Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària: municipalisme compromès

Marta Rosique Saltor

Amb el suport de:

L’any 2015, els equips de govern de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Badalona es van adonar que tenien una intenció comuna: “explorar un nou model de desenvolupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia per a resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania”. Per posar-hi remei, van decidir firmar un manifest conjunt on van declarar la “voluntat de contribuir al creixement de l’economia social i solidària (ESS).

La iniciativa ràpidament es va anar ampliant a altres administracions locals. Eren diversos els ajuntaments i consells comarcals que coincidien en el fet que calia apostar per les iniciatives de proximitat que cooperen per tal de generar un impacte positiu cap al seu entorn. Així, en tan sols dos anys, van passar de ser una xarxa informal a esdevenir la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) i de ser una iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i rodalia a arribar a diversos punts del país.

Des del 2017, són múltiples les alcaldies, regidories, conselleries comarcals i membres d’equips tècnics d’administracions locals i comarcals que han tingut l’oportunitat de trobar-se per a compartir experiències i coneixements. A través de dues assemblees anuals i de diversos grups de treball, han sorgit i s’han replicat diversos projectes arreu. Així és com es va replantejar l'escola de música de Bellpuig, per la qual l’Ajuntament es va coordinar amb Cabrils i Musicoop, o com es va promoure el catàleg de compra pública responsable d’Osona, que va néixer de la coordinació amb l’Alterna’t, la Xarxa d'Economia Solidària d'Osona.

Ara, set anys després, la XMESS no només ha crescut sinó que s’ha consolidat. Amb 67 ajuntaments i 3 consells comarcals, acaba de firmar un conveni amb la Direcció General d'Economia Social i Solidària i el Cooperativisme que contribueix a formalitzar la xarxa i la dota de recursos. Segons la coordinadora de la Xarxa, Elisa Segués, des de l’entitat “ho valorem molt positivament; des del 2018 s'havia començat a parlar de la possibilitat de tenir un conveni, que és el que ens havia d'ajudar a comptar amb més recursos”. 

En tan sols dos anys, van passar de ser una xarxa informal a esdevenir la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) i de ser una iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i rodalia a arribar a diversos punts del país.

Amb aquests recursos podran reforçar l’espai de trobada que generen entre administracions locals de tota mena de colors polítics. De fet, la pluralitat política és un dels elements que més destaquen des de la Xarxa: “Hi ha hagut moments que darrere la XMESS hi havia un component molt més ideològic o d’alguns partits polítics concrets, i ara és molt més divers”.

Els reptes del municipalisme

Malgrat els avenços, els reptes són múltiples. El més rellevant, segons Segués, és que els cal “arribar a territoris on no tenim presència”. L’Alt Pirineu i Aran i les terres de Ponent són alguns exemples dels llocs on quasi no tenen presència. Per la XMESS, s’ha de créixer però des de la diversitat territorial: “No és sumar per sumar sinó que és important anar creixent, anar tenint més presència a més territoris, perquè les realitats són molt diferents”.

A més, també volen seguir intercanviant bones pràctiques sense perdre els seus objectius que, segons Segués, sempre han sigut els mateixos: “Treballar de la millor manera perquè aquells recursos que tenim, que són limitats, serveixin per donar una millor resposta a les necessitats que tenim” i impulsar-ho “de la mà de tot el teixit de l'economia social i solidària, coordinant-nos al màxim per sumar”.