Moviments als Països Catalans contra el turisme massiu i contra el monocultiu turístic

Rut Valls Fontcuberta

El moviment contra el turisme massiu i contra el monocultiu turístic als Països Catalans creix constantment. Cada vegada, més persones prenen consciència i pateixen els impactes negatius del turisme massiu i reclamen un model turístic més sostenible i just. És important destacar que aquest moviment no s'oposa al turisme en si mateix, sinó a un model turístic insostenible i perjudicial. 
 

L’augment del turisme i el model pel qual es regeix s’han convertit en un dels grans temes de debat d’aquest últim temps i la necessitat d’aglutinar diversos moviments arreu del territori ha sigut una prioritat. 

Les dades de turistes que van visitar Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears l’any passat són de 46,2 milions de persones, el 54,3% del total de turistes que van acudir a l'estat espanyol van fer-ho als Països Catalans.

L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic 

L’ABDT és una assemblea de persones preocupades per la turistització de Barcelona que lluiten per aturar aquest procés amb l’objectiu que la ciutat continuï essent un lloc per viure-hi i no per viure’n. 

L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic en el seu manifest ‘Prou! Posem límits al turisme’ exposen els motius del rebuig del veïnat de Barcelona al turisme massiu i per conseqüència la necessitat de l’existència de l’ABDT. Barcelona és una de les ciutats més turistitzades i saturades a escala global, rep anualment uns 31 milions de visitants, la meitat de visitants són turistes que pernocten una mitjana de 2,9 nits i l’altra meitat són visitants de només un dia. 

Daniel Pardo Rivacoba, membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic explica per què es decideix i com que ha d’haver-hi una aglutinació de moviments i organitzacions que s’uneixin per fer front a la massificació turística i a un model turístic que perjudica el món i a moltes societats. 

“Des de ABDT, ja vam néixer com a espai de coordinació de diferents col·lectius de lluites (la majoria de barri) contra la turistització, ara fa 9 anys”. Explica que al llarg d'aquests nou anys la feina de “formigueta” de l'ABDT ha anat permeant el discurs i generant complicitats amb moviments socials de la ciutat, “des dels més evidents com habitatge o lluita pel clima fins a d'altres com feminismes o l'aigua. Això, sumat a una col·laboració teixida amb barris de muntanya ha fet molt fàcil que, un cop llançada la idea, l'aglutinació fos ràpida i eficaç”.

Pardo explica que el disparador d'aquesta onada de mobilitzacions va ser la primera d'elles, la de Canàries. “No ens esperàvem quelcom així perquè allà la mobilització prèvia de caire més activista i simbòlic, no hi havia hagut masses al carrer, i allò va ser impressionant i molt inspirador”. 

L’ABDT també treballa en una xarxa, la xarxa SET (Sud d'Europa contra la Turistització), amb altres ciutats i territoris de Portugal, Països Catalans, Espanya, França i Itàlia, que neix el 2018 amb la voluntat d’elevar una veu col·lectiva de resistència davant del procés de turistització que pateix el sud d’Europa.

Motius de fons 

Daniel Pardo deixa clar que “els motius de fons, però, serien més aviat la gravetat i transversalitat que han assolit els impactes a la vida de la gent”.

Pardo té clar que el missatge més important és que “cal deixar clar que la lluita no és contra la massificació i pel canvi de model, o no ben bé”. Diu que cal deixar de veure la massificació com el problema principal, és un dels impactes que hi ha arran del problema, és a dir, el problema real és la turistització, és a dir l'especialització d'un territori, la seva població i -sobretot la seva economia- en el sector turístic i les seves conseqüències negatives, que són tal com recullen des de ABDT: augment del cost de la vida, gentrificació i transformació dels barris, economia dependent, impacte ambiental, pressió sobre els serveis públics, impacte en el patrimoni històric, pèrdua de la cultura local i la despossessió de la ciutat. 

Des del País Valencià, Alfredo Artigas, membre de La Xarxa de l’Economia Alternativa i Solidària, envia un missatge molt similar. “És important que és creï una xarxa de moviments, però no han de créixer i néixer com a moviments en contra la massificació turística. Han de ser moviments que es preocupin per la vida als barris, l’habitatge als barris, l’economia social i ecològica, són models culturals, associatius, que estan preocupats per les injustícies i pel seu entorn i per obtenir entorns justos i saludables i són aquests que s’han d’integrar en aquest moviment anti-turisme, que només ha de ser un eix”.

És un moviment anti turisme?

Artigas contesta que “per una part sí, però contra el model de turisme, no contra turistes, tots podem ser turistes en algun moment i no volem apuntar directament a la persona, volem apuntar a la dinàmica que ens diu que una manera adequada d’oci és que cada cap de setmana viatgem a altres països”. Explica que el fer-ho deixa una petjada ecològica que no ens podem permetre com a món, però també deixa un impacte a les societats de destí. “És un moment que ens hem de plantejar el model turístic i no tant criticar o culpabilitzar al turista com a individu; si bé és cert que a vegades la culpabilització, encara que pugui ser polèmica, pot ser efectiva de cara a la repercussió i la visibilització, com pot ser tirar amb pistoles d’aigua alguns turistes, no és l'opció més profunda políticament però dona la volta al món”. 

Daniel Pardo, diu que “​​és un moviment antituristització”. Entenem per turistització el procés pel qual un territori, la seva població i la seva economia són especialitzades en el sector turístic. “Des de la ABDT ens oposem a aquest monocultiu i al seu caràcter extractiu. Lluitem, per tant, per un procés de decreixement turístic i diversificació de l'economia en altres sectors més justos i compatibles amb la vida a la ciutat, que ha d'incloure des de l'inici plans de formació i reinserció laboral per a les ex-treballadores i ex-treballadors del sector turístic, per tal que en aquesta mena de reconversió no en surtin perdent els de sempre”.

Altres organitzacions arreu del territori
 

Arreu dels Països Catalans està havent-hi un increment d'organitzacions i moviments que planten cara a la turistificació. Per exemple, a les Illes Balears trobem el Fòrum de la Societat Civil per a la  reconstrucció de les Illes Balears, una vintena d'entitats i xarxes associades de la societat civil exigeixen a l’administració que les consideri actors clau i interlocutors imprescindibles en la transició cap a un nou model econòmic post-covid. El juny de 2024 han organitzat el I Congrés de Turisme de la Societat Civil. La carta de la presidenta explica els motius de l'organització d’aquest congrés i diu: “el model turístic actual i la imprescindible reconversió, amb tota la complexitat i amplíssima afectació que suposen, són ara mateix qüestions indefugibles per a la societat de les Illes Balears i el seu futur”. En aquest, van convidar a totes les persones que es poguessin sentir interpel·lades per la situació actual de la turistificació. “Es tracta d’analitzar l’afectació del monocultiu del turisme de llarga durada amb les conseqüències que ha tingut i d’expressar la voluntat de la ciutadania d’incidir de manera inapel·lable en la definició del futur que ha de protagonitzar”, acaba la carta de la presidenta. En parla Jordi López Bezunartea, President de Mercat Social Illes Balears i secretari tècnic de REAS Balears, a ‘Davant la massificació decreixement i diversificació’ . 

A les Illes Balears, GOB Mallorca i GOB Menorca estan molt presents en la lluita contra la massificació turística i el monocultiu turístic per les conseqüències negatives que provoca amb convocatòries i mobilitzacions per mostrar la seva reivindicació.   

Al País Valencià trobem també la plataforma ‘Alicante donde vas’, una iniciativa ciutadana per visibilitzar i denunciar els impactes negatius de la indústria turística a Alacant. La seva línea d’acció va completament a la par amb la resta d’organitzacions i moviments arreu dels Països Catalans, tal com expliquen en els seus objectius, “a més d’assemblees i trobades generals, comptem amb tres grups de treball amb la intenció de treballar temàticament: habitatge, economia-treball i medi ambient, amb la idea d’estudiar i discutir aquests eixos per poder desenvolupar una crítica més aguda a vistes de denúncia, visibilització i autodefensa veïnal davant els impactes de la indústria turística”. 

També hi ha iniciatives com la d’Albasud, centre independent de recerca en turisme des de perspectives crítiques, amb l'edició del llibre ‘El malestar en la turistificación’ on mostren, com explica Raül Valls, investigador d’Albasud, “un malestar i una protesta davant d’uns processos que des de la sortida de la crisi econòmica del 2008 han convertit el turisme mercantilitzat en la forma predilecta del capitalisme per recuperar-se del sotrac i obrir un nou període de reproducció i acumulació de capital. Un procés que s’està fent a costa de la vida quotidiana i les economies del les ciutadanes de les zones que estan patint aquesta turistificació, a costa dels drets laborals i la salut dels i les treballadores del sector, com també s’estan fent amb uns costos ecològics, energètics i d’impacte sobre el territori cada cop més inassumibles en el context de la crisi ecosocial que estem patint com a planeta”.

Alternatives des de l’economia social i solidària 

El model d’economia social i solidària presenta alternatives davant del model actual. Daniel Pardo, ho té clar. “I tant que hi ha alternativa, la primera alternativa és deixar de creure'ls quan ens diuen que no hi ha alternativa, és el primer pas a fer”. Quan pensa més en concret en una alternativa al monocultiu turístic actual, deixa caure algunes idees: “decreixement turístic, reducció radical de la hipermobilitat global (molts menys vols, eliminació dels creuers), transició cap a un model més diversificat i que es recolzi en sectors com ara el públic (sanitat, ensenyament, cures, etc.), l'economia de les cures, prou construcció i més rehabilitació”. Posa l’accent en què es tingui molt en compte l'economia social i solidària, així com l'associacionisme i el cooperativisme.

Alfredo Artigas afegeix “el que es pot fer des de l’economia social i solidària és el que s’ha fet i el que s’ha de continuar fent, posar l’accent en consumir més no és ser més feliç; viatjar més no és ser més feliç, la lògica neoliberal capitalista s’ha de combatre, fins i tot amb nosaltres mateixes, canviant els patrons de consum”. Afegeix que cal entendre que “no estem dient que no es pugui fer turisme sinó que s’ha de sensibilitzar al turista de l’impacte que tenen les seves accions a la societat d’arribada, no s’ha de deixar tot a la consciència del turista, les ciutats d’acollida han de posar lleis i mecanismes de control, normatius o no normatius”. 

Pardo també diu que cal un canvi cultural també, en què no calgui treballar tant i puguem dedicar més temps a gaudir, però també de manera més relaxada. “Conseqüentment, vacances llargues, però molt més a prop, sobretot en tren, potser només a 50 quilòmetres de casa, on sempre hi ha llocs meravellosos que la majoria desconeixem, amb la possibilitat de relacionar-se realment amb el territori, i si pot ser prioritzant projectes associatius, comunitaris i cooperatius”.

El futur del moviment 

Les alternatives plantejades requereixen grans canvis polítics, econòmics i culturals. Alfredo Artigas posa d’exemple les ciutats combatives amb el model de Airbnb. “Hem de defensar-nos. El nostre mercat de l’habitatge ha de ser per la ciutadania i no que l’habitatge passi a ser per a turistes”. 

Daniel Pardo, parla del futur del moviment: “s'està fent feina molt interessant en aquest sentit. Cada vegada més”. Posa d’exemple la lluita contra l'ampliació de l'aeroport, o per exemple l'aliança d'aquesta lluita amb les que s'oposen al Hard Rock, al Quart Cinturó i als JJOO d'hivern (en el seu moment). “Crec que està creixent molt la consciència de lluites compartides, i de quant guanyem totes juntes si treballem sota la lògica de xarxes de suport mutu. Segurament, aviat hi haurà més bones notícies respecte a aquestes convergències de lluites”.