Allà on es troben els termes municipals de Sant Cugat, Molins de Rei i Barcelona, tot i que formalment a territori barceloní, llueix una antiga masia restaurada. Can Calopa de Dalt és el centre d’activitats de la cooperativa l’Olivera, una iniciativa d’inserció de persones amb situació de vulnerabilitat nascuda ara fa 50 anys a Vallbona de les Monges, on resta una de les potes de la cooperativa.
Al cor de Collserola, amb vistes al Tibidabo i a la plana del Vallès fins a la Mola i al Montseny, la vinya, les oliveres i un bancal d’horta –on planten varietats autòctones com el tomàquet Mandó– donen vida i oportunitats als treballadors d’una cooperativa que ja no només se centra en la venda de producte agrícola sinó que té altres potes com l’enoturisme, una vinacoteca, els serveis de formació per a infants i adults, els pisos per als treballadors i també ovelles i gallines tot i que per pasturar sense treure’n ni carn ni llet.
L’experiència de l’Olivera va néixer el 1974 a Vallbona de les Monges, on una comunitat promoguda pel pare escolapi Josep Maria Segura va donar forma a un hort que ràpidament va ser un mecanisme d’integració sociolaboral per a persones amb discapacitat. Llavors el municipi de l’Urgell tenia uns 900 habitants, 700 més que ara.
Dolors Llonch, presidenta de la cooperativa, explica que el projecte es va formalitzar com a cooperativa cinc anys després de la seva creació, quan ja ocupava una quinzena de persones. Va començar amb el conreu de vinyes i oliveres, cosa que els va permetre fer vi blanc i oli. “Tenia bona acollida i s’havia de créixer”, recorda, tot dient que el salt més important va arribar el 2007, amb una nova residència i un nou celler.
L’evolució de la cooperativa va acompanyada de la normativa pel que fa a la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat, ja que aquest àmbit no es va regular legislativament fins al 1987, quan l’Olivera ja tenia 13 anys d’història a Vallbona de les Monges. “A principis dels 2000 funcionava com una cooperativa familiar amb una mirada agroecològica i de recuperació del patrimoni com varietats de vinya o murs de pedra”, explica Lonch. Llavors feien unes 90.000 ampolles de vi a l’any i el creixement ha estat espectacular fins a les 160.000 ampolles que fan en l’actualitat.
“Hem invertit molt i ara intentem aconseguir una cessió d’ús a llarg termini, com a mínim a 30 anys”
Just al tombant del mil·lenni l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un projecte de vinya urbana a Can Calopa de Dalt, que finalment es va cedir a l’Olivera amb convenis quadriennals. Des de llavors la cooperativa ha treballat per canviar les varietats de vinya perquè s’ajustin a les condicions climàtiques del massís –principalment xarel·lo– i per complir els requisits de producció ecològica. “Hem invertit molt i ara intentem aconseguir una cessió d’ús a llarg termini, com a mínim a 30 anys”, diu Llonch, posant l’accent en la necessitat de tenir un període llarg de temps per amortitzar les inversions, “durant el mandat passat vam arribar a un acord amb l’Ajuntament per poder comercialitzar el vi, ja que inicialment se’l quedava la institució”.
L’arribada a Can Calopa es va fer quan l’Olivera tenia 38 persones treballant a Vallbona, 16 de les quals a la residència de la cooperativa. El nou projecte va suposar incorporar de cop 25 persones, una xifra que ha crescut fins als 42 en l’actualitat; 82 si se sumen les de Vallbona i les de Can Calopa. Alhora, de la mà de la fundació Hàbitat 3, l’Olivera té llogats tres pisos a Molins de Rei per donar resposta habitacional als treballadors que ho necessiten. Són habitatges que conserven quan es desvinculen de la cooperativa. Per ara hi viuen 12 persones, sis de les quals ja no treballen a Can Calopa.
El projecte de Vallbona és finalista, amb persones que fa dècades que treballen i viuen a la residència, mentre el de Collserola pretén garantir una primera inserció laboral per preparar els treballadors per al mercat laboral. Mitjançant un Centre Especial de Treball (CET), ja han fet tres rotacions de personal i, a més, amb persones amb vulnerabilitat més enllà de la discapacitat com ara migrants, expressos i altres perfils.
El repte actual reconeix Lloch, és aprofitar el canvi legislatiu que redefineix el vell concepte de tutela per tal de permetre l’entrada dels treballadors que ho vulguin com a socis de ple dret. L’escull és com aconseguir una quota reduïda o prorrogada, ja que molts treballadors cobren tot just el sou mínim interprofessional. L’escala salarial oscil·la entre els 1.134 euros del SMI i els 1.800 euros dels treballadors amb més retribució. Per ara són 38 socis treballadors i 30 col·laboradors. La cooperativa està dotada d’un equip rector, una assemblea i un equip directiu.
L’Olivera també ha buscat el treball en xarxa no només amb altres cooperatives sinó també amb projectes i espais sectorials com ara l’associació Collserola Pagesa, la participació en el Contracte Agrari de Collserola (promogut pel Consorci del Parc Natural per retribuir en forma de subvencions els serveis ecosistèmics que presta a pagesia), la Federació d’Entitats de la Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de Catalunya (Dincat) i l’associació de Vinyes Urbanes, entre d’altres.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari