Saurines o com narrar el territori

Contingut fet en col·laboració amb Surtdecasa.cat
Anna Zaera

Un saurí o una saurina és una persona que té o s'atribueix la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües subterrànies, valent-se d'una vareta o d'un pèndol. Aquest nom va sorgir del primer documental que van rodar Elisenda Trilla (Valls, 1972) i Guillem Voltas Calbet (Valls, 1982), 'L'home del Pèndol' en coproducció amb Televisió de Catalunya que explica la història de Pere M. Sanromà, saurí de Vespella, un poble del Baix Gaià, un bruixot, pagès orgullós, que ajuda a detectar on s’ha de perforar per trobar-hi aigua. Així va néixer la productora Saurines.

"Va ser l'any 2016 quan dues persones que sempre havíem desenvolupat la nostra carrera professional a Barcelona, decidim tornar al Camp de Tarragona per continuar treballant" explica Trilla. "Tot i que sempre havíem treballat amb uns valors propers a l'economia social, no ens vam constituir en cooperativa fins a l'any següent, el 2017". A partir d'aquí, vindria molta més feina i un bon grapat de documentals, tots ells, amb el territori com a eix. "Ens interessa tocar temes que parlen del territori, però no només. La nostra idea és pensar que des de les anècdotes més locals pots explicar el món" diu Trilla. Documentals com 'La Vall del Francolí, l'alè del Camp' o ‘El moment. Un viatge a la terra del cerç' mostren un territori actiu i crític amb la situació que li ha tocat viure, i denuncien la manca de compromís de les institucions, a la vegada, que donen a conèixer els valors paisatgístics. També són peces que busquen recuperar la memòria històrica del lloc i retratar persones interessants del sud com per exemple la història de la pallassa Pepa Plana narrada al documental 'Paradís Pintat'.

"A Saurines entenem que la cultura és part de la transformació social i comunitària. Des dels valors del cooperativisme, elaborem continguts audiovisuals i duem a terme accions culturals que ens donen l'oportunitat de narrar el nostre territori, amb el propòsit de descentralitzar la cultura i contribuir a la seva professionalització al Camp de Tarragona" diuen com a propòsit en el seu manifest inicial. "Sobretot tenim molt d'interès per la descentralització de la cultura, que la gent del sud de Catalunya no hagin d'emigrar per treballar, puguin guanyar-se bé la vida en el nostre sector i si és creant llocs de l'economia social, millor" afegeix Trilla.
 

Nova etapa, més socis i més gestió cultural

Aquest 2024 serà l'any en què el projecte s'ampliarà amb dos socis més, Aida Bañeres, fotògrafa i gestora cultural i Òscar G Moriles, en el vessant més tècnic. "Saurines ha anat consolidant-se, i la nostra idea sempre havia estat créixer, ja que enteníem que no tenia sentit ser una cooperativa només de dues persones" diu Trilla. Aquestes incorporacions han sumat també nous projectes a cavall entre l'audiovisual i la gestió cultural.

"Ara hem iniciat nous projectes comunitaris o intervencions on les dones puguin ser les protagonistes" explica Trilla, com és el cas del projecte Desviacions. Es tracta d'una marca sota la qual Saurines vol impulsar projectes al voltant de la gestió cultural, el pensament i la intervenció artística a través de la pràctica de caminar, passejar. Desviacions també vol tenir una mirada crítica, des dels marges, fora del centre. En aquest sentit, també tenen en marxa dos documentals nous. Una història d'una pastora que serà dirigit per l'Aida Bañeres i un documental sobre l'artista instal·lada a les cases d’Alcanar, Mariaelena Roqué, dirigit per Elisenda Trilla. "Al cap i a la fi, són persones desconegudes de les nostres terres, de les quals volem preservar la memòria".

Entre els projectes que també vetllen per la memòria està un dels vaixells insígnia de Saurines, la mostra de cinema Front, un certamen itinerant per les quatre comarques de l'Ebre català, coorganitzat amb l'agència de comunicació Bluverd, que proposa dialogar entre conflictes del passat i del present, pròxims i llunyans, amb el focus posat al període de la Guerra Civil (1936-1939), la Batalla de l'Ebre (1938) i el franquisme (1939-1975), però no només. “Es tracta de fer emergir diàlegs i reflexions per indagar en la memòria històrica i articular el pensament crític a través del cinema” diuen els seus impulsors. Tot plegat en un territori on encara es fa notar el rastre de la guerra en moltes façanes d'edificis històrics, en refugis i en trinxeres disperses per les serres. El debat sobre la memòria col·lectiva encara és un debat viu i obert que Saurines vol impulsar.