada; joves tutelats i extutelats, als quals es prepara per quan siguin majors d'edat i s'hagin d'emancipar; i persones migrades o demandants d'asil; i també s’estan iniciant projectes pilot en les línies penitenciària, LGTBIQ+ i en diversitat funcional.

En aquesta línia, també cal destacar que des de la Coordinadora es coordina el Programa Català de Refugi (PCR), un programa de mentoria a tot Catalunya adreçats a persones refugiades i a persones migrades en via d’arrelament social i que va engegar el 2017 la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme (DGMRA) de la Generalitat de Catalunya.

En dades, el col·lectiu més gran acompanyat en programes de mentoria que formen part de la Coordinadora és el d’infants i adolescents en risc (44’7%), seguit de joventut tutelada i extutelada (21’3%); de persones migrades, refugiades i/o demandants d’asil (17%); de dones en risc i col·lectiu LGTBIQ+ (12,8%), i de diversitat funcional (4’3%). És important tenir en compte que aquest acompanyament a través de la mentoria genera noves oportunitats a les persones en situació d’exclusió i vulnerabilitat social, i és que si ens fixem en entorns socialment avantatjats, el 85% de les persones compten amb una persona mentora, mentre que en entorns desavantatjats, aquest tant per cent és del 45%.

Un repte que requereix mètode

L’acompanyament que proporciona la mentoria social no arribaria a bon port sense la confiança que es genera i a través de la qual es creen vincles que fan possible que aquestes relacions evolucionin. És important aquí distingir diferències respecte altres tipus de mentoria com la mentoria laboral, o de conceptes com el coaching o la tutoria: tal com es posa de manifest a l’informe ‘Mentoria Social: Una eina per treballar la cohesió i la transformació social’. Irby (2012) esmenta que la mentoria es refereix a una experiència de major abast que la resta, en tant que comporta una relació a llarg termini, més profunda i global, amb objectius relacionats amb el desenvolupament de la persona, de manera més transcendent.

Per això, també esdevé important el mètode, i és que perquè un programa de mentoria sigui efectiu, és crucial que hi hagi una bona formació de les persones mentores, una estructura clara del programa i un seguiment continuat. Ho explica Montserrat: “Perquè una relació de mentoria sigui fructífera és fonamental la formació de les persones mentores: cal conèixer el funcionament, els límits, les eines i els rols, perquè els mentors i mentores fan un acompanyament, però no substitueixen a ningú, sinó que faciliten les eines perquè els mentorats prenguin les decisions, i això necessita una formació prèvia perquè si no, és inevitable entrar en rols que no toquen”.

En aquesta línia treballa també la Coordinadora de Mentoria, que ha dissenyat el Segell de Qualitat en Mentoria, el primer d’Europa que acredita uns estàndards de qualitat establerts a nivell científic i validats a nivell internacional. Ho explica Carrión: “Hi ha qui es pensa que la mentoria social és simplement posar en contacte dues persones, i no és així: precisament perquè estem acompanyant persones en situació de vulnerabilitat, es poden produir situacions de risc no desitjades i per això cal treballar amb mètode: la mentoria social està molt ben estudiada, hi ha molta recerca sobre les diferents fases, la formació que ha de tenir el mentor… està tot molt estructurat, i hi ha dissenyades diferents formacions específiques per desenvolupar un projecte de mentoria amb garanties”.