De la consciència a l’acció: la transició cap a un consum conscient

Marta Rosique Saltor

Rapidesa, modes, excés, necessitats desdibuixades... Una roda a la qual no hem decidit entrar i d’on sortir és difícil però també possible. Parlem de la roda del consum, o més ben dit, del consumisme. “Estem donant voltes i voltes i parar resulta difícil, fins i tot necessitarem una ajuda externa que ens ajudi a vèncer aquesta inèrcia; però quan hem aconseguit parar, uf, quin descans”, afirma Joana Ariet, de la cooperativa de consum Opcions. Parar i assegurar que el nostre consum contribueix al benestar social i ambiental, de forma global i comunitària, és possible. Passa per una transició cap al consum conscient, que no és altra cosa que fer un canvi de xip, entomar-ho des de l’acció col·lectiva i saber-se acompanyar d’eines que ho faciliten.

Contingut elaborat en col·laboració amb:

“Com ens alimentem? Com vaig a la feina? Quanta estona estic a la dutxa? On vaig a fer la compra? Amb quina freqüència em compro roba? De vegades és tan senzill com aturar-se a observar què fem i com ho fem”, afegeix Ariet. Efectivament, tota transició passa per fer una autoanàlisi del nostre consum, però també per prendre consciència de quins són els patrons de consum que exerceixen pressions constantment sobre nosaltres.

Exercir el consum conscient comporta fer-se preguntes, com fa Joana Ariet i també Júlia Martí, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). “Com hem acabat en aquests patrons consumistes?”, es qüestiona la darrera. Martí considera que la dinàmica de les modes que contribueixen a llançar productes, de la rapidesa que obvia la garantia dels drets en tot el procés productiu, de l’accesibilitat immediata que incentiva l’ús de transport contaminant o la generació de necessitats que no ho són “en lloc de satisfer-nos està generant-nos també més dependències i més infelicitats”.

Com a exemple d’aquests patrons de consum, Martí exposa el cas de voler fer un viatge l’única setmana de vacances que tenim a l’any. “És l'única manera que sentim que hem pogut desconnectar, però fins a quin punt necessitem això? El que realment necessitaríem seria poder compaginar millor els treballs productius i reproductius, fer que el treball fos més sostenible al sosteniment de la vida”.

En aquesta roda hi contribueixen diversos actors, com les empreses multinacionals. Toni Lodeiro, divulgador i consultor de la nova cultura del consum, ho exposa amb un exemple conegut: “Amazon, què intenta? Vendre, que comprem més, que ens gastem més calers i així obtenir més beneficis. Això implica multitud d'enviaments, que tenen un impacte ambiental altíssim tant pel envasat com pel transport”. “Aquest seria el paradigma del model consumista que el que intenta és maximitzar beneficis sense importar-li si és a costa de la destrucció de l'economia local, condicions laborals poc dignes o un alt impacte ambiental”, conclou.

"La dificultat principal no és no poder o no saber trencar amb aquests patrons, sinó tenir la consciència que cal trencar-los" - Joana Ariet, Opcions

Sortir d’aquest marc consumista implica consciència i, de tant en tant, sacrificis. Com exposa Ariet, d’Opcions, “és molt difícil, perquè el sistema capitalista ens empeny a creure i actuar d'una determinada manera, a jugar amb les regles del joc del capitalisme. I la dificultat principal no és no poder o no saber trencar amb aquests patrons, sinó tenir la consciència que cal trencar-los, que hi ha altres maneres de fer. Aquest és el principal problema, que qui qüestiona el model i proposa alternatives som, encara, una minoria”. 

Una minoria amb oportunitats i potencials beneficis. “Consumim triant com volem viure” i “repensar com consumim ens ajuda a repensar com vivim, quin és el nostre model de qualitat de vida”, subratlla Lodeiro. “De vegades, canviar la mirada i canviar l'esperit ens pot ajudar a guanyar salut i qualitat de vida”, destaca.

Alternatives al consumisme

Les oportunitats hi són. Hi ha diverses apostes per capgirar tot el model de consum actual i hi ha múltiples iniciatives de l’economia social i solidària que permeten que la transició cap al consum conscient sigui factible, encara que no absoluta.

Com afirma la sòcia de l’ODG, Júlia Martí, “hi ha múltiples alternatives que es plantegen, conscients de l’impacte de les accions individuals, però centrant la mirada en una perspectiva global, i un clar exemple d’això és l’aposta pel decreixement”.

Martí destaca que “el decreixement no va només dels consums individuals. Sobretot parla de transformar l'economia en un sentit més integral, de pensar com podem reduir tota aquella producció de coses supèrflues que no són necessàries per la vida i poder dedicar tots aquests esforços i recursos a produir aquelles coses que sostenen la vida i que ens poden permetre viure vides dignes”.

El decreixement, per tant, planteja una alternativa als patrons de consum capitalistes. “Necessitem tornar a recuperar l’abundància que ens dóna la natura, que ens permet accedir a uns serveis comunals, que el capitalisme ens ha robat; seria la manera de garantir la vida i l’accés de tot el que necessitem fora dels mercats capitalistes”, afirma Martí. Així, “evitaríem els mals de la societat moderna, que si no consumim no som ningú”.

El decreixement situa una alternativa, responent a preguntes semblants a les que es fa l’economia social i solidària. Júlia Martí així ho considera: “és interessant el que planteja el decreixement, però també el que plantegen altres perspectives: de pensar en formes de vida més vinculades al territori, a les xarxes que sostenen la vida i que ens permeten veure realment quines són les necessitats reals que necessitem”.

"Les alternatives tampoc deixen de créixer i representen un qüestionament al model de consum actual i una invitació també a repensar les nostres vides i a repensar la societat" – Toni Lodeiro

En aquest sentit, Toni Lodeiro és optimista: “Tot i que la tendència majoritària és al creixement dels models més insostenibles i la compra online cada vegada no deixa de créixer, les alternatives tampoc deixen de créixer i representen un qüestionament al model de consum actual i una invitació també a repensar les nostres vides i a repensar la societat”. 

L’accés al consum conscient

Són múltiples les iniciatives que estan sorgint i que permeten un consum responsable, malgrat el model econòmic amb què conviuen. Des de la cooperativa de consum Opcions, es dediquen a visibilitzar-les per tal de donar-les a conèixer i a oferir indicacions sobre el consum conscient. 

Per tal de potenciar la sensibilització i conscienciar sobre el consum conscient, Opcions està impulsant la iniciativa ‘Un mes, un canvi’. Es tracta d'un recull de recursos i consells per animar les accions individuals i fer canvis en els hàbits de consum. Cada mes, la plataforma enviarà recomanacions sobre una temàtica concreta, així les persones que ho rebin tindran temps d'anar aplicant aquests canvis en el seu dia a dia fins a incorporar-los en la seva rutina.

Va ser des d’Opcions que va néixer el primer mercat digital de consum conscient: La Zona. Es tracta d’una plataforma digital a partir de la qual es pot consumir productes d’iniciatives socials i solidàries.

Per altra banda, SETEM i la XES fa deu anys que van inmpulsar Pam a Pam, des d’on recopilen en un mapa les iniciatives d’economia solidària. Per ara, en compten amb 1.600. Anna Fernández, impulsora de Pam a Pam i membre de l’equip de coordinació de la XES, explica que quan es va crear, “el lema del principi era: t'ajudem a practicar el consum responsable a prop de casa teva”, centrant-se justament en facilitar la transició.

Fent el mapeig, han pogut analitzar els diversos interessos de la ciutadania que, un cop conscienciada, cerca aquestes opcions. “Cadascú té diferents inquietuds, hi ha a qui li interessa que tingui més perspectiva feminista, que tingui un baix impacte ambiental...” Adaptant-se a les voluntats diverses, han facilitat que es pugui veure les pràctiques de cada iniciativa. A més, han detectat que la rapidesa també els afecta: “la gent cada cop inverteix menys temps en la recerca” i s’hi han adaptat: “des de fa un parell d'anys una cosa que estem fent són els reculls pràctics”.

Per tal de sortir dels marcs habituals, han garantit que les persones consumidores puguin contribuir al coneixement col·lectiu, tot afegint noves opcions de consum conscient. “Hi ha un apartat on la gent pot proposar iniciatives i nosaltres les anem a entrevistar, i les pròpies iniciatives també es poden proposar”, explica Fernández

Recentment, han decidit intercooperar amb altres mapes de consum conscient, com ho són Comerç Verd i Barcelona+Sostenible. D’aquesta manera, amplien el llistat d’iniciatives i contribueixen a facilitar la transició.

Des d’Opcions proposen replantejar-se tot el consum, des dels diversos àmbits: alimentació, energia, internet, cures, finances, habitatge, tèxtil, etc.

Com es pot fer la transició?

Per tal d’iniciar aquesta transició cap al consum conscient, des d’Opcions proposen replantejar-se tot el consum, des dels diversos àmbits: alimentació, energia, internet, cures, finances, habitatge, tèxtil, etc. A més, proposen que per cadascun dels àmbits, seguim unes passes que ho facilitin.

D’entrada, Joana Ariet, d’Opcions, proposa el següent: “fer la nostra ment i mirada més flexible per tenir la capacitat de qüestionar i poder valorar per nosaltres mateixes” i “informar-se per fomentar l'esperit crític”. “Oi que consumim moltíssima informació a través de les xarxes socials? Doncs entrenem els algoritmes per poder conèixer projectes, iniciatives, organitzacions que generen molt bon contingut que ens ajudarà a crear aquest esperit crític i a obrir la nostra ment”, afegeix. 

Un cop conegudes les diverses iniciatives, aposten per reflexionar i autoavaluar-se. Sobre el nivell de consum energètic, sobre possibles consums que són innecessaris, sobre quins són els patrons de consum que ens estan incentivant a generar un impacte negatiu...

Analitzat el nostre consum, apostar perquè qualsevol dels serveis que utilitzem garanteixi els drets de les persones. Això inclouria, per exemple, en l’àmbit de cures, revisar quins són els drets de la persona que acompanya el nostre familiar o, en cas de necessitar reparacions, garantir que la persona que ho arregla té un contracte.

Un dels aspectes claus passaria per reduir el consum. En aquest sentit, convindria apagar els aparells que no estem utilitzat, no carregar-los en excés, reaprofitar productes de segona mà, reformar la nostra llar per garantir l’eficiència energètica... I així en els diversos àmbits. 

Finalment, es tractaria de transitar els serveis que usem cap a d’altres de l’economia social i solidària. En aquest sentit, tant Opcions com Pam a Pam ofereixen múltiples exemples de molts dels àmbits econòmics.

Més enllà de l’acció individual

El consum conscient garanteix una sèrie de beneficis a tenir en compte, però cal acompanyar-los de l’acció col·lectiva. Com exposa Ariet, “practicar el consum conscient té uns beneficis a nivell personal, perquè estem vivint i actuant d'acord amb uns valors, per tant, amb sentit i coherència. I això és molt plaent psicològicament, ens dona satisfacció. A nivell social, és evident, ja que es posa la vida al centre i es fa una lluita i aposta ferma perquè tothom tingui els seus drets garantits. I en l'esfera ambiental, vetlla per tenir una naturalesa sana”. Tanmateix, també “hem de transformar el nostre consum i estil de vida per viure amb harmonia amb la naturalesa. És obvi que el model de producció i consum ocasiona danys en el medi ambient que hem acumulat des de fa anys, i això cal canviar-ho.”

Com també afirma Lodeiro, l’acció individual es troba amb una sèrie de límits que també cal tenir presents: “De vegades, les passes que podem fer des del marge de maniobra que tenim no són totes les que voldríem; també necessiten canvis més ambiciosos en el model social, el model socioeconòmic de relacions laborals etcètera, etcètera”. Per això, considera que “el condicionament de l'oferta cap a patrons més sostenibles també s'ha de fer des de les polítiques públiques, des de les polítiques fiscals, que haurien de penalitzar més les activitats més insostenibles i afavorir aquelles que siguin més saludables o més sostenibles”.

Júlia Martí hi coincideix i conclou amb el següent: “Si aconseguíssim tenir una economia que estigués més centrada en les necessitats, òbviament es reduirien molts impactes perquè, per una banda, reduiríem tots els impactes que produeixen indústries nocives com pot ser la indústria armamentística, l'extractivisme de combustibles fòssils etc. Però al mateix temps també aconseguiríem garantir l'accés a tots aquells béns i serveis bàsics necessaris per sostenir la vida. I, per tant, també reduiríem desigualtats també reduiríem la pobresa garantiríem drets per a tothom.”