En quin moment el Nadal, que era temps de retrobament i celebració, s'ha transformat en una festa profundament mercantilitzada? Comprar, decorar, regalar, cuinar... el cicle sembla interminable. Cada any, es promouen noves decoracions, nous regals, i abundants menús, tot impulsat per un consum que beneficia un nombre reduït d'empresaris, sense tenir en compte el context o els impactes derivats. La coincidència de l'encesa de llums nadalencs amb el Black Friday no és casual: marca l'inici de la 'Campanya de Nadal', una temporada que, lluny de centrar-se en els valors de la festivitat, sembla enfocada quasi exclusivament en el consum excessiu. Davant aquest context, són múltiples les iniciatives que ofereixen alternatives viables, com les cooperatives de consum, que fomenten un consum conscient i que permeten que tinguem control sobre allò que paguem i que sigui estable en el temps.
Contingut elaborat en col·laboració amb:
“El nostre consum aquí té conseqüències sempre”, ens alerten des de Setem. Segons la seva portaveu, Clara Bara, convé recordar que “les treballadores dels països del sud global, que són aquests països on s'extreuen els materials per fer els productes electrònics o que directament tenen les plantes de fabricació o les fàbriques de tèxtil, reben més pressió degut a aquestes campanyes de sobreconsum”. “No són descomptes a qualsevol preu”, recorda Bara respecte al Black Friday: “Aquests preus, estiguin o no rebaixats, tenen un cost real pel planeta i per les persones”.
Existeix una altra manera de viure i, també, una altra manera de viure el Nadal. Res lluny del que ja coneixem i que ha esdevingut aquella essència que mantenim en el record. Si es vol estrenar, en lloc de comprar, també es poden fer intercanvis. Si es vol embolicar, es poden pensar maneres d’aprofitar material ja utilitzat. Si es vol cuinar, es pot fer amb aliments de temporada i de proximitat i reaprofitar tot el que sobra, com bé es fa amb els canelons de Sant Esteve. Si es vol comprar, es pot pensar què és realment una necessitat i, en cas de decidir comprar, consumir a una botiga d’economia social i solidària, que tingui en compte els drets de les persones que hi treballen i del seu entorn. Tot això és tan possible, que ja ho coneixem. I de fet, més enllà de les experiències casolanes, en el mercat privat també existeix.
“Aquests preus, estiguin o no rebaixats, tenen un cost real pel planeta i per les persones” - Clara Bara, Setem
Les cooperatives de consum, en aquest sentit, en són un exemple. Segons la presidenta de la Federació de Cooperatives de Consum de Catalunya (CoopsConsum), Yaiza Blanch, aquest model qüestiona d’arrel el consumisme: “Ens porta a replantejar realment què necessitem i com podem donar resposta a aquesta necessitat d'una manera més pausada, més aturada, més conscient i més realista per donar una resposta que s'adeqüi a allò que necessitem i no al revés; creure que necessitem alguna cosa perquè hi ha un producte fora al mercat que ens estan intentant imposar”.
Segons Blanch, el cooperativisme de consum ofereix “una proposta alternativa perquè el consum que realitzem, que al final consumim per satisfer una necessitat, el fem des d'un lloc que és més just, que és més democràtic, que és més responsable, que és més conscient”. “És una proposta que no té com a finalitat el lucre, sinó senzillament abastir-nos d'allò que necessitem de la manera més col·lectiva, més democràtica possible, posant la necessitat al centre, no el lucre”, afegeix.
De cooperatives de consum en podem trobar en múltiples sectors, cada cop més. Accedir-hi és relativament senzill, i plataformes com el mapa Pam a Pam, el mercat digital de La Zona i el mapa que ofereix la web de la Federació de Coopsconsum ho faciliten.
Una àmplia varietat de sectors
En l’àmbit de l’alimentació i les begudes, per exemple, la Coordinadora de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques de Catalunya facilita l’accés a una alimentació ecològica i de proximitat. Entre les múltiples iniciatives d’aquest àmbit, trobem Keras Buti, de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Segons la cooperativista Mariló Fernández, procuren “establir un vincle amb el que mengem, una coneixença i una corresponsabilitat més gran en com es produeix aquest menjar i quina cura de la terra es fa per produir-lo”. Una mirada que xoca frontalment amb el consumisme nadalenc: “el Nadal és un moment de bogeria extrema, de consum sobredimensionat, que en realitat no té sentit si tens present com s'estan produint els aliments i quin és l'impacte que tenim en allò que necessitem per viure”.
"Hem d'intentar no deixar-nos influenciar per la publicitat i aquestes necessitats fictícies creades i, per tant, veure realment el que necessitem i el que no" - Gerard Pijoan, Opcions
De la mateixa manera que es pot decidir cuinar d’una manera conscient, també es pot comprar roba de forma sostenible. La cooperativa Opcions, segons el seu director, Gerard Pijoan, “permet consumir a més de 100 empreses a Catalunya de l'economia social i solidària amb avantatges econòmics” en aquest i en d’altres àmbits, i ho fa al mateix temps que consciencia sobre les alternatives al consum. Per Pijoan, en un context com el Nadal, cal “pensar bé les necessitats i els desitjos abans de fer qualsevol decisió de compra, intentar no deixar-nos influenciar per la publicitat i aquestes necessitats fictícies creades i, per tant, veure realment el que necessitem i el que no i el que ens fa il·lusió i el que no”.
En l’àmbit de l’energia, són diverses les comunitats energètiques que s’estan creant arreu del país per democratitzar el seu accés, impulsar la transició energètica i reforçar l’economia local i social. Moltes d’elles es poden trobar al mapa de Som Comunitats. Des de la comunitat de La Bordeta de Barcelona (Barcelonès), Giulia Torri ens explica que el que fan és “gestionar l'energia i els temes energètics de forma comunitària, de forma pròpia, i que no siguin les poques empreses que tenen l'oligopoli del sistema energètic”, al mateix temps que intenten “donar una mica més de consciència i d'eines a la gent perquè entengui què significa això, com funciona, com puc reduir els meus consums i com puc participar més activament”.
Un dels sectors dels quals es parla més pel Black Friday i la campanya de Nadal és el tecnològic. Immersos en el debat sobre si cal seguir actius a la plataforma X d’Elon Musk, convé conèixer iniciatives com Fem Procomuns, que treballen per a democratitzar la tecnologia. Tal com exposa la cooperativista Mònica Garriga, posen “en comú eines que són de programari lliure i que ens serveixen per poder fer les mateixes tasques que faríem amb les eines dels gegants tecnològics” promovent projectes com SomNúvol.
“Consumir, consumim cada dia; cada dia tenim l'oportunitat de fer-ho una mica diferent i de contribuir perquè el món sigui un lloc millor” - Yaiza Blanch, Federació de Cooperatives de Consum de Catalunya
Esdevenir un moviment de masses
D’iniciatives alternatives i responsables n’hi ha múltiples. El repte passa per “esdevenir un moviment de masses”, com afirma Yaiza Blanch, presidenta de CoopsConsum. Perquè el consum de la població sigui conscient, hi hagi gent organitzada per plantejar unes relacions econòmiques diferents i els impactes del consum siguin els mínims, segons Blanch “tenim el repte de poder arribar a les grans masses; llavors això implica poder arribar a les grans diversitats, des d'edat, poder arribar a un públic molt més jove, diversitats en orígens, a persones que potser no estan tan avançades o tan connectades o familiaritzades amb aquests llenguatges”.
Per tal de simplificar la terminologia, Blanch llança un missatge per aquesta campanya de Nadal i per tot el que hagi de venir: “Consumir, consumim cada dia; cada dia tenim l'oportunitat de fer-ho una mica diferent i de contribuir perquè el món sigui un lloc millor”. “És una aposta per avui per un futur millor demà, és el que ens acabarà donant el benestar el dia de demà perquè tindrem el control sobre tot allò que té a veure amb la nostra vida”, conclou.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari