La compra pública de l’administració local a Catalunya equival a uns 7.200 milions d’euros. Aquesta dada demostra que les decisions dels ajuntaments i consells comarcals en relació amb els tipus de proveïdors que seleccionen, així com les condicions i les relacions establertes amb aquests, poden condicionar el model de vida dels nostres pobles i ciutats. Per exemple, no té el mateix impacte que la proposta de planificació d'un barri la faci una empresa de treball temporal enfocada a promoure el turisme massiu, que una cooperativa compromesa amb la vida comunitària i l'economia de proximitat. Conscients d’aquesta realitat, amb l'adaptació a la nova llei de contractes del sector públic i amb l’impuls del naixement de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), han estat diverses les administracions locals que han desenvolupat iniciatives per fomentar una contractació pública que promogui l'economia social i solidària i que contribueixi, així, a generar un retorn social positiu.
Amb el suport de:
La contractació pública és el procediment pel qual un ens del sector públic selecciona la persona física o jurídica que ha d’executar una obra, prestar un servei o subministrar un bé, per satisfer una finalitat pública. El marc legal que ho cobreix actualment és la Llei de Contractes del Sector Públic, que es va reformar el 2017, a l’espera que s’aprovi la llei de l’Economia Social i Solidària, que desenvoluparia també la col·laboració publicocomunitària.
Des d’aquest marc jurídic, i aprofitant algunes oportunitats que els ha brindat la reforma de la llei, diversos ajuntaments i consells comarcals han estat treballant per aprofitar la contractació pública com a eina per a fomentar les entitats de l’economia social i solidària i apropar aquest sector a les persones que treballen en els diversos departaments de la seva administració. Així és com han nascut per primera ocasió noves clàusules socials, s’han utilitzat contractes reservats o s’han creat guies i directoris. Aquestes iniciatives, que han topat amb les limitacions legals, s’han treballat des del suport i l’aprenentatge mutu entre diversos ajuntaments; des del 2017, a través de la XMESS.
La creació d’aquestes eines ha permès assolir alguns dels objectius de contractació pública responsable, sostenible o estratègica, que incorporen objectius d’eficiència, diversidicació i justícia social i ambiental. A més, ha servit per identificar les finestres d’oportunitats que tenen aquells ajuntaments que aposten per obrir la seva administració a una gestió comunitària, que enlloc de centrar-se exclusivament en l’eficiència econòmica, generi un retorn social positiu per la ciutadania del seu municipi. Una aposta que, segons el sector, cal reforçar.
“Si no és a través de la implicació dels ens locals, és molt difícil que es faciliti un altre tipus d’economia” - Ernest Gutiérrez, Observatori DESCA
Segons el tècnic de Justícia Econòmica de l’Observatori DESCA, Ernest Gutiérrez, “si no és a través de la implicació dels ens locals, és molt difícil que es faciliti un altre tipus d’economia”, encara que reconeix que “no tenen la mateixa capacitat de maniobra que pot tenir una administració autonòmica o estatal, perquè estan infrafinançats”. Per Gutiérrez, la pregunta no és per què els ajuntaments han de promoure una contractació pública responsable sinó al revés: “què hi guanyem si totes les administracions locals llancen prototips de plecs que van adreçats a grans empreses, que cada vegada es concentren més”. Pel politòleg, la resposta és clara: “que tinguem una economia de l’Ibex; grans empreses i grans contractistes que copin tota la cadena de serveis i subministres, que moltes vegades tenen a veure amb necessitats i serveis bàsics i essencials”.
Contractació reservada i noves clàusules socials
Dues eines amb què molts ajuntaments han treballat són la contractació reservada i les clàusules socials, que es poden ampliar per tal de facilitar tant com sigui possible que la selecció del proveïdor també es faci per criteris socials. Un dels exemples el trobem a la capital del país, a Barcelona (Barcelonès), on l’Ajuntament ha anat adoptant mesures per al foment de la contractació reservada i l‘accés de les empreses de l’ESS a la contractació. Per exemple, ha aprovat instruccions que complementen la guia de contractació pública que ja tenien, com la que regula la contractació reservada. Barcelona també ha incorporat clàusules que promouen la contractació de persones amb situació de vulnerabilitat social, així com una clàusula relativa a la subcontractació social, amb la qual s’obliga que l’empresa que guanyi subcontracti fins al 35% d’empreses d’economia social.
“L'administració pública és entorn al 17% del PIB espanyol, per tant, té una capacitat d'influir sobre el mercat en la seva demanda molt gran per volum quantitatiu” - Álvaro Porro, Barcelona Activa
Segons Álvaro Porro, director d'Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa, “l'administració pública és entorn al 17% del PIB espanyol, per tant, té una capacitat d'influir sobre el mercat en la seva demanda molt gran per volum quantitatiu; a més, les seves polítiques han de ser coherents amb les seves polítiques de contractació”. Des d’aquesta perspectiva, des de Barcelona Activa acompanyen i assessoren els diversos departaments de l’ajuntament per facilitar la contractació a través de la reserva social i la incorporació de mesures de contractació socialment sostenible en els plecs de les licitacions. “És complicat; primer, perquè per alguns serveis no hi ha mercat encara que pugui oferir alternatives o la pot oferir però a una escala molt petita, segon, perquè també en alguns casos hi ha molts problemes legals i jurídics sobre com pots restringir o orientar les licitacions”, exposa.
A l’Ajuntament de Bellpuig, d’unes dimensions molt diferents, també han dedicat esforços a utilitzar les clàusules socials. En el cas de Bellpuig (Urgell), es van trobar que el gimnàs municipal es trobava en mans d’una empresa privada i van decidir introduir a la nova licitació criteris qualitatius perquè el servei el prestés integralment una empresa cooperativa o a una entitat d'economia social. Va ser així com van decidir impulsar una sèrie de puntuacions en funció de criteris qualitatius, en què la forma jurídica d’economia social i solidària donava uns punts extres. A més, entre la puntuació, van afegir alguns interessos de bé comunitari, com que el gimnàs municipal oferís jornades obertes al conjunt de la ciutadania, que possibilitin la participació del màxim d’usuàries possibles.
Segons l’alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, “caldria arribar més lluny amb això; és dir, hauríem de poder fer les licitacions sense risc que ens les impugnessin, hauríem de poder establir un criteri de puntuacions en què el fet de tenir una cooperativa o ser una entitat d'economia social equivalent pogués fer que guanyis a una empresa convencional”. Una reclamació que també comparteixen des de l’Observatori DESCA, que denuncien que “cada vegada que s’intenten introduir clàusules que toquen el lliure mercat, les empreses contractistes les porten als tribunals administratius de contractes, que sempre acaben escombrant cap a la lliure competència”. Per això, demana que les administracions més grans “no li tinguin por a aquests tribunals i que si s’ha d’invertir perdre temps i diners, posin aquests recursos”.
Transversalitzar l’aposta per l’economia social i solidària
A Terrassa (Vallès Occidental), també han treballat en les clàusules socials i ho han fet de forma transversal a tot l’ajuntament. Concretament, han promogut una guia de bones pràctiques en criteris d’adjudicació i han facilitat que tots els departaments ho tinguin en compte en les contractacions que fan. Segons la directora de programes transversals, Sònia Moreno, “ens vam adonar que si volíem avançar en la incorporació de clausulat i facilitar a totes les persones que s'encarregaven de la contractació la incorporació de clàusules ambientals, socials, de bon govern (ASG), era important que els facilitéssim eines concretes pel seu dia a dia i, per tant, que els hi fos fàcil poder incorporar en totes les contractacions aquests criteris”.
“Ens vam adonar que si volíem avançar en la incorporació de clausulat, era important que els facilitéssim eines concretes pel seu dia a dia” - Sònia Moreno, Ajuntament de Terrassa
Va ser així com van desenvolupar, de la mà del departament de contractació i d’informàtica, un mecanisme que fa que el gestor d'expedients electrònics demani, per a poder avançar en la contractació, que se seleccionin i es justifiquen una sèrie de clàusules, entre les quals es troben les ASG. Des de la seva implementació, tot l’ajuntament ho està utilitzant i, gràcies a aquest mecanisme, “s'han medioambientalitzat molts contractes”. De fet, aquest projecte és un exemple d’una iniciativa que altres ajuntaments repliquen: Mataró, Palau de Plegamans i Granollers s’hi han interessat.
Acompanyar, apropar i enxarxar
El naixement de moltes d’aquestes iniciatives ha sigut possible gràcies al diàleg obert i l’enxarxament amb entitats de l’economia social i solidària. D’aquesta manera es va produir el replantejament del servei de menjador de l’escola bressol Colors, a Manlleu (Osona), de titularitat municipal. En aquest cas, van externalitzar el servei des de l’ajuntament -que va generar reticències-, es van posar en contacte amb la cooperativa Opcions perquè els assessoressin sobre els criteris que podien posar en un contracte com aquest, van fer una tria amb les possibilitats existents al municipi i van tirar endavant un contracte reservat.
Aquesta aposta va comportar que ara, quatre anys després, el servei de menjador el porti la cooperativa Sambucus, que s’hagin generat dos llocs de treball, que l’alimentació del menjador hagi canviat i que s’hagi repetit la licitació. Segons la cap de l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu, Betlem Parés Cuadras, “hem fet un treball conjunt amb l’oficina de promoció econòmica, contractació, educació i el servei d’ocupació”. “És un projecte petit que ha sigut una prova pilot per veure com fem contractes reservats, com anem a buscar experts, com treballem des de diversos departaments...”, afegeix.
Els contractes reservats han sigut una opció per diversos ajuntaments. A Mataró (Maresme), trobem el cas del Cafè Nou, que va ser promogut des del vincle amb l’economia social i solidària. Es tracta d’un contracte reservat a partir del qual la Fundació Maresme (que és un centre especial de treball per persones amb diversitat cognitiva) gestiona el restaurant d’un edifici històric del cooperativisme a la ciutat. A més, amb aquest contracte, la cooperativa CLACK dinamitza l’activitat.
En aquest cas, la iniciativa va sorgir a proposta de la fundació, i l’Ajuntament s’hi va avenir. Era el primer cop que feien un contracte reservat en el sector de la restauració i van apostar per fer-lo incorporant tota una sèrie de plecs que s’havien de complir per a presentar-se al concurs. “Els plecs són molt exigents”, exposa la tècnica d’economia social i solidària, Silvia Lizana: “són plecs que garanteixen que el menú hagi de ser un menú mediterrani, equilibrat, de proximitat, tot el que es posa al menú ha de ser de cultius o bé ecològics o d'economia social i solidària”.
Des de l’Ajuntament, creuen que és molt probable que sorgeixin més iniciatives com aquesta: “Podem transformar un sector molt castigat com és la restauració, podem redignificar-lo, i creiem que aquest exemple es pot replicar en altres espais sabent que el camí no és fàcil i que també hem de fer una aposta ciutadana per entendre que potser el bar obert 24-7 no és necessari”.
Alternatives a la contractació pública responsable
L’externalització i la contractació reservada, tanmateix, han generat desconfiança dins l’economia social i solidària, ja que no sempre ha acabat beneficiant un altre tipus d’economia. Per Ernest Gutiérrez de l’Observatori DESCA, “no hi ha altra que “contractar directament l’economia social i solidària” i “apostar per la col·laboració publicocomunitària”, ja que externalitzar perquè l’empresa contractista subcontracti una entitat de l’ESS acaba suposant “un coll d’ampolla” i “el marge de benefici se l’acaba enduent l’empresa contractista”. A més, la contractació reservada només se centra en els centres especials de treball i no s’amplia a la resta del sector.
Una mirada compartida amb la de la Xarxa d’Economia Social i Solidària, que espera que la col·laboració publicocomunitària sigui reglamentada a partir de l’aprovació de la llei de l’Economia Social i Solidària. Segons Mariona Soler, “falta desenvolupar un reglament o un marc legal que reconegui la proposta de bé comú i d’impacte comunitari com a formes específiques que permeten l’excepcionalitat a la llei de contractes públics i a la relació mercantil”. Una llei que, segons va afirmar el director general d’economia social i solidària, David Bonvehí, hauria de ser debatuda aviat al Parlament.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari